Pere Brichfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nascut a Castellterçol, on els Bricfeus (la h que apareix en alguns
documents es va afegir més tard) eren una de les famílies importants de
la vila: el pare era paraire i negociant. En ser el vuitè fill, i el
tercer mascle, marxà de primer a estudiar: obtingué el Doctorat en
Lletres, i després es casà a Terrassa, on figura al voltant de l'any
1700 entre els pagesos rics del seu moment.
Enfrontat amb el poder establert a la vila terrassenca, on dominaven
els borbònics, adoptà la causa austriacista i sufragà un regiment de
voluntaris per defensar la causa de l'arxiduc Carles. El Consell de Cent de Barcelona, com era costum en aquell moment, li concedí el grau de coronel, amb tots els drets que això comportava.
El Coronel Pere Bricfeus fou cap d'un Regiment de Cavalleria que
havia sufragat ell mateix (i per això rebé la patent de coronel sense
ser militar de carrera), i lluità a la Guerra de Successió, sempre al
costat del seu amic Francesc Busquets i Mitjans, de la part forana de Terrassa, coronel d'infanteria, Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, i molts d'altres, sota el comandament d'Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, del qual ja no se separà fins a la capitulació de Cardona, el 18 de setembre del 1714.
Després de la capitulació, s'exilià a Viena, encara al costat dels anteriorment esmentats, i lluità contra els turcs als Balcans, juntament amb molts altres integrants d'aquest exèrcit català de l'interior.
Els seus descendents, però, tornaren a la vila natal del pare, i s'hi
establiren almenys durant tres generacions. El fill, el nét i el besnét
foren notaris de Castellterçol. Tots ells utilitzaren ja habitualment
la hac en el cognom: Brichfeus, seguint la moda ortogràfica
generalitzada en aquell moment de fer acabar amb aquesta lletra tots els
noms que acabessin en consonant o tinguessin dues consonants juntes:
Joseph, Bosch, Domènech...
A la Guerra Gran (1794) torna a sortir un Brichfeus, cap de guerrillers, lluitant contra els francesos.
Bibliografia
- SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'xèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.
Enllaços externs
Pere Brichfeus i Terns
(Pere Brichfeus)
(Pere Bricfeus)
(Dr. Pera Brichfeus y Ferres)
(Pedro Brichfeus)
(Pedro Bricfeus)
(Pedro Brigfeus)
(16-mai-1670, Castellterçol - 1724, Viena)
Doctor en Arts i Filosofia
(1696-1724)
Membre del Consell de Terrassa
(1698)
Oïdor de comptes de Terrassa
(1703)
Conseller Terç de Terrassa
(1704)
Membre del Consell de Terrassa
(1705)
Coronel de Cavalleria
(1713-1714)
(Pere Brichfeus)
(Pere Bricfeus)
(Dr. Pera Brichfeus y Ferres)
(Pedro Brichfeus)
(Pedro Bricfeus)
(Pedro Brigfeus)
(16-mai-1670, Castellterçol - 1724, Viena)
Doctor en Arts i Filosofia
(1696-1724)
Membre del Consell de Terrassa
(1698)
Oïdor de comptes de Terrassa
(1703)
Conseller Terç de Terrassa
(1704)
Membre del Consell de Terrassa
(1705)
Coronel de Cavalleria
(1713-1714)
| coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus |
| "1724, murió en Viena el coronel don Pedro Brigfeus. Catalán, nacido en Castelltersol" |
| "Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena |
Biografia breu
En
Pere Brichfeus va néixer a Castellterçol el 1670; fill d'un llinatge de
paraires, pel fet d'ésser fadristern -no era l'hereu-, se li pagaren
estudis per a què es guanyés la vida pel seu compte, lluny del seu mas
natal destinat a l'hereu. Probablement anà a estudiar a
Barcelona i vers el 1696, amb 26 anys, era doctor en Arts i Filosofia.
El mateix any firmà capítols matrimonials amb N’Anna Maria Ferrers
Parellada, pubilla -hereva- d'una família benestant de Terrassa dedicada
a la venda de teixits; els capítols matrimonials també estipulaven la
creació d’una
companyia mercantil entre sogre i gendre, en tal manera que el casament
segellava una
aliança entre una família de paraires i una de botiguers,
donant lloc a una família que controlava tant la fabricació, com la
distribució
del producte tèxtil. El jove Dr. Pere Brichfeus es traslladà a
viure a la vila de Terrassa on, tan sols dos anys després i a l'edat de
28 anys, fou membre del consell general de la vila. Intel·ligent i amb
aptitud per l'estudi, el 1700 fou extret conseller terç de Terrassa, i
el mateix se'l nomenava procurador de les rendes i administrador de les
propietats del poderós monestir de Sant Cugat del Vallès. A Terrassa
també establí relacions amb el noble i militar Miquel de Ramon i Tord,
amb qui fundà una companyia mercantil el 1701. Fins el 1705 ocupà
diverses magistratures municipals alhora que prosperava econòmicament
amb les seves companyies, arrendaments i gestió de l'administració
pública.
Aquell
mateix de 1705 any formava part del consell municipal terrassenc que
recolzà econòmica i militarment l'aixecament militar austriacista davant
l'arribada de l'arxiduc Carles d'Àustria a les costes de Catalunya. El
jove Dr. Pere Brichfeus també travà coneixença a Terrasa amb En Francesc Busquets i Mitjans
-àlies Mitjans-, per bé que aquest era de la part forana -Sant Pere de
Terrassa-, mentre el Dr. Pere Brichfeus era del terme de la vila de
Terrassa. A partir del 1706 el Dr. Pere Brichfeus renuncià explícitament
a tornar a ser insaculat per a exercir magistratures públiques de
caràcter polític, detentant fins el 1713 només càrrecs relacionats amb
l'administració municipal de Sant Pere de Terrassa. Durant aquest
període també desenvolupà una
activitat lligada a la concessió de crèdits al camperolat
del
terme i la venda de terres als paraires de la vila. Amb el
tombant de la guerra provocat per la Traïció Anglesa el 1713, els
magistrats municipals terrassencs optaren per posicions favorables a la
submissió a Felip V, una postura de la que discrepaven tant el Dr.
Brichfeus com En Mitjans, fet que els enfrontà als poders municipals d'ambdues universitats (municipis).
El tombant definitiu es produí el
9-jul-1713, quan la Junta de Braços de Catalunya declarà la continuació
de la guerra contra Felip V i contra França. El 3-set-1713 un
destacament borbònic comandat pel mariscal Feliciano de Bracamonte entrà
a Terrassa; l'endamà la incendià i saquejà, per marxar-ne el dia
després. És probable que arran d'aquests fets el Dr. Brichfeus, a l'edat
de 43 anys, i En Mitjans,
passessin a cabdellar partides armades de voluntaris contra els
borbònics. Poc després, vers l'octubre o novembre del 1713, el general
Rafael Nebot fou destituït com a general comandant de la cavalleria de
l'exèrcit de Catalunya, essent rellevat pel general Miquel de Ramon i Tord,
qui havia estat des del 1701 soci comercial amb En Brichfeus. Així
mateix el 30-nov-1713 foren extrets els nous consellers de Barcelona,
esdevenint el Dr. Rafael Casanova nou conseller en Cap de la ciutat. Amb l'entrada del Dr. Rafael Casanova
es passà a la ofensiva, posant fi a l'obstruccionisme que havia
implantat l'anterior conseller en Cap Manuel Flix. Poc després el conseller en Cap Rafael Casanova decretà l'organització de l'exèrcit català fora de Barcelona, essent nomenat per comandant el coronel Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal.
El general comandant de la cavalleria Miquel de Ramon i Tord, un cop
decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita a l’exèrcit que
lluitaria
fora de Barcelona, havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més
lògic seria confiar-la a algú que conegués la zona, que probablement ja
estava comandant una partida de fusellers, que tenia el capital
necessari per pagar i finançar un regiment de cavalleria, i que comptava
amb tota la seva confiança i lleialtat personal. Així, a finals de 1713
o principis de 1714 el Dr. Brichfeus rebé patent de coronel de
cavalleria, mentre En Mitjans rebé patent de coronel d'infanteria. A
aquests fets cal afegir-hi la història recollida per l'historiador Francesc de Castellví, segons la qual el nomenament del Dr. Brichfeus i En Mitjans
com a coronels es degué a les visions d'un místic conegut amb el nom de
Germà Bartomeu, que vivia en una ermita del Montseny, a Sant Llorenç de
Munt.
A partir d'aleshores i durant els
següents 9 mesos els coronels Brichfeus i Mitjans comandaren sengles
regiments de cavalleria i d'infanteria a les ordres del marquès del Poal,
lluitant per la Catalunya interior contra les tropes borbòniques.
Finalment, després de la caiguda de Barcelona, els oficials majors de
l'exèrcit comandant pel marquès del Poal capitularen a Cardona el 18-set-1714.
Per bé que inicialment les capitulacions foren respectades, el 1715 el
poderós botifler Salvador Prats i Matas decretà ordre de detenció
contra ell. Aleshores emigrà a l'Imperi Austríac amb d'altres oficials
militars com En Francesc Busquets i Mitjans,
on lluità en la Tercera Guerra Turca com a coronel de voluntaris.
Finalment l'any 1724, a l'edat de 54 anys, morí a Viena el Dr. Pere
Brichfeus i Terns, doctor en Arts i Filosofia, coronel de cavalleria, i
insigne patriota terrassenc.
Cognom: «Bricfeus» o «Brichfeus»
Vers el 1700 es posà de moda ortogràfica de reforçar les consonants finals, de mot o de sil·laba, amb la lletra h: Joseph, Bosch, Domènech...Seguint aquesta moda ortogràfica el mateix Pere Brichfeus (batejat amb el cognom escrit «Bricfeus» tal com consta als llibre parroquials, passà a signar aleshores «Brichfeus» amb h intercalada. Això no obstant, la pronunciació continuà essent «Bricfeus», amb c, raó per la qual en alguns documents en castellà el seu cognom apareix escrit com a Brigfeus. (BATALA-67)
Llinatge
El seu pare En Jaume Bricfeus i Baxons
era descendent d'un immigrant occità, En Joan Bricfeus, establert a
Castellterçol un segle abans. Esdevinguts paraires, els Bricfeus es
convertiren en una de les famílies fortes de la vila; l ’ofici de
paraire consistia en preparar la llana per ser teixida: s'havia de
rentar la llana,
cardar-la, tenyir-la i filar-la. Altrament però, alguns membres
de la família Bricfeus apareixen també lligats al Tribunal del Sant
Ofici durant el segle XVIII. De la puixança econòmica n'esdevingué la
preponderància política, i tant el pare com el germà gran, tots dos de
nom Jaume, consten com a regidors i obrers de la parròquia de
Castellterçol; així mateix el germà gran , En Jaume Bricfeus i Terns,
era donzell i obtingué el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona per part
de Carles III el 28-jul-1708. (GINER-28)
Família
Era fill d'En
Jaume Bricfeus i Baixons i de Na Magdalena Terns, casats a
Castellterçol el 1651. Era el 7è fill (tercer mascle) de 8 germans. (GINER-29)
Vers el 1673 va morir el fill mascle
major i hereu, En Josep Bricfeus, nascut el 28-mar-1659; aquesta dada
es desprèn del fet que aquell any 1673 nasqué el 8è fill de la família,
al qual els seus pares van tornar a posar el
nom de Josep. A resultes d'aquest decés el segon fill
mascle, En Jaume Brichfeus i Terns, va esdevenir l'hereu dels Bricfeus
de Castellterçol. (GINER-29)
Terrassa i Sant Pere de Terrassa
Terrassa tingué un govern municipal propi des de finals del segle XIV. El 1562 aquest govern
municipal es va dividir en 2 universitats (municipis):
Tot i així el Batlle Reial va ser comú
en tots dos termes fins el 1800, quan Sant Pere de Terrassa es segregà.
Al llarg del segle XIX el terme de Sant Pere es va anar
reduint: el 1830 se’n va
segregar la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís i va ser
incorporada a Terrassa;
pels volts del 1848 se'n va segregar la parròquia de Sant
Quirze i Santa Julita, que es va constituir com a municipi independent;
al mateix temps les parròquies de Sant Martí de Sorbet, de
Sant Miquel de Toudell, i de Santa Maria de Toudell, juntament
amb territoris del terme d’Olesa
de Montserrat, es van constituir en el municipi de
Viladecavalls, inexistent fins
aleshores; el 1852 la vila de Sabadell va aconseguir que
l’heretat Vallhonrat, que pertanyia fins aleshores a Sant Vincenç de
Jonqueres; finalment el 1904 Sant Pere va desaparèixer com a
municipi, i Terrassa i Sabadell se’n van repartir el territori.
1670, 16-maig. Naixement a Castellterçol
En Pere Brichfeus i Terns va néixer a Castellterçol (Vallès Oriental) i va ser batejat el 16-mai- 1670 amb els noms de
Pere Josep Fruitós. (GINER-29)
16??. Estudia Arts i Filosofia, probablement a Barcelona
A resultes de la mort d'En Josep, i
que En Jaume esdevingués l'hereu, En Pere esdevingué el segon fill
mascle viu; per aquesta raó va ser dedicat a l'estudi mentre En Jaume
restava com a hereu de les terres i masos de Castellterçol. Probablement va anar a estudiar a Barcelona. (GINER-29)
1696. Doctor en Arts i Filosofia
Vers el 1696, a l'edat de 26 anys, es doctorà en Arts i Filosofia doncs a partir del 1696 és anomenat doctor en Arts
en la majoria de
documents en què apareix. (GINER-29)
1696, 22-juliol. Capítols matrimonials a Terrassa, preparats a Barcelona
El 22-jul-1696 va signat els seus
capítols
matrimonials amb N’Anna Maria Ferrers Parellada, pubilla
d'una família benestant de Terrassa. El Capítols Matrimonials, tot i que
van ser signats a Terrassa davant del notari Pere
Gualsa, els havia redactat En Josep Güell,
notari de la ciutat de Barcelona. (GINER-29)
En aquests capítols En Jaume Ferrers, botiguer i pare de
N’Anna Maria Ferrers, va fer la seva filla hereva universal; per la seva part En Jaume
Bricfeus, paraire i pare d’En Pere Bricfeus, va donar al seu fill com a llegítima 300 dobles
d’or i 2 caixes amb roba; els capítols incloïen la creació d’una
companyia comercial entre sogre i gendre. (GINER-29)
El casament segellava una
aliança entre una família de paraires i una de botiguers; així
en sortia una família que controlava tant la fabricació com la
distribució
del producte tèxtil, i se situava en una posició de domini
indiscutible sobre els artesans
que treballaven el producte preparat abans pels paraires,
esdevenint aquests simples assalariats intermedis. (GINER-30) Tres anys després, el 1699, el virrei Jordi de Hessen-Darmstadt va
concedir l’exclusiva de “vendre a la menuda la mercancia obrada per altres” al gremi dels mercers i botiguers, prohibint als artesans
vendre la seva pròpia producció. [ALABRÚS 2001 p 52].
1696, 22-juliol. Contacte amb els Rovira, i amb En Miquel de Ramon i Tord
Un dels testimonis que va signar els capítols matrimonials va ser En Josep de
Rovira, militar de Terrassa. Segurament a través d’ell, En Pere Brichfeus va conèixer En
Miquel de Ramon i Tord, un altre militar, que s’havia casat amb Na Maria de Rovira. (GINER-30)
1698. Signatura de dues àpoques
El 1698 en Pere Brichfeus va signar
dues àpoques, documents en el qual el creditor declara que
el deutor ha pagat la quantitat deguda: una on reconeixia haver rebut
100 dobles del seu pare, part de la seva
llegítima, i una altra per les 90 lliures i la casa al
carrer del Vall de
Terrassa, que el seu sogre havia donat a la seva dona. (GINER-31)
1698, 30 novembre. Membre del Consell General de Terrassa
El 30-nov-1698 «lo Dr. Pera Brichfeus y Ferres»
(apareix aquí tenint com a segon cognom el de la seva dona, pubilla) va
ser elegit, per insaculació, com un dels deu prohoms del Consell
General de la vila de Terrassa pel següent termini anual. (MVGS-BRICHFEUS)
1700. Insaculat per a Conseller Terç de Terrassa
El 1700 fou insaculat per a conseller terç de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1700-1704. Procurador de les rendes del monestir de Sant Cugat
Del 1700 al 1704 va ser procurador de les rendes del monestir de Sant Cugat del Vallès i administrador de les seves propietats. (MVGS-BRICHFEUS)
1701. Insaculat, però no extret, per a batlle de Terrassa
El 1701 fou insaculat, però no extret, per a batlle de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC2)
El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702 com a síndic per Terrassa escollit pel Consell general de la vila i terme.
1701. Companyia «Brichfeus & Ramon i Tord»
El 1701 el Doctor Pere Brichfeus va crear amb barceloní i militar Miquel de Ramon i Tord
una companyia dedicada
a produir i vendre els productes tèxtils en una botiga
establerta a Terrassa. Els guanys de la companyia, en què en Miquel de
Ramon va posar més diners i en Pere més feina, es
repartirien a parts iguals entre
els dos socis, i les pèrdues, segons el capital aportat. (GINER-31)
El
1704 el doctor Pere Brichfeus nomenà procurador
de la companyia el seu germà Jaume, mercader de Castellterçol.
1703. Oïdor de comptes de Terrassa
El 1703 fou extret oïdor de comptes de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1703. Arrendament de la carnisseria de la vila
El 1703 obtingué l'arrendament de la carnisseria de la vila, un dels arrendaments més productius existents. (MVGS-BRICHFEUS)
1704. Conseller Terç
El 1704 fou extret Conseller Terç de
Terrassa. En aquell any signava com a paraire i com a negociant en
diversos documents notarials. Alhora, el seu nom torna a ser
insaculat per a conseller en cap i és nomenat com a elet de la
concòrdia, l’encarregat de fer els cobraments dels arrendaments de la
vila. A la mesada de tall ordenada pel consell general aquell any, el
doctor Brichfeus ja no figura al Raval de Terrassa, sinó al carrer del
Vall, i havia de pagar-hi 10 lliures i 6 sous. (MVGS-BRICHFEUS)
1705. Membre del consell ordinari i del general de Terrassa
El 1705 és elegit per insaculació membre del consell ordinari i del general. (MVGS-BRICHFEUS)
1705, 6-setembre. En consell general de Terrassa aprova enviar el sometent
El 6-set-1705 es va congregar el
consell general de la vila i part forana de Terrassa; els consellers
eren Josep Poal, Jaume Sabater,
Francesch Ramoneda, Francesch Comelles, Pere Joan Llonch.
El consell general de la universitat de Terrassa el formaven Joan Vallunrat,
Jaume Roura, Mariano Ubach, Pere Gualsa, Francisco Guitart, Fermí Rovira, Magí Coll,
Joan Rovira y Figueres, Martí Torrella, Joan Amat y Samsó, Gabriel Roca, Miquel Belver,
Joan Monllor, Pere Poal, Francesch Comelles, major, Joseph Poal, menor, Jaume Llach,
Jaume Figueres, Isidro Bosch, Francesch Martí, Jaume Inglada, Joan Argelaguer, Cosma
Suris, Joseph Amat, Francesch Figueres, Pere Gorina, Jacinto Arch, A(nth)oni Comelles, doctor Pere Brichfeus, Joseph Ubach.
Aprovaren
unànimement enviar 30 en sometent requerits pel príncep de
Darmstadt per lluitar per l’arxiduc Carles.al setge austriacista de
Barcelona de 1705. Al sometent se li assignà un sou de 6 sous i es
preparà per sortir l'endemà mateix 7-set-1705. (GTS-10)
1705, 13-setembre. En consell general de Terrassa aprova enviar socors
El 13-set-1705 el consell general de
la vila i part forana de Terrassa aprovà, després del requeriment per
a que s'enviessin carretes, cavalls, mules
i matxos al camp de Barcelona pel setge austriacista de
Barcelona de 1705, l'enviament de 12 matxos o mules. (GTS-10)
1706. Membre del consell general de Terrassa amb el seu sogre
El 1706 era membre del consell
general de la Universitat juntament amb el seu sogre (GINER-32)
1706. Administrador de les rendes de l'Hospital de Sant Llàtzer
El 1706 el Doctor Pere Brichfeus és
l’encarregat de l’administració de les rendes de l’Hospital de Sant
Llàtzer juntament amb Francesc Ramoneda. (BATALA-69)
1706. Renúncia a ser insaculat per a conseller en cap de Terrassa
El 1706, a l'hora de decidir els noms
a insacular per a conseller en cap de Terrassa, consta expressament la
renúncia de Pere Brichfeus a ser insaculat.
1706-1713
Fins al 1713 va tenir diversos
càrrecs més en l'administració municipal de Terrassa, però cap més de
caràcter polític, doncs el seu nom ni tan sols era insaculat. Segons
la documentació trobada, el 1712 figura com a arrendatari de les
carnisseries, i el 1713 encara figurava com a administrador de
l'Hospital de Sant Llàtzer. (BATALA-69)
1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Junta de Braços de 1713 (PPC2)
El 30-jun-1713 el seu germà En Jaume de Brichfeus i Fels [sicpro: Terns] participà en la Junta de Braços de 1713; era donzell i com a tal participà en el Braç Militar.
En Francesc Busquets i Mitjans hi participà com a membre del braç reial en tant que síndic de la universitat forana de Terrassa.
1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona
El 25-jul-1713, després d'haver
aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de
Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos
cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)
1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona
El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic
aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on
instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc,
un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra
Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a
sortir de les seves línies. (GB)
1713, 28-juliol. La Junta 36ª ordena desinsaculacions
El 28-jul-1713, els Consellers i la
Junta 24ª de Guerra de Barcelona executaren la instrucció de la Junta
36ª a fi de desinsacular aquells que havien abandonat la ciutat.
1713, 2-agost. Estava a Terrassa quan succeí el segrest dels germans Bru
El 2-ago-1713 estigué implicat en el segrest dels fills d'En Josep Bru i Banyuls. (BRU-120)
El batlle Josep Mas va reunir una
junta improvisada d'autoritats i d'eclesiàstics formada per ell mateix,
els consellers primer i tercer, Francesc Pont i Joan Cahís;
el prior, Pere Viloca; el prevere Jaume Parés; el Dr.
Francesc Ferrés, i el Dr. Pere
Brichfeus, encarregat de l'administració de les rendes de
l'Hospital de Sant
Llàtzer. A la reunió d'aquesta junta alguns van recomanar al
batlle tocar a sometent
per a alliberar els detinguts, però, com que per Terrassa
també hi havia un grup
d'uns dos-cents voluntaris, el batlle no va voler donar
l'ordre al·legant que per raó d'això no
acabessin matant els detinguts. Després el batlle amb mitja
dotzena de persones
de la seva confiança i armades, va anar fins a la Torre d'en
Bru, però ja no
hi van trobar cap dels detinguts, mentre el conseller tercer
Joan Cahís i el Dr. Pere Brichfeus
van anar fins a l'hostal per assabentar-se del lloc on els
voluntaris havien portat els
segrestats.
1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa
El 3-set-1713 l'expedició del Diputat
Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament
comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de
Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general
Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel
Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers
del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2
hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar
l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els
retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un
terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la
casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del
gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que
desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de
la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit
més de 50. (GST-25)
L'Expedició del Diputat Militar passà
a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus
fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué
passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix
els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de
farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2
fusellers. (GB)
1713, 3-4-5-setembre. La crema de Terrassa
El 3-set-1713, vers les 20:00h del
vespre, les avançades del destacament de Bracamonte arribaren prop de la
riera de Terrassa. Gran part de la població terrassenca havia fugit,
restant alguns fadrins i gent jove per evitar el pillatge. En veure les
avançades borbòniques pensaren es tractava de voluntaris catalans
irregulars que venien a robar a la vila i els llançaren una càrrega
d'escopetades. Les tropes borbòniques respongueren al foc, provocant la
mort de 22 joves i deixant-ne ferits 10 o 12; la resta fugiren cap a la
vila o al convent mentre eren seguits per les tropes borbòniques.
Aquestes començaren a saquejar algunes cases de Terrassa mentre el
guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga exhibí
davant les tropes borbòniques que el dia anterior havia prestat
obediència a Felip V. El general Bracamonte s'hostatjà al convent la nit
del 3 al 4 de setembre. A punta de dia les tropes borbòniques varen
començar a cremar Terrassa. El guardià suplicà al general Bracamonte que
ho deturés però aquest respongué que havia de cremar la vila i saquejar
el convent. Per la tarde del dilluns 4 de setembre va començar a ploure
i el foc s'extingí. El dimarts 5 tornaren a incendiar algunes cases,
resultant-ne un total d'unes 104 cremades total o parcialment. De les
esglésies i convent se n'endugueren quarteres de blat i llençols. El
dimecres 6 el destacament de Bracamonte marxà de Terrassa. Durant
aquests tres dies un centenar de terrassencs va estar protegit i
alimentat dins el convent. (GST-25)
1713, setembre/octubre. Probablement encapçala una partida de voluntaris
El set/oct-1713 En Pere Brichfeus
probablement va encapçalar una partida de voluntaris; els voluntaris
eren, tal i deixà escrit el guardià del convent de Sant Francesc de
Terrassa Miquel Garriga "voluntaris -aixís anomenavent
als que prenian las armas en defensa de la pàtria-" -. (GST-26)
1713, octubre/novembre?. Miquel de Ramon i Tord Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct/nov?-1713, després de la detenció del General Rafael Nebot, el General de Batalla Miquel de Ramon i Tord fou nomenat nou Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.
1713, finals. Coronel de Cavalleria. Regiment de Cavalleria Pere Brichfeus
[Castellví consigna la història que a instàncies d'un místic ermità valencià de nom Joan Andreu Rico, conegut com a Germà Bartomeu,
que des del 1711 vivia en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del
Montseny, on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves
visions, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans i En Pere
Brichfeus. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades el Germà Bartomeu
animà les comarques vallesanes a la resistència i vaticinà la derrota
de les tropes borbòniques. A més, trameté diverses cartes a la
Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i
Mitjans i d'En Pere Brichfeus com a comandants militars, a resultes de
les quals els Tres Comuns haurien resol favorablement a aquests
nomenaments.]
Sense negar la intervenció del místic
Germà Bartomeu, com assenyala En Pere Giner, resulta probable que, tant
En Francesc Busquets com En Pere Brichfeus
comandessin sengles partides de fusellers des del saqueig i incendi de
Terrassa per les tropes borbòniques el 3-set-1714. Així mateix, ambdós
estaven enfrontats amb el conseller en cap de Terrassa, partidari de la
submissió a Felip V. Alhora, després de la destitució del general Nebot
com a comandant en cap de la cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya
l'oct/nov-1713, fou nomenat per substituir-lo el general Miquel de Ramon i Tord. I es dóna la circumstància que des del 1701 En Pere Brichfeus
havia format una companyia comercial amb En Miquel de Ramon i Tord. Tot
sembla indicar doncs, que sense negar els vaticinis místics del Germà
Bartomeu, el nomenament fos una operació lògica i coherent:
un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita
a l’exèrcit que lluitava
fora de Barcelona, el general Miquel de Ramon i Tord
havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a
algú que coneixia la zona, que probablement ja estava comandant una
partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar un
regiment de cavalleria, "levantarían los regimientos a sus costas" diu Castellví, i que comptava amb tota la confiança i lleialtat personal vers el nou comandant en cap de la cavalleria En Miquel de Ramon i Tord. Altrament, i com assenyalà el mateix Castellví en parlar de la concessió de la patent de coronel a En Salvador Lleonart, ésser un oficial superior significava un major resguard per a la persona en cas de caure presoner. (GINER-32)
Pel què fa a la data de l'entrega de
patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials, es constata
que el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona en
la qual comentava el 19-mai-1714: (FBM-31)
1713, finals. Regiment de cavalleria Pere Brichfeus (NH3-705)
Vers finals-1713 la seva partida de tropes a cavall esdevingué el Regiment de Cavalleria "Pere Brichfeus" (NH3-705)
Quedà sota les ordres del marquès del Poal el coronel Antoni Desvalls,
que el gen-1714 destinà el seu regiment a combatre a la zona de
Castellterçol i Centelles.
Com a capità del mateix regiment hi havia En
Joan Baptista Talladella i Sardà,
també de Castellterçol, amb casa pairal a Castellcir. La família d’En
Talladella i la d’En Bricfeus, a més, tenien vincles familiars. (GINER-33)
1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot
El 26-des-1713 el General Comandant
Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de
guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713.
Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven
els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les
avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel
Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713,
21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel
Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100
homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca provistos de municions
i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que
havien construïr els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant
Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí
final de la operació.
Però arribats a la Verge del Port els
fusellers protestaren reclamant que se'ls debien 2 pagues i que volien
saber on anaven. Aquest incident féu frustar l'atac sorpresa a
Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels
fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel
Moliner i Rau. I això ho atribuiren al fet que ambdós coronels havien
assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó
al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeïnt, es
reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael
Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62)
1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors
A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714]
tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del
Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a
diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)
1714, 28/29?-febrer. Planifició de l'atac a la vila botiflera de Centelles
El feb-1714 el coronel Brichfeus, el
coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs
es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discurriren sobre la
manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de
Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren
enviar l'oficial de la veeduria Antonio Molinas per tal que el coronel
Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació;
aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar
els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el
1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a
l'atac. (NH4-390)
1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles
L'albada del 2-març-1714 s'incià
l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes,
el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues.
Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila;
aleshores, veient-se vencedros però sense ordre explícita els fusellers
començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i
enradí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80
granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els
vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els
fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)
1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior
En carta adreçada pel Marquès del
Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit
borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el
Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell
amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel
Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i
Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori
Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)
1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva
En carta adreçada pel Coronel Amill
al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format
per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el
Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren
per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a
Seva (Osona). (FBM-37)
1714, abril. Atac a Martorell
El destacament format per les tropes
del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers
del captià Adjuntori Segarra passaren a atacar Martorell, però la
sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al
Sergent Major de la vil·la. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren
el Vallès. (FBM-36)
1714, 28-abril. Atacats pel marical de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès
El 28-abr-1714 l'Exèrcit Exterior fou
atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El
regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en
tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren
reagrupar. (FBM-37)
1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa
El 18-mai-1714, els comandants
superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa.
El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes
borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials
majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni
Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel
Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent
Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i
el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou
la següent:
Tos els assistents posaren per escrit
el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar
el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius
necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de
distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara
plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la
guarnició d'una ciutat. (FBM-38)
Els regiments del Coronel Busquets i
Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del
Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès
fins a Sitges. (FBM-38)
1714, 19-maig. El marquès del Poal informa sobre les patents
El 19-mai-1714 el marquès del Poal
adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre l'entrega
de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials; en una
altra carta també informà dels gelos que en oficials més veterans podia
generar el dit nomenament: (FBM-31) (FBM-34)
1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte
El jul-1714 els coronels Poal,
Mitjans, Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra
Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)
1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca
[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]
Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393)
En la batalla li varen ferir el cavall
1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona
El 21-ago-1714 el Marquès del Poal
celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible
incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel
coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la
incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les
del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del
Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del
Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió
suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part
d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a
l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la
planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc,
per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant
Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría,
per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de
l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat.
(FBM-42)
1714, 24/25-agost. Intent d'incursió a Barcelona
El 24/25-ago-1714 les tropes del cos
destinar a la incursió a Barcelona arribaren a l'alçada de Vacarisses on
es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel
Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament
borbònic al Papiol, entrant en combat contra
4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de
retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb
el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)
1714, 26-agost. Coronel Brichfeus informa els Consellers del fracás de la incursió
El 26-ago-1714 el Coronel Pere
Brichfeus envià carta als Consellers explicant perquè la operació
d'incursió havia fracasat, i suggerint-li una possible entrada de tropes
per mar.
1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades
El 29-ago-1714 celebraren un nou
Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i
el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart,
els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior;
allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era
factible. (FBM-43)
1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa
Frustrat l'intent d'entrada a
Barcelona, i sense ser conscients de la immensa batalla que es preparava
per l'11 de setembre, el Coronel Busquets prosseguí la guerra de
desgast al Front Exterior, atacant novament Manresa. (FBM-44)
1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona
Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)
1714, 21-setembre. Concessió de passaport
El comte de Montemar concedí passaport als oficials que s'acolliren a la capitulació de Cardona. El document era el següent: (NH4-452)
1714, 11-novembre. Al notari de Terrassa
El 11-nov-1714 acudí al notari de Terrassa
per tal de donar poders per a plets a N’Antoni Comelles. (GINER-33)
1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"
Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.
1715, 8-abril. Ordre de detenció
El 8-abr-1715 s'emet ordre detenció contra la seva persona:
1715, 29 d'agost. Donen fe de la seva signatura al notari
El 29-ago-1715 la seva dona i la seva sogra van vendre unes cases
davant del notari, fet pel qual calia la seva signatura
doncs malgrat que les cases eren d’Anna Maria Ferrers, En Pere Brichfeus en tenia l’usdefruit per raó de
matrimoni. Tot i així ell no hi va anar, sinó que dos testimonis
van donar fe que la signatura que portaven era la seva; d'aquest fet se'n desprèn que estava amagat. (GINER-33)
1715, 16-octubre. Al notari de Terrassa
El 16-oct-1715 va tornar d’amagat al notari de Terrassa,
per tal de nomenat N’Antoni Comelles procurador per administrar el seu patrimoni. (GINER-33)
1717. Absent del Principat de Catalunya
El 1717 era fora de Catalunya perquè la seva dona és designada com a “Anna Maria, dona de Pere Brichfeus, absent d’aquest Principat”.
(GINER-33)
1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions
El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)
1714/16-1718. Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca
Va servir com a Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca (1714/16-1718) (NH4-617)
1723, 20-juny. Matrimoni de la seva filla Marianna
El 20-jun-1723 es casà a Valldoreix Marianna Brichfeus Ferrers, habitant a Terrassa i filla
del Dr. Pere Brichfeus i de Anna Maria Ferrers, vivent amb Joseph Anton Trullés Alemany, de Barcelona,
habitant a Valldoreix, jove, mercader, fill de Andreu
Trullés y Aymerich, quòndam, mercader de Barcelona, i
de Mercè Alemany, viuda. Capítols a un notari de
Terrassa. Aquest matrimoni tingué sis fills a Valldoreix.
1724. Mort
El 1724 morí a Viena, a l'edat de 54 anys, En Pere Brichfeus i Terns.
Enterrament
(sense dades)
Família i descendents
El 1726 la família Brichfeus de
Castellterçol havia fundat un companyia comercial dedicada
al transport de la neu per a refrescar. El seu pare i el seu germà gran,
Jaume, són els Brichfeus que han passat a la història de Castellterçol
com a grans beneficiaris de
la parròquia de Sant Fruitós.
Havia estat pare de
El seu nét fou En Josep Antoni
Brichfeus i Riera, i seu el besnét En Pau Antoni Brichfeus i Salabert,
tots també notaris de Castellterçol com el seu fill. La descendència
directa perdurà fins
a principis del segle XIX amb En Pau Antoni, mort el 1815, que
no tingué descendència masculina. Els únics fills mascles que visqueren
molts anys van ser tots preveres, a Castellterçol mateix, a Hostalric i
a Santa Maria del Mar de Barcelona. (MVGS-BRICHFEUS)
Homenatge i Record
La Comissió Terrassa 4 de setembre de 1713 li organitzà un acte d'Homenatge el 2012
No tenim constància que a seva vila
natal, Castellterçol, ni tampoc la seva vila Terrassa, li hagin
tributat cap acte oficial de record i homenatge, ja sigui un carrer, un
edifici o un monument.
*Fonts:
(BATALA-67) La Batalla de Talamanca, pàg 67 (BATALA-69) La Batalla de Talamanca, pàg 69 (BRU-120) El cas dels germans Bru: dos Ciutadans Honrats de Barcelona segrestats a Terrassa, pàg 120 (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36 (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57 (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona (GINER-28) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 28 (GINER-29) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 29 (GINER-30) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 30 (GINER-31) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 31 (GINER-32) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 32 (GINER-33) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 33 (GST-10) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 10 (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25 (GST-26) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 26 (MVGS-BRICHFEUS) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Brichfeus (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705 (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62 (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg 181 (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg 333 (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390 (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg 393 (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451 (NH4-452) Narraciones Históricas IV, pàg 452 (NH4-617) Narraciones Históricas IV, pàg 617 (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II |
- Unitat Militar: Regiment de cavalleria nº6 "Pere de Brichfeus"
- Document: Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada