diumenge, 7 de juliol de 2013

Pere Brichfeus i Terns

Pere Brichfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Nascut a Castellterçol, on els Bricfeus (la h que apareix en alguns documents es va afegir més tard) eren una de les famílies importants de la vila: el pare era paraire i negociant. En ser el vuitè fill, i el tercer mascle, marxà de primer a estudiar: obtingué el Doctorat en Lletres, i després es casà a Terrassa, on figura al voltant de l'any 1700 entre els pagesos rics del seu moment.
Enfrontat amb el poder establert a la vila terrassenca, on dominaven els borbònics, adoptà la causa austriacista i sufragà un regiment de voluntaris per defensar la causa de l'arxiduc Carles. El Consell de Cent de Barcelona, com era costum en aquell moment, li concedí el grau de coronel, amb tots els drets que això comportava.
El Coronel Pere Bricfeus fou cap d'un Regiment de Cavalleria que havia sufragat ell mateix (i per això rebé la patent de coronel sense ser militar de carrera), i lluità a la Guerra de Successió, sempre al costat del seu amic Francesc Busquets i Mitjans, de la part forana de Terrassa, coronel d'infanteria, Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, i molts d'altres, sota el comandament d'Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, del qual ja no se separà fins a la capitulació de Cardona, el 18 de setembre del 1714.
Després de la capitulació, s'exilià a Viena, encara al costat dels anteriorment esmentats, i lluità contra els turcs als Balcans, juntament amb molts altres integrants d'aquest exèrcit català de l'interior.
Els seus descendents, però, tornaren a la vila natal del pare, i s'hi establiren almenys durant tres generacions. El fill, el nét i el besnét foren notaris de Castellterçol. Tots ells utilitzaren ja habitualment la hac en el cognom: Brichfeus, seguint la moda ortogràfica generalitzada en aquell moment de fer acabar amb aquesta lletra tots els noms que acabessin en consonant o tinguessin dues consonants juntes: Joseph, Bosch, Domènech...
A la Guerra Gran (1794) torna a sortir un Brichfeus, cap de guerrillers, lluitant contra els francesos.

Bibliografia

  • SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'xèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.

Enllaços externs



Pere Brichfeus i Terns
(Pere Brichfeus)
(Pere Bricfeus)
(Dr. Pera Brichfeus y Ferres)

(Pedro Brichfeus)
(Pedro Bricfeus)
(Pedro Brigfeus)
(16-mai-1670, Castellterçol - 1724, Viena)
Doctor en Arts i Filosofia

(1696-1724)
Membre del Consell de Terrassa
(1698)
Oïdor de comptes de Terrassa
(1703)
Conseller Terç de Terrassa
(1704)
Membre del Consell de Terrassa
(1705)
Coronel de Cavalleria
(1713-1714)
coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus coronel Pere Brichfeus
"1724, murió en Viena el coronel don Pedro Brigfeus. Catalán, nacido en Castelltersol"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

Biografia breu
En Pere Brichfeus va néixer a Castellterçol el 1670; fill d'un llinatge de paraires, pel fet d'ésser fadristern -no era l'hereu-, se li pagaren estudis per a què es guanyés la vida pel seu compte, lluny del seu mas natal destinat a l'hereu. Probablement anà a estudiar a Barcelona i vers el 1696, amb 26 anys, era doctor en Arts i Filosofia. El mateix any firmà capítols matrimonials amb N’Anna Maria Ferrers Parellada, pubilla -hereva- d'una família benestant de Terrassa dedicada a la venda de teixits; els capítols matrimonials també estipulaven la creació d’una companyia mercantil entre sogre i gendre, en tal manera que el casament segellava una aliança entre una família de paraires i una de botiguers, donant lloc a una família que controlava tant la fabricació, com la distribució del producte tèxtil. El jove Dr. Pere Brichfeus es traslladà a viure a la vila de Terrassa on, tan sols dos anys després i a l'edat de 28 anys, fou membre del consell general de la vila. Intel·ligent i amb aptitud per l'estudi, el 1700 fou extret conseller terç de Terrassa, i el mateix se'l nomenava procurador de les rendes i administrador de les propietats del poderós monestir de Sant Cugat del Vallès. A Terrassa també establí relacions amb el noble i militar Miquel de Ramon i Tord, amb qui fundà una companyia mercantil el 1701. Fins el 1705 ocupà diverses magistratures municipals alhora que prosperava econòmicament amb les seves companyies, arrendaments i gestió de l'administració pública.
Aquell mateix de 1705 any formava part del consell municipal terrassenc que recolzà econòmica i militarment l'aixecament militar austriacista davant l'arribada de l'arxiduc Carles d'Àustria a les costes de Catalunya. El jove Dr. Pere Brichfeus també travà coneixença a Terrasa amb En Francesc Busquets i Mitjans -àlies Mitjans-, per bé que aquest era de la part forana -Sant Pere de Terrassa-, mentre el Dr. Pere Brichfeus era del terme de la vila de Terrassa. A partir del 1706 el Dr. Pere Brichfeus renuncià explícitament a tornar a ser insaculat per a exercir magistratures públiques de caràcter polític, detentant fins el 1713 només càrrecs relacionats amb l'administració municipal de Sant Pere de Terrassa. Durant aquest període també desenvolupà una activitat lligada a la concessió de crèdits al camperolat del terme i la venda de terres als paraires de la vila. Amb el tombant de la guerra provocat per la Traïció Anglesa el 1713, els magistrats municipals terrassencs optaren per posicions favorables a la submissió a Felip V, una postura de la que discrepaven tant el Dr. Brichfeus com En Mitjans, fet que els enfrontà als poders municipals d'ambdues universitats (municipis).
El tombant definitiu es produí el 9-jul-1713, quan la Junta de Braços de Catalunya declarà la continuació de la guerra contra Felip V i contra França. El 3-set-1713 un destacament borbònic comandat pel mariscal Feliciano de Bracamonte entrà a Terrassa; l'endamà la incendià i saquejà, per marxar-ne el dia després. És probable que arran d'aquests fets el Dr. Brichfeus, a l'edat de 43 anys, i En Mitjans, passessin a cabdellar partides armades de voluntaris contra els borbònics. Poc després, vers l'octubre o novembre del 1713, el general Rafael Nebot fou destituït com a general comandant de la cavalleria de l'exèrcit de Catalunya, essent rellevat pel general Miquel de Ramon i Tord, qui havia estat des del 1701 soci comercial amb En Brichfeus. Així mateix el 30-nov-1713 foren extrets els nous consellers de Barcelona, esdevenint el Dr. Rafael Casanova nou conseller en Cap de la ciutat. Amb l'entrada del Dr. Rafael Casanova es passà a la ofensiva, posant fi a l'obstruccionisme que havia implantat l'anterior conseller en Cap Manuel Flix. Poc després el conseller en Cap Rafael Casanova decretà l'organització de l'exèrcit català fora de Barcelona, essent nomenat per comandant el coronel Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal. El general comandant de la cavalleria Miquel de Ramon i Tord, un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita a l’exèrcit que lluitaria fora de Barcelona, havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a algú que conegués la zona, que probablement ja estava comandant una partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar i finançar un regiment de cavalleria, i que comptava amb tota la seva confiança i lleialtat personal. Així, a finals de 1713 o principis de 1714 el Dr. Brichfeus rebé patent de coronel de cavalleria, mentre En Mitjans rebé patent de coronel d'infanteria. A aquests fets cal afegir-hi la història recollida per l'historiador Francesc de Castellví, segons la qual el nomenament del Dr. Brichfeus i En Mitjans com a coronels es degué a les visions d'un místic conegut amb el nom de Germà Bartomeu, que vivia en una ermita del Montseny, a Sant Llorenç de Munt.
A partir d'aleshores i durant els següents 9 mesos els coronels Brichfeus i Mitjans comandaren sengles regiments de cavalleria i d'infanteria a les ordres del marquès del Poal, lluitant per la Catalunya interior contra les tropes borbòniques. Finalment, després de la caiguda de Barcelona, els oficials majors de l'exèrcit comandant pel marquès del Poal capitularen a Cardona el 18-set-1714. Per bé que inicialment les capitulacions foren respectades, el 1715 el poderós botifler Salvador Prats i Matas decretà ordre de detenció contra ell. Aleshores emigrà a l'Imperi Austríac amb d'altres oficials militars com En Francesc Busquets i Mitjans, on lluità en la Tercera Guerra Turca com a coronel de voluntaris. Finalment l'any 1724, a l'edat de 54 anys, morí a Viena el Dr. Pere Brichfeus i Terns, doctor en Arts i Filosofia, coronel de cavalleria, i insigne patriota terrassenc.
Cognom: «Bricfeus» o «Brichfeus»
Vers el 1700 es posà de moda ortogràfica de reforçar les consonants finals, de mot o de sil·laba, amb la lletra h: Joseph, Bosch, Domènech...Seguint aquesta moda ortogràfica el mateix Pere Brichfeus (batejat amb el cognom escrit «Bricfeus» tal com consta als llibre parroquials, passà a signar aleshores «Brichfeus» amb h intercalada. Això no obstant, la pronunciació continuà essent «Bricfeus», amb c, raó per la qual en alguns documents en castellà el seu cognom apareix escrit com a Brigfeus. (BATALA-67)
Llinatge
El seu pare En Jaume Bricfeus i Baxons era descendent d'un immigrant occità, En Joan Bricfeus, establert a Castellterçol un segle abans. Esdevinguts paraires, els Bricfeus es convertiren en una de les famílies fortes de la vila; l ’ofici de paraire consistia en preparar la llana per ser teixida: s'havia de rentar la llana, cardar-la, tenyir-la i filar-la. Altrament però, alguns membres de la família Bricfeus apareixen també lligats al Tribunal del Sant Ofici durant el segle XVIII. De la puixança econòmica n'esdevingué la preponderància política, i tant el pare com el germà gran, tots dos de nom Jaume, consten com a regidors i obrers de la parròquia de Castellterçol; així mateix el germà gran , En Jaume Bricfeus i Terns, era donzell i obtingué el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona per part de Carles III el 28-jul-1708. (GINER-28)
Família
Era fill d'En Jaume Bricfeus i Baixons i de Na Magdalena Terns, casats a Castellterçol el 1651. Era el 7è fill (tercer mascle) de 8 germans. (GINER-29)
  1. Marina Bricfeus i Terns (1657)
  2. Josep Bricfeus i Terns (1659)
  3. Maria Magdalena Bricfeus i Terns (1660)
  4. Maria Caterina Bricfeus i Terns (1662)
  5. Elisabet Bricfeus i Terns (1664)
  6. Jaume Bricfeus i Terns (1667)
  7. Pere Bricfeus i Terns (1670)
  8. Josep Bricfeus i Terns (1673)
Vers el 1673 va morir el fill mascle major i hereu, En Josep Bricfeus, nascut el 28-mar-1659; aquesta dada es desprèn del fet que aquell any 1673 nasqué el 8è fill de la família, al qual els seus pares van tornar a posar el nom de Josep. A resultes d'aquest decés el segon fill mascle, En Jaume Brichfeus i Terns, va esdevenir l'hereu dels Bricfeus de Castellterçol. (GINER-29)
Terrassa i Sant Pere de Terrassa
Terrassa tingué un govern municipal propi des de finals del segle XIV. El 1562 aquest govern municipal es va dividir en 2 universitats (municipis):
  • la universitat de la vila de Terrassa
  • la universitat de la part fora -Sant Pere de Terrassa-, formada per 7 parròquies
  1. Sant Pere
  2. Sant Julià d’Altura
  3. Sant Vicenç de Jonqueres
  4. Sant Quirze i Santa Julita
  5. Sant Martí de Sorbet
  6. Sant Miquel de Toudell
  7. Santa Maria de Toudell
Tot i així el Batlle Reial va ser comú en tots dos termes fins el 1800, quan Sant Pere de Terrassa es segregà. Al llarg del segle XIX el terme de Sant Pere es va anar reduint: el 1830 se’n va segregar la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís i va ser incorporada a Terrassa; pels volts del 1848 se'n va segregar la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita, que es va constituir com a municipi independent; al mateix temps les parròquies de Sant Martí de Sorbet, de Sant Miquel de Toudell, i de Santa Maria de Toudell, juntament amb territoris del terme d’Olesa de Montserrat, es van constituir en el municipi de Viladecavalls, inexistent fins aleshores; el 1852 la vila de Sabadell va aconseguir que l’heretat Vallhonrat, que pertanyia fins aleshores a Sant Vincenç de Jonqueres; finalment el 1904 Sant Pere va desaparèixer com a municipi, i Terrassa i Sabadell se’n van repartir el territori.
1670, 16-maig. Naixement a Castellterçol
En Pere Brichfeus i Terns va néixer a Castellterçol (Vallès Oriental) i va ser batejat el 16-mai- 1670 amb els noms de Pere Josep Fruitós. (GINER-29)
16??. Estudia Arts i Filosofia, probablement a Barcelona
A resultes de la mort d'En Josep, i que En Jaume esdevingués l'hereu, En Pere esdevingué el segon fill mascle viu; per aquesta raó va ser dedicat a l'estudi mentre En Jaume restava com a hereu de les terres i masos de Castellterçol. Probablement va anar a estudiar a Barcelona. (GINER-29)
1696. Doctor en Arts i Filosofia
Vers el 1696, a l'edat de 26 anys, es doctorà en Arts i Filosofia doncs a partir del 1696 és anomenat doctor en Arts en la majoria de documents en què apareix. (GINER-29)
1696, 22-juliol. Capítols matrimonials a Terrassa, preparats a Barcelona
El 22-jul-1696 va signat els seus capítols matrimonials amb N’Anna Maria Ferrers Parellada, pubilla d'una família benestant de Terrassa. El Capítols Matrimonials, tot i que van ser signats a Terrassa davant del notari Pere Gualsa, els havia redactat En Josep Güell, notari de la ciutat de Barcelona. (GINER-29)
En aquests capítols En Jaume Ferrers, botiguer i pare de N’Anna Maria Ferrers, va fer la seva filla hereva universal; per la seva part En Jaume Bricfeus, paraire i pare d’En Pere Bricfeus, va donar al seu fill com a llegítima 300 dobles d’or i 2 caixes amb roba; els capítols incloïen la creació d’una companyia comercial entre sogre i gendre. (GINER-29) El casament segellava una aliança entre una família de paraires i una de botiguers; així en sortia una família que controlava tant la fabricació com la distribució del producte tèxtil, i se situava en una posició de domini indiscutible sobre els artesans que treballaven el producte preparat abans pels paraires, esdevenint aquests simples assalariats intermedis. (GINER-30) Tres anys després, el 1699, el virrei Jordi de Hessen-Darmstadt va concedir l’exclusiva de “vendre a la menuda la mercancia obrada per altres” al gremi dels mercers i botiguers, prohibint als artesans vendre la seva pròpia producció. [ALABRÚS 2001 p 52].
1696, 22-juliol. Contacte amb els Rovira, i amb En Miquel de Ramon i Tord
Un dels testimonis que va signar els capítols matrimonials va ser En Josep de Rovira, militar de Terrassa. Segurament a través d’ell, En Pere Brichfeus va conèixer En Miquel de Ramon i Tord, un altre militar, que s’havia casat amb Na Maria de Rovira. (GINER-30)
1698. Signatura de dues àpoques
El 1698 en Pere Brichfeus va signar dues àpoques, documents en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda: una on reconeixia haver rebut 100 dobles del seu pare, part de la seva llegítima, i una altra per les 90 lliures i la casa al carrer del Vall de Terrassa, que el seu sogre havia donat a la seva dona. (GINER-31)
1698, 30 novembre. Membre del Consell General de Terrassa
El 30-nov-1698 «lo Dr. Pera Brichfeus y Ferres» (apareix aquí tenint com a segon cognom el de la seva dona, pubilla) va ser elegit, per insaculació, com un dels deu prohoms del Consell General de la vila de Terrassa pel següent termini anual. (MVGS-BRICHFEUS)
1700. Insaculat per a Conseller Terç de Terrassa
El 1700 fou insaculat per a conseller terç de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1700-1704. Procurador de les rendes del monestir de Sant Cugat
Del 1700 al 1704 va ser procurador de les rendes del monestir de Sant Cugat del Vallès i administrador de les seves propietats. (MVGS-BRICHFEUS)
1701. Insaculat, però no extret, per a batlle de Terrassa
El 1701 fou insaculat, però no extret, per a batlle de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1701, 12-oct ~ 1702, 14-gen. Participa en les Corts de 1701-1702 (PPC2)
El 12-oct-1701 participà en les Corts de 1701-1702 com a síndic per Terrassa escollit pel Consell general de la vila i terme.
1701. Companyia «Brichfeus & Ramon i Tord»
El 1701 el Doctor Pere Brichfeus va crear amb barceloní i militar Miquel de Ramon i Tord una companyia dedicada a produir i vendre els productes tèxtils en una botiga establerta a Terrassa. Els guanys de la companyia, en què en Miquel de Ramon va posar més diners i en Pere més feina, es repartirien a parts iguals entre els dos socis, i les pèrdues, segons el capital aportat. (GINER-31)
"Sobre la companya ja feta de tenir una botiga proveïda de panyos, escots, estamenyes, cordellats, teles i altres coses en la vila de Terrassa […] per i entre D
Miquel de Ramon i Tord
en Barcelona i en dita vila de Terrassa populat d’una, i el doctor Pere Brichfeus, negociant de dita vila de part altra, la qual companya s’ha fet tant per tenir proveïda la dita botiga de diferents mercaderies com per fabricar panyos, escots, estamenyes, baietes i cordellats i vendre aquells en dita botiga, així en gros com a la menuda, a la major utilitat i conveniència de dita companya, la qual ha començat a córrer [no consta el dia ni el mes] prop passat i del corrent any 1701, sobre la qual s’ha pactat i capitolat el següent:
[..] Ítem és pactat entre dites parts que el dit Dr Pere Brichfeus, pel capital que ha posat per la part en dita companya i pel treball i agència de les dites coses, tingui per sa part la meitat del guany que s’obtindrà amb tot el capital de la companya (pagades i deduïdes primer les despeses) i la restant meitat sia per a dit D Miquel de Ramon i Tord. [..]"
AHCT, Fons notarial: Joan Puig, notari; manual de 1701, f 42r
citat a "Gent que va alçant-se des del fons dels segles"
En Pere Giner Mira
El 1704 el doctor Pere Brichfeus nomenà procurador de la companyia el seu germà Jaume, mercader de Castellterçol.
1703. Oïdor de comptes de Terrassa
El 1703 fou extret oïdor de comptes de Terrassa. (MVGS-BRICHFEUS)
1703. Arrendament de la carnisseria de la vila
El 1703 obtingué l'arrendament de la carnisseria de la vila, un dels arrendaments més productius existents. (MVGS-BRICHFEUS)
1704. Conseller Terç
El 1704 fou extret Conseller Terç de Terrassa. En aquell any signava com a paraire i com a negociant en diversos documents notarials. Alhora, el seu nom torna a ser insaculat per a conseller en cap i és nomenat com a elet de la concòrdia, l’encarregat de fer els cobraments dels arrendaments de la vila. A la mesada de tall ordenada pel consell general aquell any, el doctor Brichfeus ja no figura al Raval de Terrassa, sinó al carrer del Vall, i havia de pagar-hi 10 lliures i 6 sous. (MVGS-BRICHFEUS)
1705. Membre del consell ordinari i del general de Terrassa
El 1705 és elegit per insaculació membre del consell ordinari i del general. (MVGS-BRICHFEUS)
1705, 6-setembre. En consell general de Terrassa aprova enviar el sometent
El 6-set-1705 es va congregar el consell general de la vila i part forana de Terrassa; els consellers eren Josep Poal, Jaume Sabater, Francesch Ramoneda, Francesch Comelles, Pere Joan Llonch.
El consell general de la universitat de Terrassa el formaven Joan Vallunrat, Jaume Roura, Mariano Ubach, Pere Gualsa, Francisco Guitart, Fermí Rovira, Magí Coll, Joan Rovira y Figueres, Martí Torrella, Joan Amat y Samsó, Gabriel Roca, Miquel Belver, Joan Monllor, Pere Poal, Francesch Comelles, major, Joseph Poal, menor, Jaume Llach, Jaume Figueres, Isidro Bosch, Francesch Martí, Jaume Inglada, Joan Argelaguer, Cosma Suris, Joseph Amat, Francesch Figueres, Pere Gorina, Jacinto Arch, A(nth)oni Comelles, doctor Pere Brichfeus, Joseph Ubach.
Aprovaren unànimement enviar 30 en sometent requerits pel príncep de Darmstadt per lluitar per l’arxiduc Carles.al setge austriacista de Barcelona de 1705. Al sometent se li assignà un sou de 6 sous i es preparà per sortir l'endemà mateix 7-set-1705. (GTS-10)
1705, 13-setembre. En consell general de Terrassa aprova enviar socors
El 13-set-1705 el consell general de la vila i part forana de Terrassa aprovà, després del requeriment per a que s'enviessin carretes, cavalls, mules i matxos al camp de Barcelona pel setge austriacista de Barcelona de 1705, l'enviament de 12 matxos o mules. (GTS-10)
1706. Membre del consell general de Terrassa amb el seu sogre
El 1706 era membre del consell general de la Universitat juntament amb el seu sogre (GINER-32)
1706. Administrador de les rendes de l'Hospital de Sant Llàtzer
El 1706 el Doctor Pere Brichfeus és l’encarregat de l’administració de les rendes de l’Hospital de Sant Llàtzer juntament amb Francesc Ramoneda. (BATALA-69)
1706. Renúncia a ser insaculat per a conseller en cap de Terrassa
El 1706, a l'hora de decidir els noms a insacular per a conseller en cap de Terrassa, consta expressament la renúncia de Pere Brichfeus a ser insaculat.
1706-1713
Fins al 1713 va tenir diversos càrrecs més en l'administració municipal de Terrassa, però cap més de caràcter polític, doncs el seu nom ni tan sols era insaculat. Segons la documentació trobada, el 1712 figura com a arrendatari de les carnisseries, i el 1713 encara figurava com a administrador de l'Hospital de Sant Llàtzer. (BATALA-69)
1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Junta de Braços de 1713 (PPC2)
El 30-jun-1713 el seu germà En Jaume de Brichfeus i Fels [sicpro: Terns] participà en la Junta de Braços de 1713; era donzell i com a tal participà en el Braç Militar.
En Francesc Busquets i Mitjans hi participà com a membre del braç reial en tant que síndic de la universitat forana de Terrassa.
1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona
El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)
1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona
El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc, un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a sortir de les seves línies. (GB)
1713, 28-juliol. La Junta 36ª ordena desinsaculacions
El 28-jul-1713, els Consellers i la Junta 24ª de Guerra de Barcelona executaren la instrucció de la Junta 36ª a fi de desinsacular aquells que havien abandonat la ciutat.
Ban de desinsaculacions
de la Junta 36ª
1713, 2-agost. Estava a Terrassa quan succeí el segrest dels germans Bru
El 2-ago-1713 estigué implicat en el segrest dels fills d'En Josep Bru i Banyuls. (BRU-120)
El batlle Josep Mas va reunir una junta improvisada d'autoritats i d'eclesiàstics formada per ell mateix, els consellers primer i tercer, Francesc Pont i Joan Cahís; el prior, Pere Viloca; el prevere Jaume Parés; el Dr. Francesc Ferrés, i el Dr. Pere Brichfeus, encarregat de l'administració de les rendes de l'Hospital de Sant Llàtzer. A la reunió d'aquesta junta alguns van recomanar al batlle tocar a sometent per a alliberar els detinguts, però, com que per Terrassa també hi havia un grup d'uns dos-cents voluntaris, el batlle no va voler donar l'ordre al·legant que per raó d'això no acabessin matant els detinguts. Després el batlle amb mitja dotzena de persones de la seva confiança i armades, va anar fins a la Torre d'en Bru, però ja no hi van trobar cap dels detinguts, mentre el conseller tercer Joan Cahís i el Dr. Pere Brichfeus van anar fins a l'hostal per assabentar-se del lloc on els voluntaris havien portat els segrestats.
1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa
El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)
L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)
1713, 3-4-5-setembre. La crema de Terrassa
El 3-set-1713, vers les 20:00h del vespre, les avançades del destacament de Bracamonte arribaren prop de la riera de Terrassa. Gran part de la població terrassenca havia fugit, restant alguns fadrins i gent jove per evitar el pillatge. En veure les avançades borbòniques pensaren es tractava de voluntaris catalans irregulars que venien a robar a la vila i els llançaren una càrrega d'escopetades. Les tropes borbòniques respongueren al foc, provocant la mort de 22 joves i deixant-ne ferits 10 o 12; la resta fugiren cap a la vila o al convent mentre eren seguits per les tropes borbòniques. Aquestes començaren a saquejar algunes cases de Terrassa mentre el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga exhibí davant les tropes borbòniques que el dia anterior havia prestat obediència a Felip V. El general Bracamonte s'hostatjà al convent la nit del 3 al 4 de setembre. A punta de dia les tropes borbòniques varen començar a cremar Terrassa. El guardià suplicà al general Bracamonte que ho deturés però aquest respongué que havia de cremar la vila i saquejar el convent. Per la tarde del dilluns 4 de setembre va començar a ploure i el foc s'extingí. El dimarts 5 tornaren a incendiar algunes cases, resultant-ne un total d'unes 104 cremades total o parcialment. De les esglésies i convent se n'endugueren quarteres de blat i llençols. El dimecres 6 el destacament de Bracamonte marxà de Terrassa. Durant aquests tres dies un centenar de terrassencs va estar protegit i alimentat dins el convent. (GST-25)
1713, setembre/octubre. Probablement encapçala una partida de voluntaris
El set/oct-1713 En Pere Brichfeus probablement va encapçalar una partida de voluntaris; els voluntaris eren, tal i deixà escrit el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga "voluntaris -aixís anomenavent als que prenian las armas en defensa de la pàtria-" -. (GST-26)
1713, octubre/novembre?. Miquel de Ramon i Tord Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct/nov?-1713, després de la detenció del General Rafael Nebot, el General de Batalla Miquel de Ramon i Tord fou nomenat nou Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.
1713, finals. Coronel de Cavalleria. Regiment de Cavalleria Pere Brichfeus
[Castellví consigna la història que a instàncies d'un místic ermità valencià de nom Joan Andreu Rico, conegut com a Germà Bartomeu, que des del 1711 vivia en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del Montseny, on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves visions, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans i En Pere Brichfeus. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades el Germà Bartomeu animà les comarques vallesanes a la resistència i vaticinà la derrota de les tropes borbòniques. A més, trameté diverses cartes a la Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i Mitjans i d'En Pere Brichfeus com a comandants militars, a resultes de les quals els Tres Comuns haurien resol favorablement a aquests nomenaments.]
"En los montes de Sant Llorenç del Munt, cerca de los montes de Montseny, había tres años que se había retirado unhombres que se hacía llamar el hermano Bartolomó. Enseñaba a los muchachos con edificación la doctrina cristiana cuando iban a su ermita, que era una pequeña casita (y a veces habitaba en una cueva). Su vestido era de grosero sayal. Estaba siempre en desierto, comía hierbas y aquello que de limosna le daban los paisanos. A esta novedad, se movieron los hombres de más autoridad de aquella montaña a verle, y creciendo su crédito, consultaban con él los negocias de más importancia y nunca pudieron averiguar ni quién era ni su nombre. En el tiempo que se hablaba de la evacuación de las tropas, muchos moradores de aquellas vecindades fueron para saber su parecer sobre aquellas ocurrencias, y a todos animaba a la penitencia y a la defensa, Había construido un calvario a donde iban a rezar aquellos comarcanos.
Este sujeto escribió diferentes cartas a los diputados de Cataluña con admirable estilo, y no de vulgar concepto, persuadiéndoles a la penitencia y a la defensa, de modo que concibió de él la alta idea, y a su insinuación los diputados nombraron dos coroneles en personas de dos labradores de limpia sangre. El de caballería fue Pedo Bricfeus, natural de Castellterçol, y el de infantería Francisco Busquets, natural de Valldoreix, nombrado Mitjans, habitante en Tarrasa, que los levantarían los regimientos a sus costas. Y les remitieron todas las patentes para que nombrassen los oficiales a su gusto. El referido sujeto animó todas aquellas comarcas, e incluso hasta en el pueblo de Barcelona, la defensa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 603-604
Sense negar la intervenció del místic Germà Bartomeu, com assenyala En Pere Giner, resulta probable que, tant En Francesc Busquets com En Pere Brichfeus comandessin sengles partides de fusellers des del saqueig i incendi de Terrassa per les tropes borbòniques el 3-set-1714. Així mateix, ambdós estaven enfrontats amb el conseller en cap de Terrassa, partidari de la submissió a Felip V. Alhora, després de la destitució del general Nebot com a comandant en cap de la cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya l'oct/nov-1713, fou nomenat per substituir-lo el general Miquel de Ramon i Tord. I es dóna la circumstància que des del 1701 En Pere Brichfeus havia format una companyia comercial amb En Miquel de Ramon i Tord. Tot sembla indicar doncs, que sense negar els vaticinis místics del Germà Bartomeu, el nomenament fos una operació lògica i coherent: un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita a l’exèrcit que lluitava fora de Barcelona, el general Miquel de Ramon i Tord havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a algú que coneixia la zona, que probablement ja estava comandant una partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar un regiment de cavalleria, "levantarían los regimientos a sus costas" diu Castellví, i que comptava amb tota la confiança i lleialtat personal vers el nou comandant en cap de la cavalleria En Miquel de Ramon i Tord. Altrament, i com assenyalà el mateix Castellví en parlar de la concessió de la patent de coronel a En Salvador Lleonart, ésser un oficial superior significava un major resguard per a la persona en cas de caure presoner. (GINER-32)
"[..] en 10 del mismo [desembre 1713] volvió a Barcelona, y el Gobierno, en consideración de los peligros a que se había expuesto y de sus particulares servicios, le dio patente de coronel de infantería, porque con este título corriese menos riesgo su persona."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 663
Pel què fa a la data de l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials, es constata que el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona en la qual comentava el 19-mai-1714: (FBM-31)
"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199
1713, finals. Regiment de cavalleria Pere Brichfeus (NH3-705)
Vers finals-1713 la seva partida de tropes a cavall esdevingué el Regiment de Cavalleria "Pere Brichfeus" (NH3-705) Quedà sota les ordres del marquès del Poal el coronel Antoni Desvalls, que el gen-1714 destinà el seu regiment a combatre a la zona de Castellterçol i Centelles.
Com a capità del mateix regiment hi havia En Joan Baptista Talladella i Sardà, també de Castellterçol, amb casa pairal a Castellcir. La família d’En Talladella i la d’En Bricfeus, a més, tenien vincles familiars. (GINER-33)
1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot
El 26-des-1713 el General Comandant Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713. Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713, 21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100 homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca provistos de municions i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que havien construïr els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí final de la operació.
Però arribats a la Verge del Port els fusellers protestaren reclamant que se'ls debien 2 pagues i que volien saber on anaven. Aquest incident féu frustar l'atac sorpresa a Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel Moliner i Rau. I això ho atribuiren al fet que ambdós coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeïnt, es reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62)
1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors
A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)
  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès
1714, 28/29?-febrer. Planifició de l'atac a la vila botiflera de Centelles
El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discurriren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veeduria Antonio Molinas per tal que el coronel Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació; aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. (NH4-390)
1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles
L'albada del 2-març-1714 s'incià l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes, el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues. Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila; aleshores, veient-se vencedros però sense ordre explícita els fusellers començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i enradí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80 granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)
1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior
En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)
1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva
En carta adreçada pel Coronel Amill al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). (FBM-37)
1714, abril. Atac a Martorell
El destacament format per les tropes del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del captià Adjuntori Segarra passaren a atacar Martorell, però la sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent Major de la vil·la. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren el Vallès. (FBM-36)
1714, 28-abril. Atacats pel marical de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès
El 28-abr-1714 l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren reagrupar. (FBM-37)
1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa
El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:
" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"
Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)
Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)
1714, 19-maig. El marquès del Poal informa sobre les patents
El 19-mai-1714 el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials; en una altra carta també informà dels gelos que en oficials més veterans podia generar el dit nomenament: (FBM-31) (FBM-34)
"No escuso lo prevenir a V.Rma. que las patents en blanc par a los regiments de Bricfeus y Busquets, per la indignitat de sos oficials y ninguna experiència, han de ocasionar uns grans zelos com los ocasionan en tants oficials de onor y de peu vell del Sr. emperador que vuy se troban en ma compañia y, ab particularitat, los dos germans Castellvell y altros [..]"
Carta del marquès del Poal del maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-158

"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199
1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte
El jul-1714 els coronels Poal, Mitjans, Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)
1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca
[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]
Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393)
En la batalla li varen ferir el cavall
1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona
El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)
1714, 24/25-agost. Intent d'incursió a Barcelona
El 24/25-ago-1714 les tropes del cos destinar a la incursió a Barcelona arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)
1714, 26-agost. Coronel Brichfeus informa els Consellers del fracás de la incursió
El 26-ago-1714 el Coronel Pere Brichfeus envià carta als Consellers explicant perquè la operació d'incursió havia fracasat, i suggerint-li una possible entrada de tropes per mar.
"Excm. Senyor: desitjós sempre de manifestar á V.E. que lo haber pres las armas en esta guerra es estat lo principal objecte, (despues de considerarla en servey del altísim) contribuir en la justificada defensa de nostras prerrogativas, y llibertat de eixa Capital, no he reusat en temps algú despreciar ma vida, en cuants lances sem han presentat conduents al logre de tan degut fí, y com sabés que estava porció de gent al carrech del Coronel de infanteria D. Francisco Busquets y Mitjans, y del Coronel de fusellers D. Juan Vila y Ferrer, destinada per socorrer eixa Constantísima Capital hont debia pasar alguna caballería pera cobrirlos; pasí en compliment de ma coneguda obligació, solicitar que lo Marques del Poal me permetés pasar en porció de mon regiment á conduhirlos, incorporantme tres companyas de voluntaris que quedaban destinadas, lo que me concedí donantme singular contento.
Entrarem en marcha desde Bacarisas en 25 de este, al mitx dia, medint lo temps en la nit, com habia previngut á V.E. lo Maruqes, pero habent arribat al Pla del Papiol, y volent cruzar lo cami Real pera abrigarnos del Llobregat, forem descubers de una guarda de fusellers, que ignorabam tingués lo enemich, y disparantnos alguns tirs no causaren al principi temor algun á nostra gent, pero á poch temps, se amedrentá tan la infantería, que se posá en un total desorde, y al haberi hagut major prevenció del enemich, pochs cavalls los haurian degollat, per no deixarlos considerar lo temor lo cuant se exposaven apartantse y fugint de la montanya, que estaba molt cerca. En la cavalleria se introduhí alguna confusió, seguint á la infanteria pero (á Deu gracias) poguerem juntar la gent á districte de un tir de escopeta, y tirarnos á Corbera, sen precis mudar de intent, ja per estar descuberts, com tambe per la gent, que fentse carrech V.E. de sa cualitat no admitirá se consterne.
La disposció del Marques del Poal, fou destinar 1.000 infants y porció de mon Regiment ab las tres companyas de voluntaris de Ordovás, Carreras y Vilaró, que junts farian 130 cavalls, y habent concebit que marchavam al referit no obstant de encubrirlo lo posible, se reduhiren á 700 infants compresos 100 granaders de Cardona, algun somatent y fusellers y la cavallería se reduhí a sols 70 cavalls del regiment, y los capitans de voluntaris que segueixen ab lo tinent de Ordovás, habent abandonat los demes subalternos á sos capitans y companyas, aportantsen la major part dels soldats, rehusant sacrificarse y anant fen cosas contrarias al servey de las dos Magestats y de V.E. que será servit pendrer lo expedient per sa major conveniencia.
Habent arribat en est lloch, he encontrat al Ajudant Real del Excm. Señor Comandant General, y Josep Ribera, y habentse conferit aquell ab lo Marques, á estas horas queda enterat per mon avis del succehit, y nos mantindrem en estos paratges, aguardant orde de V.E. sobre lo que dega obrar, pero desitjós de tenir un bon succés, previnch á V.E. que si fos dable embarcar la gent de peu en las costas de la part del Castell de Fels, se aseguraria la entrada que queda arriesgada per la cualitat de esta gent, pero en tot, quedo resignat als apreciables ordes de V.E. á qui conserve sa Divina magestat ab tot aument los molts anys que ha menester.
Corbera y agost 26 de 1714
Acabant de escriure esta, he sabut que un destacament enemich se habia apostat á la entrada de nit en lo Pla de Papiol, y per ser á tal hora ignoro son número, me quedaré observantlo y mantenintme lo que me permete la forsa.
Excm. S.B.L.M. de V.E. Son mes reconegut obligat servidor.
D. Pedro de Brichfeus.
[Als] Excms. Srs. Concellers de la Ciutat de Barcelona.
1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades
El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)
1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa
Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona, i sense ser conscients de la immensa batalla que es preparava per l'11 de setembre, el Coronel Busquets prosseguí la guerra de desgast al Front Exterior, atacant novament Manresa. (FBM-44)
1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona
Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)
1714, 21-setembre. Concessió de passaport
El comte de Montemar concedí passaport als oficials que s'acolliren a la capitulació de Cardona. El document era el següent: (NH4-452)
"Don José Carrillo de Albornoz, conde de Montemar, mariscal de campo de los ejércitos de S.M., comandante de un campo volante en Cataluña
Por cuanto el coronel Pedro Bricfeus es comprendido en la capitulación de la plaza de Cardona, en la que, usando de la facultad a mi dada por el Exmo. señor mariscal duque de Berwixl, le perdono de todos y cualesquiera delitos que desde el principio de la sublevación de Cataluña del año pasado 1705 hasta la hora presente haya cometido contra el servicio de S.M., sus tropas y vasallos, sin que por ellos se le pueda hacer cargo ni dar castigo alguno, permitiéndole al mismo tiempo que se pueda retirar a vivir al paraje que le conviniere por su habitación o embarcarse donde quisiere con su caballo, armas, familia y equipaje; y si se queda en este Principado le dejen vivir quieta y pacíficamente en él, mando a los oficiales y soldados de las tropas de S.M., jurados y ministros de justicia de cualesquiera villas y lugares de sus dominios le permitan vivir donde eligiere o ir o embarcarse donde le conviniere por ser del servicio de S.M.
Dada en el campo de Cardoana, a 21 de setiembre de 1714. El conde de Montemar. Lugar del sello
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 452
1714, 11-novembre. Al notari de Terrassa
El 11-nov-1714 acudí al notari de Terrassa per tal de donar poders per a plets a N’Antoni Comelles. (GINER-33)
1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"
Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.
1715, 8-abril. Ordre de detenció
El 8-abr-1715 s'emet ordre detenció contra la seva persona:
"Importa al Real Servicio que valiéndose V.M. de la mayor dissimulación y cautela, procure por todos los medios posibles y practicables prender a la persona del Dr. Bricfeus, de Tarrasa, el qual sigún noticias va escondido y rodando por las vezindades de dicha villa y del lugar de Castelltersol, o en qualquier parage que V.M. lo sepa, [y] logrando V.M. su captura lo hará conducir con toda siguridad a las cárceles de esta ciudad [de Barcelona], valiéndose de las tropas que tendrá V.M. más cercanas."
Ordre de Salvador Prats i Matas a Jaume Llissach, veguer de Manresa
reproduït a "Felip V contra Catalunya" pp. 176-177
Josep Mª Torras i Ribé
1715, 29 d'agost. Donen fe de la seva signatura al notari
El 29-ago-1715 la seva dona i la seva sogra van vendre unes cases davant del notari, fet pel qual calia la seva signatura doncs malgrat que les cases eren d’Anna Maria Ferrers, En Pere Brichfeus en tenia l’usdefruit per raó de matrimoni. Tot i així ell no hi va anar, sinó que dos testimonis van donar fe que la signatura que portaven era la seva; d'aquest fet se'n desprèn que estava amagat. (GINER-33)
1715, 16-octubre. Al notari de Terrassa
El 16-oct-1715 va tornar d’amagat al notari de Terrassa, per tal de nomenat N’Antoni Comelles procurador per administrar el seu patrimoni. (GINER-33)
1717. Absent del Principat de Catalunya
El 1717 era fora de Catalunya perquè la seva dona és designada com a “Anna Maria, dona de Pere Brichfeus, absent d’aquest Principat”. (GINER-33)
1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions
El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)
  • Coronel: 45 florins
  • Tinent coronel: 30 florins
  • Sergent major: 22,5 florins
  • Capità: 15 florins
  • Tinent: 12 florins
  • Alferes, sergent, cap d'esquadra i cadets: 8,5 florins
1714/16-1718. Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca
Va servir com a Coronel de Voluntaris a la Tercera Guerra Turca (1714/16-1718) (NH4-617)
1723, 20-juny. Matrimoni de la seva filla Marianna
El 20-jun-1723 es casà a Valldoreix Marianna Brichfeus Ferrers, habitant a Terrassa i filla del Dr. Pere Brichfeus i de Anna Maria Ferrers, vivent amb Joseph Anton Trullés Alemany, de Barcelona, habitant a Valldoreix, jove, mercader, fill de Andreu Trullés y Aymerich, quòndam, mercader de Barcelona, i de Mercè Alemany, viuda. Capítols a un notari de Terrassa. Aquest matrimoni tingué sis fills a Valldoreix.
1724. Mort
El 1724 morí a Viena, a l'edat de 54 anys, En Pere Brichfeus i Terns.
Enterrament
(sense dades)
Família i descendents
El 1726 la família Brichfeus de Castellterçol havia fundat un companyia comercial dedicada al transport de la neu per a refrescar. El seu pare i el seu germà gran, Jaume, són els Brichfeus que han passat a la història de Castellterçol com a grans beneficiaris de la parròquia de Sant Fruitós.
Havia estat pare de
  • Pere Brichfeus Farrés (notari)
  • Marianna Brichfeus Ferrers (de Terrassa, casada amb Joseph Anton Trullés Alemany)
  • Ignasi Brichfeus Ferrers
El seu nét fou En Josep Antoni Brichfeus i Riera, i seu el besnét En Pau Antoni Brichfeus i Salabert, tots també notaris de Castellterçol com el seu fill. La descendència directa perdurà fins a principis del segle XIX amb En Pau Antoni, mort el 1815, que no tingué descendència masculina. Els únics fills mascles que visqueren molts anys van ser tots preveres, a Castellterçol mateix, a Hostalric i a Santa Maria del Mar de Barcelona. (MVGS-BRICHFEUS)
Homenatge i Record
La Comissió Terrassa 4 de setembre de 1713 li organitzà un acte d'Homenatge el 2012
Cartell de l'acte d'Homenatge a
Pere de Brichfeus
No tenim constància que a seva vila natal, Castellterçol, ni tampoc la seva vila Terrassa, li hagin tributat cap acte oficial de record i homenatge, ja sigui un carrer, un edifici o un monument.
*Fonts:
              (BATALA-67) La Batalla de Talamanca, pàg 67
              (BATALA-69) La Batalla de Talamanca, pàg 69
              (BRU-120) El cas dels germans Bru: dos Ciutadans Honrats de Barcelona segrestats a Terrassa, pàg 120
              (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
              (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57
              (GB) Gazeta de Barcelona - Diario del Sitio de Barcelona
              (GINER-28) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 28
              (GINER-29) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 29
              (GINER-30) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 30

              (GINER-31) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 31
              (GINER-32) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 32
              (GINER-33) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 33
              (GST-10) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 10
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25

              (GST-26) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 26
              (MVGS-BRICHFEUS) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Brichfeus
              (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62
              (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg 181
              (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg 333
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390
              (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg 393
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451
              (NH4-452) Narraciones Históricas IV, pàg 452
              (NH4-617) Narraciones Históricas IV, pàg 617
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada