Miquel de Ramon i Tord
(Miquel de Ramon i Tort)
(Miquel de Ramon y Tord)
(Miquel de Ramona y Tort)
(Miguel Ramon y Tort)
(1658?, Barcelona? ~ 2-abr-1728, Viena)
General de Batalla
(1705-1727)
Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat
(1705-1707)
Comandant de les fronteres de la Cerdanya
(1705-1707)
Governador de Lleida
(1707-1707)
General de Batalla
(1713-1714)
General Governador de Cavalleria
(1713-1714)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(Tinent General)
(1727-1728)
(Miquel de Ramon i Tort)
(Miquel de Ramon y Tord)
(Miquel de Ramona y Tort)
(Miguel Ramon y Tort)
(1658?, Barcelona? ~ 2-abr-1728, Viena)
General de Batalla
(1705-1727)
Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat
(1705-1707)
Comandant de les fronteres de la Cerdanya
(1705-1707)
Governador de Lleida
(1707-1707)
General de Batalla
(1713-1714)
General Governador de Cavalleria
(1713-1714)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(Tinent General)
(1727-1728)
| general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel |
| "...las guardias hicieron sobre los sitiados desde la línea, un fuego tan vivo que obligaron al general Ramón, apostado a tiro de pistola, a retirarse, recibida una herida y maltratada su caballería, porque sufrió mucho tiempo el fuego de los sitiadores... " |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 110 |
| "Nombre de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos e heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona: |
| (...) el general de batalla don Miguel Ramon y Tort, en 13 en julio y 11 de septiembre de 1714, (...) " |
| Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354 |
| "1728, en 2 de abril, murió en Viena don Miguel Ramon y de Tort, theniente general. Catalán. Está sepultado en los Trinitarios Descalzos" |
| "Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena |
Nom i Cognom
Per raó de transcripció, llinatge, castellanizació i estandarització
ortogràfica, el seu cognom presenta diverses variablilitats;
www.11setembre1714.org empra la forma que figura en els registres de
l'exèrcit imperial: Miquel de Ramon i Tord.
Llinatge
Del llinatge dels Ramon, barons de Vallespinosa.
Naixement (EC)
Probablement nascut a Barcelona el 1658
Família
Fill d'En Miquel de Ramon i de
Milsocors (1620-1662), militar i baró de Vallespinosa, i de N'Agnès de
Tord i Despalau (1631-1697). El seu pare fou Mestre de Camp de
Cavalleria dels Reials Exèrcits de Sa Majestat Catòlic en Felip IV, i
Comissari General de l'Arma de Cavalleria del Principat de Catalunya. Li
fou concedit el títol de baró de Vallespinosa el 29-jun-1657. Havia
estat declarat Cavaller del Prinicpat de Catalunya el 12-ago-1640, i fou
declarat Noble del Principat de Catalunya el 1659. Assistí a les Corts
de Catalunya del 1626 i del 1640. Es casà amb N'Agnès de Tord i Despalau
el 1653.
Germà de N'Agnès de Ramon i de Tord, i
d'En Josep de Ramon i de Tord, baró de Vallespinosa, senyor de Subirats i
Torre-Ramona, casat amb Na Margarida de Magarola i Descatllar, i que
assistí a les Corts de 1701 i a les de 1705.
El Tinent Mariscal Miquel de Ramon i
Tord es casà amb Na Marta de Rovira. Foren pares d'En Josep de Ramon i
de Rovira, que es casà amb Mª Fca. Solà de San Esteve i Fizes.
1700. Matrimoni de la seua germana
És probable que al 1700, la seva germana N'Agnès de Ramon i de Tord, es casés amb En Gaspar de Berart i de Cortada.
170?. En servei militar abans de l'aixecament
Apareix com un dels que serviren com a
militars en l'exèrcit de Felip V i que després s'uniren a les forces
militars austriacistes sublevades.
1705, 13-setembre. Cavallers convocats a Sarrià
El 13-set-1705, 17:00h-18:00h, durant el Setge austriacista de Barcelona,
fou un dels membres de l'aristocràcia militar catalana afecta a
l'Arxiduc Carles d'Àustria que trobant-se al camp davant de Barcelona
fou convocat a reunir-se en consell de guerra a Sarrià. (NH1-618)
1705. Corts de 1705-1706
Participà en les Corts de 1705-1706 de Carles III a Barcelona
1705. Nomenat General de Batalla
El 1705 el rei Carles III el nomenà General de Batalla
1705-1707. Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat i la frontera
Del 1705 al 1707 fou el Governador de la Seu d'Urgell-Fortalesa de Castellciutat i de la frontera
1706, 1-agost. Ordena reforçar la fortalesa de Castell-lleó
El 1-ago-1706 i des de la comandància
de la Seu d'Urgell ordenà als caporal de milícies Josep Ortolà i
Francesc Puig tancar i contenir la guarnició de la fortalesa de
Castell-lleó, però la guarnició, manca de queviures, es rendí.
1707-1707. Governador de Lleida
El 1707 fou nomenat Governador de Lleida, essent rellevat a la Seu d'Urgell pel General Moragues
1707, 11-setembre ~ 1707, 12-novembre. Setge borbònic de Lleida
El 1707 lluità al Setge borbònic de Lleida
1708, 8-maig. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
1708, setembre. Incursió a la Cerdanya francesa
El set-1708 lluità en la operació combinada amb el General Nebot i el General Moragues d'incursió a la Cerdanya francesa.
1709. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.
1709, setembre. Cop de mà de la Cerdanya francesa
Vers set-1709 s'ordenà al general Rafael Nebot, el general Miquel de Ramon i al general Moragues, que amb el Regiment d'Infanteria nº8 "Barcelona", Regiment d'infanteria nº7 "Generalitat", 2 esquadrons del Regiment de cavalleria nº1 "Dragons Reials", i el somatent de les muntanyes i la Seu d'Urgell, entressin a la Cerdanya francesa. (NH2-648)
El general Moragues amb els fusellers
de muntanya ocupà Montellà i el castell de Bar, on deixà guarnició, i
prengué la obediència a Carles III a diverses viles de la comarca
emportant-se després una gran partida de gra. Finalment arribà un cos de
tropes i somatents per a oposar-se-li i es retirà amb les seves tropes a
la Seu d'Urgell. Al seu torn el general Rafael Nebot no pogué penetrar
per Ribas i retrocedí a l'Empordà, mentre el general Miquel de Ramon es
retirà a Bagà perquè en menys de 4 dies arribà a la Cerdanya francesa un
destacament que des de la Bisbal el Duc de Noailles hi havia enviat,
així com transportà gran quantitat de blat al Roselló i Roses i donà
indicis de voler restar a Bàscara i Figueres. (NH2-648)
1710. Destinat a la defensa de Girona
El 1710 fou destinat per la reina Isabel a la defensa de Girona davant el Setge Borbònic de Girona
1711. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.
1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"
El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h,
es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la
guerra a Ultrança al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors,
davant les tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.
1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona
El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)
1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat
El 9-ago-1713, 11:00h, s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat
1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella
El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants
de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la
protesta i el desacord del Coronel Dalmau.
1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona
* (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)
* (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.
1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants
* (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)
* (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.
1713, octubre?. Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct-1713, després de la
detenció del General Nebot, fou nomenat Comandant en Cap de Cavalleria
de l'Exèrcit de Catalunya amb el grau de General de Batalla que ja
tenia.
1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca
La Junta de Govern i el Tinent Mariscal Villarroel es reuneixen secretament i resolen embarcar el General Nebot cap a Mallorca.
La nit del 31-des-1-gen-1714, el General Rafael Nebot és embarcat cap a Mallorca.
1714, 15-maig. Evita el duel entre el General Ramon i Tord i el Coronel Dalmau
Seguint el suggeriment del General
Martí a fi de donar descans a les tropes, el General Ramon i Tord retirà
la guàrdia als coronels de cavalleria. El Coronel Dalmau ho consiederà
una ofensa, doncs als coronels d'infanteria no se'ls havia retirat,
encara, la guàrdia. Després d'una sèrie de comunicacions indirectes, el
Coronel Dalmau acabà per desafiar al Comandant en cap de la cavalleria
el General Ramon i Tord. Veient que es dirigien fora del Portal de Mar, a
la part del fossat del Baluard de Llevant, el Capità de la Companyia de
la Quietud Juan Bordas informà al Conseller en Cap i al Comandant
General, que pogueren evitar el fatal desenllaç del duel.
1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona
El 19-mai-1714 fou dels presents al
Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del
Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs
sobre la Guerra a Ultrança.
1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica
El 13-jul-1714 comandava la cavalleria durant l'Atac a la 1ª Paral·lela Borbònica. Fou ferit.
1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel
El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre.
El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i
coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A
aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que
donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)
El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)
- Estat de la Plaça
- Estat de les bretxes
- Imperfecció de les defenses
- Número de tropes disponibles
- Manca de municions
- Manca de queviures i de pertrets
- Disposició de les tropes borbòniques
- Imminència de l'assalt general
1714, 10-setembre, 14:00h. Citat per informar-lo de la dimissió de Villarroel
El 10-set-1714, a les 14:00h, fou
citat pels Comuns a les voltes de Sant Antoni conjuntament amb el
comandant en cap de la infanteria General Bellver, el comandant en cap
de l'artilleria General Basset, i el General Sans Miquel, on foren
informats de la dimissió del Comandant General en cap el Tinent
Mariscal Villarroel, i de com s'embarcaria rumb a Mallorca quan
arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11
de setembre. (NH4-228) (11S-299)
1714, 11-setembre, 07:00h. Al sector del Born i convent de Sant Agustí
El 11-set-1714, 07:00h, estava al sector del Born i convent de Sant Agustí.
1714, 11-setembre, xx:xxh. Càrrega del General Comandant Villarroel al Pla d'En Llull
Durant la batalla de l'11 de setembre
formà part de la càrrega del General Villarroel al Pla d'en Llull, i
durant la qual fou ferit.
1714, 22-setembre. Engany i empresonament
Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona
del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques
amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria
les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb
el Mariscal francès. El 19-set-1714
arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i
de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat.
Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de
Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt
que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien
empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid,
aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament
amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)
La tarda del 22-set-1714 els
principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a
presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa
la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives,
nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant
d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i
demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que
les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells
a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment
se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus
familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor
de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)
- Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
- General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
- General Josep Bellver i Balaguer (català)
- General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
- General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
- Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
- Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
- Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
- Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
- Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
- Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
- Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
- Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
- Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
- Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
- Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
- Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
- Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)
1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant
|
La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34)
El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes
Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a
Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General
de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.
A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)
- Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec)
- General Miquel de Ramon i Tord (català)
- Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
- Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
- Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
- Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)
1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya
|
El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715, (RBRC-38) (NH4-317)
totalitzant 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció
de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns
15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora.
- Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nat a Catalunya)
- General Miquel de Ramon i Tord (català)
- Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
- Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
- Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
- Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)
1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena
El 1725, després d'11 anys de
presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de
Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i
Felipe V:
- El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
- El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
- El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre
1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Coruña
El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya:
- Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nascut a Catalunya)
- General Miquel de Ramon i Tord (català)
- Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
- Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
- Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
- Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)
~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic
Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic
1727, 24-juny. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)
El 24-juny-1727 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivaldria probablement al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. El grau similar en l'exèrcit borbònic era el de Teniente General.
1728, 2-abril. Mort i enterrament
El Tinent Mariscal Miquel de Ramon morí el 2-abr-1728 i fou enterrat al Monestir dels Trinitaris Descalços de Viena.
Família i descendents
Del seu matrimoni amb Marta de Rovira
tingueren un fill, Josep de Ramon i de Rovira, que es casà amb Mª Fca.
Solà de San Esteve i Fizes.
Homenatge i Record
(no en tenim constància)
*Fonts:
Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 769
Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
Servei militar a Felip V: Narraciones Históricas III, pàg 690
Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
(EC) Llinatge: Enciclopèdia Catalana
(KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
(11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299
(NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
(NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
(NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
(NH4-228) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 228
(NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
(NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
(NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
(RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
(RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36
(RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
(SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?
Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 769
Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
Servei militar a Felip V: Narraciones Históricas III, pàg 690
Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
(EC) Llinatge: Enciclopèdia Catalana
(KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
(11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299
(NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
(NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
(NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
(NH4-228) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 228
(NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
(NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
(NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
(RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
(RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
(RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36
(RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
(SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?
De : http://www.11setembre1714.org/Biografies/Ramon-Tord-Miquel-frame.html
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
De: http://www.scgenealogia.org/pdf/Missiva.com2.pdf
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
De: http://www.scgenealogia.org/pdf/Missiva.com2.pdf
Ramon Milsocors hagué tres fills, el successor Josep, Maria Agnès, i un fill pòstum, Miquel. Aquest últim
prengué major notorietat que cap altra, i fou el més cèlebre dels Ramon, fins a deixar petja visible en la historiografia de la guerra de Successió. Efectivament,quan la Revolució de 1706, Miquel de Ramon de Tord fou cap del regiment de dragons de la Guàrdia Reial en el lloc del titular, el comte de Galve. El 1709 ja
era general i, junt amb Rafael Nebot i Josep Moragues, dirigí l’ofensiva militar a la Cerdanya; l’any següent combaté el front de Balaguer i al setge de Girona, ciutat que capitulà el 1711. El 1713 es negà a evacuar amb les tropes imperials i es quedà a Catalunya en la resistència final. Fou nomenat comandant suprem
de la cavalleria, al front de la qual defensà Barcelona en el més tristement famòs dels setges que va patir. En aquest setge, Ramon de Tord hi tingué un paper brillant, assistint als principals consells de guerra i participant
personalment en les accions de més perill. Fou ferit en dues ocasions, en la sortida de 13 de juliol de 1714, i en l’assalt final de l’11 de setembre, en què dirigí amb Villarroel el cotraatac del Pla d’En Llull, i perdé dos dits d’un tret. Capitulada Barcelona, fou pres per engany, confiscats tots els seus béns, i dut a
Alacant i després al presidi de Sant Antoni (A Corunya), on hagué de suportar durant molts anys un cruel i duríssim empresonament (del que molts dels companys de sort no se’n sortiren); el 1719 fou traslladat a l’alcàssar de Segòvia. Amb la Pau de Viena (1725), fou alliberat, i s’exilà a Austria, éssent enterrat al convent dels Trinitaris Descalços de Viena[24]. Segons F.J.MORALES ROCA, figuren dos fills seus habilitats a les Corts de 1705, Josep i Antoni de Ramon de Rovira, i encara que no és aquesta una font que permeti massa especulacions, el que si que es pot probar documentalment és que la branca dels Ramon-Sola de Sant Esteve descen de Josep de Ramon de Rovira[25].
prengué major notorietat que cap altra, i fou el més cèlebre dels Ramon, fins a deixar petja visible en la historiografia de la guerra de Successió. Efectivament,quan la Revolució de 1706, Miquel de Ramon de Tord fou cap del regiment de dragons de la Guàrdia Reial en el lloc del titular, el comte de Galve. El 1709 ja
era general i, junt amb Rafael Nebot i Josep Moragues, dirigí l’ofensiva militar a la Cerdanya; l’any següent combaté el front de Balaguer i al setge de Girona, ciutat que capitulà el 1711. El 1713 es negà a evacuar amb les tropes imperials i es quedà a Catalunya en la resistència final. Fou nomenat comandant suprem
de la cavalleria, al front de la qual defensà Barcelona en el més tristement famòs dels setges que va patir. En aquest setge, Ramon de Tord hi tingué un paper brillant, assistint als principals consells de guerra i participant
personalment en les accions de més perill. Fou ferit en dues ocasions, en la sortida de 13 de juliol de 1714, i en l’assalt final de l’11 de setembre, en què dirigí amb Villarroel el cotraatac del Pla d’En Llull, i perdé dos dits d’un tret. Capitulada Barcelona, fou pres per engany, confiscats tots els seus béns, i dut a
Alacant i després al presidi de Sant Antoni (A Corunya), on hagué de suportar durant molts anys un cruel i duríssim empresonament (del que molts dels companys de sort no se’n sortiren); el 1719 fou traslladat a l’alcàssar de Segòvia. Amb la Pau de Viena (1725), fou alliberat, i s’exilà a Austria, éssent enterrat al convent dels Trinitaris Descalços de Viena[24]. Segons F.J.MORALES ROCA, figuren dos fills seus habilitats a les Corts de 1705, Josep i Antoni de Ramon de Rovira, i encara que no és aquesta una font que permeti massa especulacions, el que si que es pot probar documentalment és que la branca dels Ramon-Sola de Sant Esteve descen de Josep de Ramon de Rovira[25].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada