Francesc Busquets i Mitjans
Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Busquets, Valldoreix 1672 - Viena 1734) va ser un austriacista que va entrar en combat com a coronel d'un regiment d'infanteria en el darrer anys de la Guerra de Successió espanyola i va morir a l'exili de Viena en acabar aquella guerra.
Fill d'Antic Busquets i de Maria Pujol, de Caldes de Montbui, fou batejat el 23 de novembre de 1672 a Sant Cebrià de Valldoreix; era fill de l'hereu del mas Busquets, d'aquell poble de Sant Cugat del Vallès. Als 20 anys es va traslladar a Terrassa, en casar-se amb Maria Mitjans, pubilla d'un dels masos de Santa Maria de Taudell, que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa.
Des de llavors, va afegir al seu primer cognom el de la seva dona, tot
signant sempre més "Francesc Busquets i Mitjans". Ben aviat, participà
activament en els afers públics d'aquella universitat, i el 1713, quan
era síndic de Terrassa, va prendre part en la Junta de Braços que acordà seguir oposant resistència a les tropes de Felip V.
Tot i no ser militar de carrera, vers 1714, va ser nomenat coronel d'infanteria pel Consell de Cent i formà el seu propi regiment, que es va integrar en l'anomenat Exèrcit de l'exterior, comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. En aquest exèrcit va lluitar contra les tropes filipistes, amb Pere Bricfeus i Terns, Ermengol Amill i Moliner, Adjutori Segarra, Joan Vilar i Ferrer i d'altres resistents.
L'agost de 1714 participà en tot un seguit d'actuacions contra els borbònics a la zona del Bages (Batalla de Talamanca),
Moianès i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar amb mil homes
el setge de Barcelona. En caure la ciutat comtal l'11 de setembre,
Busquets es va refugiar a Cardona, on fou dels darrers resistents de la
guerra. Tot i ser comprès expressament en l'indult concedit pels
filipistes en la capitulació d'aquella plaça forta, Busquets va ser
perseguit, les seves propietats incautades i el mas Mitjans devastat.
Hagué de fugir, tot deixant els seus fills, orfes de mare, a cura
dels seus germans. Es refugià, primer, a les Balears, després hagué de
marxar a Nàpols i, a partir del 1715, a Viena. Durant els gairebé vints
anys que hi va viure, rebia el Diario, que era una assistència regular de l'aparell burocràtic imperial per a determinats exiliats.
Francesc Busquets, lluny dels seus, morí a Viena el 18 d'agost de
1734 d'un atac d'apoplexia. El seu cos va ser enterrat en el cementiri
cesari del monestir de Montserrat de la capital austríaca.
Bibliografia
- ALBERTÍ, S. L'onze de setembre. Barcelona, 1977
- ALCOBERRO, Agustí. L'exili austriacista. Barcelona, 2002
- BERENGUER, Jacint. Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans. Barcelona, 2002
- DE CASTELLVÍ, Francisco. Narraciones históricas, vol. IV. Madrid, 2002
- SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'xèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.
De http://www.11setembre1714.org/Biografies/Busquets-Mitjans-Francesc-frame.html :
Francesc Busquets i Mitjans
(Francesc Busquets i Pujol)
(Francisco Busquets y Mitjans)
(Fran[cis]co Busquets y Mitjans)
(Francisco Bosquetz y Mitjans)
(Francisco Buzquetz)
(Francesc Bosquets i Mixans)
(Francesc Mitjans)
(Franz Bosquets i Mitians)
(àlies: Mitjans)
(23-nov-1672, Valldoreix, Sant Cugat ~ 18-ago-1734, Viena)
Conseller Terç
(1697-1698)
Conseller de les Parròquies
(1698-1699)
Arrendatari del Vintè
(1699-1713)
Síndic de Terrassa
(1700-1713)
Batlle
(1701-1702)
Conseller Terç
(1702-1702)
Batlle
(1702-1703)
Conseller de les Parròquies
(1706-1707)
Conseller Segon
(1708-1709)
Conseller de les Parròquies
(1709-1710)
Conseller de les Parròquies
(1711-1712)
Clavari
(1713-1713)
Mostassaf
(1713-1713)
Coronel d'Infanteria
(1713-1734)
(Francesc Busquets i Pujol)
(Francisco Busquets y Mitjans)
(Fran[cis]co Busquets y Mitjans)
(Francisco Bosquetz y Mitjans)
(Francisco Buzquetz)
(Francesc Bosquets i Mixans)
(Francesc Mitjans)
(Franz Bosquets i Mitians)
(àlies: Mitjans)
(23-nov-1672, Valldoreix, Sant Cugat ~ 18-ago-1734, Viena)
Conseller Terç
(1697-1698)
Conseller de les Parròquies
(1698-1699)
Arrendatari del Vintè
(1699-1713)
Síndic de Terrassa
(1700-1713)
Batlle
(1701-1702)
Conseller Terç
(1702-1702)
Batlle
(1702-1703)
Conseller de les Parròquies
(1706-1707)
Conseller Segon
(1708-1709)
Conseller de les Parròquies
(1709-1710)
Conseller de les Parròquies
(1711-1712)
Clavari
(1713-1713)
Mostassaf
(1713-1713)
Coronel d'Infanteria
(1713-1734)
| coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans |
| Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes: |
| "Don Francisco Buzquetz y Mitjans es Catalan, no parece que sirviò mas que en la ultima defensa de Barcelona, que los Communes le expidieron Patente de Coronel de Infanteria para que formase un Regimiento; llegó aquí [Viena] el año 1715, donde se halla." |
| "Lista general de todos los que tiene diario" Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109 |
| Lista de los oficiales chatalanes de S.M.C.C. que se allan en sus dominios |
| En Nápoles / Infantería / Coroneles: |
| Don Francisco Busquets y Mitjans, con patente de la Provincia |
| "Llista dels oficials catalans a l'Imperi" Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 75 |
| "1736 [sic pro: 1734], murió en Viena el coronel don Francisco Busquets del Bosc, nombrado Mixans. Catalán, establezido en Terraza. Sepultado en [espai en blanc]" |
| "Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena |
Biografia breu
En Francesc Busquets i Pujol nasqué a
Valldoreix (actualment EMD del municipi de Sant Cugat del Vallès) i fou
batejat el 23-nov-1672. Als 20 anys es casà amb Na
Maria Mitjans, pubilla del Mas Mitjans de Guardiola, un dels
masos més importants de Santa Maria de
Toudell (Sant Pere de Terrassa, actualment, Viladecavalls).
Arran d'aquest matrimoni En Francesc incorporà el cognom de la seva
muller, essent conegut a partir d'aleshores com a Francesc Busquets i Mitjans, o senzillament Francesc Mitjans. El 1713 tan ell com el seu conegut de la vila de Terrassa el Dr. Pere Brichfeus,
reberen patent de coronel; en Francesc Busquets i Mitjans alçà el seu
propi regiment d'infanteria formant
part de l’exèrcit de l’exterior comandat pel coronel
Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. L'agost
de 1714 participà en diverses batalles contra els
borbònics a la zona del Bages, Moianes i Plana
de Vic, i en l'intent frustrat de trencar el setge de
Barcelona. Després de la caiguda de Barcelona s'acollí a la
capitulació de Cardona. Tot i ser comprès expressament en l'indult
Busquets fou perseguit, les seves propietats
segrestades i la Masia de Can Mitjans devastada.
S'exilià primerament a les Balears, després a
Nàpols i a partir del 1715 s’establí a Viena, on
morí el 18-ago-1734.
Llinatge i Naixement (Valldoreix; Sant Cugat)
En Francesc Busquets i Pujol nasqué a
la masia de Can Bosquets (Valldoreix, EMD de Sant Cugat del Vallès).
Fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix el 23-nov-1672
amb els noms de Francesc, Antic i Climent, i com que la tradició era
batejar el fill el mateix dia del naixement, o segons l'hora, el dia
següent a molt tardar, la data de naixement ha de ser el mateix
23-nov-1672 o el dia anterior. (BATALA-71)
Era el 5è fill de N'Antic Busquets, pagès benestant de la Parròquia de
Sant Cebrià de Valldoreix, i de Na Maria Pujol, de Caldes de Montbui.
Ambdós s'havien casat el 4-jun-1658 a la capella de Sant Francesc
d'Assís, construïda pels Busquets al seu Mas, Can Busquets de
Valldoreix. En casar-se i seguint la tradició catalana Na Maria Pujol
anteposà el cognom del seu marit al del seu pare, esdevenint Maria Busquets Pujol. Ambdós tingueren els següents fills: (FBM-13)
Els pares d'En Francesc Busquets
traspassaren l'any 1689 i 1706 respectivament. En morir el pare, el fill
més gran i hereu, En Llorenç, heretà el Mas Busquets. La resta dels
germans s'anaren casant i anaren a viure fora de Valldoreix.
Catolicisme (FBM-14)
La devoció catòlica de la família
Busquets era notable, tal com es desprèn dels oficis que es celebraren
en motiu de la defunció del pare l'any 1689 als quals assistiren fins a
42 sacerdots, així com als de la mare l'any 1706, al qual assistiren
"només" 19 sacerdots, degut a aquell dia plogué.
Família, cognom i àlies: «Mitjans»
En Francesc Busquets i Pujol era
fadristern -no era l'hereu-; es casà el 1692, a l'edat de 20 anys, amb
Na Maria Mitjans i Llonch, nascuda l'oct-1680 i que en el moment del
matrimoni era una nena de 12 anys; la raó del matrimoni es deu al fet
que el pare de la nena, Joan Mitjans, havia mort el 18-nov-1681, de
manera que Na Maria n'era l'hereva universal, ço és, pubilla, doncs la
mare s'havia tornat a casat amb un pagès d'Abrera el 1692 i havia marxat
a la dita població. Era necessari doncs trobar un jove fadristern capaç
d'administrar amb diligència el Mas Mitjans de Guardiola. Els tutors
designats en el testament del seu pare eren: la seva mare Teresa Llonch,
la seva àvia Teresa Mitjans, l'oncle del pare Antoni Mitjans, i eI seu
oncle Josep Llonch del mas Llonch de Sant Julià d'Altura. (BATALA-72)
Quan Na Maria complí els 12 anys, edat
mínima legal per a casar-se segons l'Església Catòlica seguint el Dret
Romà des de Justinià, l'escollit fou En Francesc Busquets. Al casar-se
amb una pubilla En Francesc Busquets hagué d'incorporar el cognom
patern de la seva dona, essent anomenat des de l'aleshores Francesc
Busquets i "Mitjans", per bé que segons la tradició catalana
els fadristerns casats amb pubilles eren anomenats normalment amb el
cognom de la pubilla; potser per això en molts llocs fou conegut tant
sols com "Francesc Mitjans" o, directament, "Mitjans". Per la seva
part, i seguint també la tradició, Na Maria Mitjans adoptà el cognom del
seu marit, passant a anomenar-se Maria Mitjans i "Busquets". (FBM-19)
Foren pares 9 fills:
El Mas Mitjans de Guardiola, a Santa Maria de Taudell (Viladecavalls)
El mas està a la Carretera de Terrassa
a Olesa, km 8,2; el mas està documentat des de l'any 1032 però el seu
origen pot ser anterior, de la primera època de la conquesta. Es
coneixia aleshores amb el nom de mas Gordiola (o Guardiola) de Santa Maria de Taudell,
denominació que es manté fins al segle XV. L'any 1473 Francesc Mitjans
es casà amb la pubilla, Na Maria Guardiola, i el mas passà a ser
coneguda com can Mitjans de Guardiola.
La casa respon a les característiques
de les grans masies del segle XVII. El 1692, la pubilla de can Mitjans
de Guardiola, Na Maria Mitjans i Llorac, es casà amb En Francesc
Busquets i Pujol. Acabada la guerra es va haver d'exiliar i els seus
béns van ser confiscats i la casa incendiada. L'any 1735 el seu fill En
Francesc Busquets va recuperar i reconstruir el mas. Els Busquets en van
mantenir la propietat fins al segle XX, en què va passar a la família
Amat.
L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb
galeria d'arcs de punt rodó. La coberta és a quatre vessants. El portal
és adovellat, de punt rodó.
A les seves terres es troba actualment la gran fàbrica de
l'empresa Sony. Actualment, i sota la denominació Heredad Mitjans, s'hi
cel·lebren convencions i casaments.
Terrassa i Sant Pere de Terrassa
Terrassa tingué un govern municipal propi des de finals del segle XIV. El 1562 aquest govern
municipal es va dividir en 2 universitats (municipis):
Tot i així el Batlle Reial va ser comú
en tots dos termes fins el 1800, quan Sant Pere de Terrassa es segregà.
Al llarg del segle XIX el terme de Sant Pere es va anar
reduint: el 1830 se’n va
segregar la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís i va ser
incorporada a Terrassa;
pels volts del 1848 se'n va segregar la parròquia de Sant
Quirze i Santa Julita, que es va constituir com a municipi independent;
al mateix temps les parròquies de Sant Martí de Sorbet, de
Sant Miquel de Toudell, i de Santa Maria de Toudell, juntament
amb territoris del terme d’Olesa
de Montserrat, es van constituir en el municipi de
Viladecavalls. El 1852 la vila de Sabadell va aconseguir que l’heretat
Vallhonrat, que pertanyia fins aleshores a Sant Vincenç de Jonqueres;
finalment el 1904 Sant Pere va desaparèixer com a
municipi, i Terrassa i Sabadell se’n van repartir el
territori.
1672, 23-novembre. Naixement a Valldoreix (Sant Cugat)
El 23-nov-1672 En Francesc Busquets fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix.
1689, 28-gener. Testament i mort del pare, N'Antic Busquets
El 28-gen-1689 testà el seu pare N'Antic Busquets. Fou enterrat dos dies després. (FBM-14)
1692, 9-desembre. Casament amb Na Maria Mitjans, de 12 anys i pubilla de Can Mitjans
El 9-des-1692, amb 20 anys, En Francesc
Busquet es casà amb Na Maria Mitjans i Llonch, de 12 anys i pubilla del
mas de Can Mitjans de la Guardiola, un dels masos més forts del terme
forà de Sant Pere de Terrassa, exactament de la Parròquia de Santa
Maria de Toudell (actualment situada al municipi de Viladecavalls). Na
Maria Mitjans era l'única filla viva d'En Joan Mitjans i de Na Teresa
Llorach, i la darrera d'un llinatge de pagesos benestants que havia
tingut possessió del mas Mitjans almenys des del segle XV. (MVGS-BUSQUETS)
1692. Trasllat al Mas Mitjans, Parròquia de Santa Maria de Toudell (Viladecavalls)
El joveníssim matrimoni format pel
fadristern i la pubilla anà a viure al Mas Mitjans, situat a la
Parròquia de Santa Maria de Toudell del municipi de Sant Pere de
Terrassa (actualment municipi de Viladecavalls) que pertanyia a la
Universitat forana (municipi) de Sant Pere de Terrassa.
1697, 30-novembre. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa
El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu,
En En Francesc Busquets i Mitjans fou extret Conseller Terç de Sant
Pere de Terrassa; tenia 25 anys. (FBM-21)
1698. Conseller de les Parròquies
El 1698, finalitzat el seu mandat anual, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)
1699. Arrendatari del Vintè
El 1699 fou designat arrendatari del
vintè per un període de 20 anys. Es tractava dels drets de gestionar
el cobrament d'un tribut, la vintena part de les collites, de la
universitat forana de Sant Pere de Terrassa, que li havia de donar uns
ingressos considerables, malgrat que no va poder disposar del termini de
20 anys de l'arrendament. (FBM-21)
1700, 31-gener. Síndic de Sant Pere de Terrassa
El 31-gen-1700 fou designat Síndic de la Universitat pel Consell de Jurats de la vila. (FBM-21)
1701, 21-gener. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa
El 21-gen-1701 fou extret Conseller Terç. (FBM-21)
1701, 26-gener. Batlle
El 26-gen-1701, 4 dies després d'haver
estat extret conseller terç, fou extret Batlle de la universitat per
mort d'En Joan Amat. (FBM-21)
1701, 30-novembre. Conseller de les Parròquies
El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)
1702, 21-febrer. Batlle
El 21-feb-1702, fou designat novament Batlle per la mort d'En Fèlix Canals. (FBM-21)
1706. Conseller de les Parròquies
El 1706 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1708. Conseller Segon de Sant Pere de Terrassa
El 1708 fou extret Conseller Segon. (FBM-23)
1709. Conseller de les Parròquies
El 1709 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1711. Conseller de les Parròquies
El 1711 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1711. Enfrontament amb un conseller de Sant Pere de Terrassa
El 1711 tingué un enfrontament amb el
consell de Sant Pere per uns diners que no va voler pagar, relacionats
amb el vintè, i va estar a punt de ser detingut. (FBM-23)
1712, 3-maig. Mor la seva muller als 31 anys i el seu darrer fill
El 3-mai-1712 morí la seva muller, Na
Maria Mitjans, als 31 anys; probablement la mort fou a resultes del part
del seu darrer fill, Llorenç, que morí també als 8 dies d'haver nascut.
(FBM-24)
1712, 31-agost. Escollit per taxar
El 31-ago-1712 fou escollit per "taxar
les persones del carrer de St. Pere part forana de Terrassa". Poc
després, el 19-abr-1713, se el consell li encomanà corregir els talls. (FBM-24)
1713, 30-novembre. Clavari i Mostassaf
El 30-nov-1713 fou extret pels pel
càrrec de Clavari i, poc després, Mostassaf; aquest darrer càrrec tenia
responsabilitat sobre els pesos i mesures, i control sobre els mercats.
En la llista de títols atorgats per Carles III, cremats pel marqués de
Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, l'esmenten com a ciutadà
honrat i «pesador reial». (MVGS-BUSQUETS)
1713, 26-juny. Darrera participació al consell de la universitat (municipi)
El 26-jun-1713 va participar per
darrera vegada en el consell municipal. En aquell moment En Francesc
Busquets i Mitjans ens apareix com un dels homes més influents,
políticament i econòmicament, de la part forana de Terrassa; de forma
bastant similar a allò que era el Dr. Pere Brichfeus
a la vila de Terrassa, sobretot per a l'administració del principal
impost existent en la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. (MVGS-BUSQUETS)
1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Participa en la Junta de Braços de 1713 (PPC2)
El 30-jun-1713 participà en la Junta de
Braços de 1713. En Francesc Busquets hi participà al braç reial com a
síndic de la universitat forana de Terrassa. (JGB1713-60) (JGB1713-90) (JGB1713-148)
El 1-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-93)
El 2-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-95)
El 3-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-103)
El 4-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-109)
El 5-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-115)
1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona
El 25-jul-1713, després d'haver aixecat
el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de
Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos
cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)
1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona
El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic
aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on
instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc,
un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra
Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a
sortir de les seves línies. (GB)
1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa
El 3-set-1713 l'expedició del Diputat
Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament
comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de
Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general
Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel
Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers
del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2
hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar
l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els
retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un
terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la
casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del
gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que
desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de
la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit
més de 50. (GST-25)
L'Expedició del Diputat Militar passà a
Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus
fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué
passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix
els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de
farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2
fusellers. (GB)
1713, 3-4-5-setembre. La crema de Terrassa
El 3-set-1713, vers les 20:00h del
vespre, les avançades del destacament de Bracamonte arribaren prop de la
riera de Terrassa. Gran part de la població terrassenca havia fugit,
restant alguns fadrins i gent jove per evitar el pillatge. En veure les
avançades borbòniques pensaren es tractava de voluntaris catalans
irregulars que venien a robar a la vila i els llançaren una càrrega
d'escopetades. Les tropes borbòniques respongueren al foc, provocant la
mort de 22 joves i deixant-ne ferits 10 o 12; la resta fugiren cap a la
vila o al convent mentre eren seguits per les tropes borbòniques.
Aquestes començaren a saquejar algunes cases de Terrassa mentre el
guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga exhibí
davant les tropes borbòniques que el dia anterior havia prestat
obediència a Felip V. El general Bracamonte s'hostatjà al convent la nit
del 3 al 4 de setembre. A punta de dia les tropes borbòniques varen
començar a cremar Terrassa. El guardià suplicà al general Bracamonte que
ho deturés però aquest respongué que havia de cremar la vila i saquejar
el convent. Per la tarde del dilluns 4 de setembre va començar a ploure
i el foc s'extingí. El dimarts 5 tornaren a incendiar algunes cases,
resultant-ne un total d'unes 104 cremades total o parcialment. De les
esglésies i convent se n'endugueren quarteres de blat i llençols. El
dimecres 6 el destacament de Bracamonte marxà de Terrassa. Durant
aquests tres dies un centenar de terrassencs va estar protegit i
alimentat dins el convent. (GST-25)
1713, setembre/octubre. Probablement encapçala una partida de voluntaris
El set/oct-1713 En Mitjans probablement
va encapçalar una partida de voluntaris; els voluntaris eren, tal i
deixà escrit el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel
Garriga "voluntaris -aixís anomenavent
als que prenian las armas en defensa de la pàtria-" -. (GST-26)
1713, octubre/novembre?. Miquel de Ramon i Tord Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct/nov?-1713, després de la detenció del General Rafael Nebot, el General de Batalla Miquel de Ramon i Tord fou nomenat nou Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.
1713, finals. Coronel d'Infanteria. Regiment d'Infanteria Mitjans
[Castellví consigna la història que a instàncies d'un místic ermità valencià de nom Joan Andreu Rico, conegut com a Germà Bartomeu,
que des del 1711 vivia en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del
Montseny, on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves
visions, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans i En Pere
Brichfeus. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades el Germà Bartomeu
animà les comarques vallesanes a la resistència i vaticinà la derrota
de les tropes borbòniques. A més, trameté diverses cartes a la
Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i
Mitjans i d'En Pere Brichfeus com a comandants militars, a resultes de
les quals els Tres Comuns haurien resol favorablement a aquests
nomenaments.]
Sense negar la intervenció del místic
Germà Bartomeu, com assenyala En Pere Giner, resulta probable que, tant
En Francesc Busquets com En Pere Brichfeus
comandessin sengles partides de fusellers des del saqueig i incendi de
Terrassa per les tropes borbòniques el 3-set-1714. Així mateix, ambdós
estaven enfrontats amb el conseller en cap de Terrassa, partidari de la
submissió a Felip V. Alhora, després de la destitució del general Nebot
com a comandant en cap de la cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya
l'oct/nov-1713, fou nomenat per substituir-lo el general Miquel de Ramon i Tord. I es dóna la circumstància que des del 1701 En Pere Brichfeus
havia format una companyia comercial amb En Miquel de Ramon i Tord. Tot
sembla indicar doncs, que sense negar els vaticinis místics del Germà
Bartomeu, el nomenament fos una operació lògica i coherent:
un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita
a l’exèrcit que lluitava
fora de Barcelona, el general Miquel de Ramon i Tord
havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a
algú que coneixia la zona, que probablement ja estava comandant una
partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar un
regiment de cavalleria, "levantarían los regimientos a sus costas" diu Castellví, i que comptava amb tota la confiança i lleialtat personal vers el nou comandant en cap de la cavalleria En Miquel de Ramon i Tord. Altrament, i com assenyalà el mateix Castellví en parlar de la concessió de la patent de coronel a En Salvador Lleonart, ésser un oficial superior significava un major resguard per a la persona en cas de caure presoner. (GINER-32)
Pel què fa a la data de l'entrega de
patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials, es constata
que el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona en
la qual comentava el 19-mai-1714: (FBM-31)
1713, finals. Regiment d'infanteria Francesc Busquets i Mitjans
Vers finals-1713 la seva partida d'homes esdevingué el Regiment d'Infanteria "Francesc Busquets i Mitjans" (NH3-705)
Quedà sota les ordres del marquès del Poal el coronel Antoni Desvalls,
que el gen-1714 destinà el seu regiment a combatre a la zona de
Castellterçol i Centelles.
1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustrat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot
El 26-des-1713 el General Comandant
Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de
guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713.
Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven
els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les
avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel
Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713,
21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel
Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100
homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca previstos de municions
i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que
havien construir els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant
Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí
final de la operació.
Però arribats a la Verge del Port els
fusellers protestaren reclamant que se'ls devien 2 pagues i que volien
saber on anaven. Aquest incident féu frustrar l'atac sorpresa a
Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels
fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel
Moliner i Rau. I això ho atribuïren al fet que ambdós coronels havien
assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó
al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeint, es
reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael
Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62)
1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors
A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714]
tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del
Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a
diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)
1714, 28/29?-febrer. Planificació de l'atac a la vila botiflera de Centelles
El feb-1714 el coronel Brichfeus, el
coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs
es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discorregueren sobre la
manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler
de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren
enviar l'oficial de la veedoria Antonio Molinas per tal que el coronel
Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació;
aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar
els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el
1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a
l'atac. (NH4-390)
1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles
L'albada del 2-març-1714 s'inicià
l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes,
el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues.
Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila;
aleshores, veient-se vencedors però sense ordre explícita els fusellers
començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i
enardí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80
granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els
vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els
fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)
1714, 8-març. El coronel Amill es reuneix amb el Marquès del Poal
El 8-mar-1714 el coronel Amill es reuní
amb el Marquès del Poal havent deixat al coronel Busquets amb un cos de
300 fusellers al Congost. (NH4-390)
1714, 9-març. Saqueig de Castellar de Granollers
En carta adreçada pel coronel Amill al
Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que el 9-mar-1714 el coronel
Busquets i Mitjans saquejà el lloc de Castellar de Granollers. (FBM-36)
1714, 11-març. Combat amb l'Esquadra de Centelles i situació al Vallès
En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que a punta de dia del 11-mar-1714 "los de Centelles"
[Esquadra del Batlle de Centelles?] en nombre de 200 homes envestiren
al coronel Busquets que amb un cos de 300 fusellers estava al Congost;
aquest rebutjà el seu atac i els obligà a estimbar-se per un precipici
de 12 "canas" de profunditat, deixant 6 morts i retirant-se amb 2
cavalls; el regiment continuava al Vallès. (FBM-36)
1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior
En carta adreçada pel Marquès del Poal
al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic
envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès
del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la
cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill
passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans,
el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren
cap a Martorell. (FBM-36)
1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva
En carta adreçada pel Coronel Amill al
Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per
les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el
Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren
per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a
Seva (Osona). (FBM-37)
1714, abril. Atac a Martorell
El destacament format per les tropes
del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del
capità Adjutori Segarra passaren a atacar Martorell, però la sorpresa
fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent
Major de la vila. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren el
Vallès. (FBM-36)
1714, 28-abril. Atacats pel mariscal de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès
En carta adreçada pel Marquès del Poal
al Conseller en Cap el 1-mai-1714 es detalla que el 28-abr-1714
l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant
Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de
formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes
on es pogueren reagrupar. (FBM-37)
1714, maig. Ofensiva catalana pel Bages
El 4-maig-1714 participà en l'atac a Manresa, el 7-maig-1714 al combat de Mura i el 9-maig-1714 al combat d'Esparreguera. (FBM-38)
1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa
El 18-mai-1714, els comandants
superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa.
El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes
borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials
majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni
Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel
Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent
Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i
el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou
la següent:
Tos els assistents posaren per escrit
el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar
el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius
necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de
distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara
plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la
guarnició d'una ciutat. (FBM-38)
Els regiments del Coronel Busquets i
Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del
Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès
fins a Sitges. (FBM-38)
En aquell Consell de Guerra el Coronel
Busquets i Mitjans proposà el nomenament del Sergent Major Joan Jansà,
del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", com Tinent
Coronel del seu regiment. (FBM-39)
1714, 19-maig. El marquès del Poal informa sobre les patents
El 19-mai-1714 el marquès del Poal
adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre l'entrega
de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials; en una
altra carta també informà dels gelos que en oficials més veterans podia
generar el dit nomenament: (FBM-31) (FBM-34)
1714, 20-maig. El coronel Busquets proposa els suboficials
El 20-mai-1714 el coronel Busquets
adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre el
nomenament dels seus suboficials; en aquesta proposa per tinent coronel
al sergent major Joan Jansà, que es trobava en exercici a la fortalesa de Cardona, i per sergent major a, probablement, Josep Pomareda, que havia destinat a la fortalesa de Cardona i capturat el 11-des-1713: (FBM-32)
Pel document conservat a la Haus- Hof- uns StaatsArchiv de Viena que porta per nom "Lista
de todos los que tienen Diario o Relacion de todos los Militares y
demás Sujetos que gozan Diario, sus Grados, tiempo ha que siguen a su
S.M.C.C y que llegaron a esta Corte" coneixem una part dels oficials que van servir al Regiment d'Infanteria nº8 "Busquets i Mitjans":
1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges
El mai-1714 el capità de voluntaris
Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un
combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies
de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat
aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27
cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els
voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)
El comandant de Tarragona marquès de
Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800
infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar
als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal
ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a
Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill
procedent d'Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi
de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control,
carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)
El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a
les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es
retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el
general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell.
L'avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal,
que hagué d'abandonar els queviures que hi havia a la platja i
desemparar Sitges per retornar a Vilanova, cobrint la retirada les 3
companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)
El 24-mai-1714 el Marquès del Poal
resolgué que el coronel Busquets i Mitjans, i el coronel Segimon Torres
tornéssin a Olesa, mentre el Marquès del Poal i el coronel Amill anirien
a Vilanova per recolzar la seva gent que havia rendit la guarnició del
Vendrell, consistent en 16 cavalls, 1 sergent major, 2 capitans, i 25
soldats. (FBM-39)
1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte
El jul-1714 els coronels Poal, Mitjans,
Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte
durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)
1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca
[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]
Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393)
1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona
El 21-ago-1714 el Marquès del Poal
celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible
incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel
coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la
incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les
del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del
Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del
Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió
suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part
d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a
l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la
planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc,
per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant
Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría,
per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de
l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat.
(FBM-42)
1714, 24/25-agost. Incursió a Barcelona
El 24/25-ago-1714 arribaren a l'alçada
de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70
cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts
per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra
4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de
retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb
el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)
1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades
El 29-ago-1714 celebraren un nou
Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i
el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart,
els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior;
allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era
factible. (FBM-43)
1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa
Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona
part de les tropes del Marquès del Poal, entre les quals les que
estaven a les ordres del Coronel Busquets anaren a sorprendre Manresa.
El 4-set-1714 entraren a la ciutat i la guarnició borbònica es retirà a
l'església parroquial, però tingueren un avís que s'aproximava un cos de
socors borbònic i desempararen la ciutat. (FBM-44) (NH4-272)
1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona
Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)
1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"
Apareix en la llista que elaborà la Reial Junta de Govern i Justícia de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque",
en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats
confiscades; el seu nom apareix en els de 6ª classe (militars), on
s'avaluen els seus béns en una renda anual de 12 lliures i 10 sous, una
renda mal calculada per baixa donat que el mas Mitjans de Guardiola era
molt més potent econòmicament i, a tall d'exemple, un violí costava
l'any 1723, 1 lliura i 8 sous, i el sou mensual d'un dida per criar un
nadó era de 2 lliures. (FBM-48)
1715. A Mallorca
Sembla que aconseguí passar a Mallorca. (FBM-50)
1715, 2-juliol. Capitulació del regne de Mallorca
El 2-jul-1715 capitulà el la ciutat i el regne de Mallorca. (FBM-50)
1715. A Nàpols
Vers el 1715, estava a Nàpols amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya. (FBM-51)
1715. A Viena
El 1715 estava a Viena amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya cobrant pensió. (FBM-51)
1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions
El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)
1718-1733?. Coronel d'Infanteria a Nàpols
Exiliat a l'Imperi, era Coronel d'infanteria al Regne de Nàpols. (EA2-75)
~1726. A Viena cobrant pensió de coronel
El Coronel s'acollí a la protecció de
l'Imperi, on per la seva condició de Coronel d'infanteria rebia una
pensió de 45 florins. No sembla que s'incorporés a l'exèrcit imperial
doncs cap dels documents el tipifiquen com a militar en actiu.
1725. El Tractat de Viena
Segons el Tractat de Viena, que posava
fi definitiva a la guerra entre l'Arxiduc Carles i Felip V, s'havien
d'alliberar tots els presos que encara hi havia a Espanya, s'havia de
proclamar un indult general i s'havien de restituir tots béns confiscats
per les autoritats borbòniques. Tot i així, i amb tota la seva família a
Catalunya, el Coronel Busquets es negà a retornar i restà en terres de
l'Imperi amb patent de Coronel expedida pels Tres Comuns del Principat
de Catalunya cobrant pensió.
1727, 30-maig. Donació de tots els seus béns a la seva família
El
30-maig-1727, per tal que s'aixequés la confiscació del seus béns, el
Coronel Busquets féu donació de tot el seu patrimoni en favor del seu
fill Francesc.
1730, 19-octubre. Confereix poders al seu germà pels béns de la seva muller
Malgrat
això la donació del 1727, aquest no degué causar els efectes esperats
perquè el 19-oct-1730, hagué de conferir poders al seu germà, el Prior
Josep Busquets, de tal manera que renunciava totalment a l'usdefruit que
li pertanyia en l'herència de la seva dona, Na Maria Mitjans (morta al
1712), en favor del seu fill Francesc.
1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia
Al 1733 els ministres borbònics
provaren novament de reconquerir els territoris italians de la Monarquia
Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Havent-se
firmat el 1er Pacte de família entre les Dues Corones Borbòniques,
aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) per
envair el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília.
1733. Es tallen les pensions a resultes de la invasió de Nàpols
El 1733, a resultes de la invasió de Nàpols, es tallaren les pensions que rebien els exiliats a Àustria. (FBM-74)
1733-1734. A Kanjiža
Vers el 1733-1734 estigué a Kanjiža, on emmalaltí greument i redactà un primer testament o codicil que conegué En Salvador Lleonart. (FBM-71)
1734, 10-febrer. Darrers 6 mesos a Viena a la casa de Francesc Gironès
Els darrers 6 mesos i 8 dies de vida
després de retornar del viatge a Kanjiža els passà a casa de Francesc
Gironès, qui li donà menjar i habitació.
1734, 7-abril. Redacta testament a Viena
El 7-abr-1734 redactà testament a
Viena, nomenant hereus a parts iguals dels béns que disposava a Viena
-doncs els de Catalunya ja els havia cedit al seu fill major- als seus
dos Francesc i Salvador; nomenà com a marmessor al comte Joan de Jansà, a Francisco Vegueria -aragonès-, i a Francesc Gironès. (FBM-57) (FBM-71)
1734, 18-agost. Mort i sepultura a Viena
Després d'emmalaltir a Kanjiža retornà
a Viena on 6 mesos després, el matí de dimecres 18-ago-1734, tingué un
atac d'apoplexia i morí sobtadament. Al Coronel Busquets li faltaven poc
més de tres mesos per complir els 62 anys. En saber la notícia, el
Tinent Coronel comte Joan de Jansà,
bon amic del Coronel, s'apressà a recollir el cos del difunt. Després
s'encarregà dels tràmits i d'elaborar l'inventari dels seus béns. S'han
conservat diverses cartes, un inventari dels seus béns, entre els quals
es detalla que hi havia un quadre de la Mare de Déu de Montserrat, i el
seu testament. El comte Joan de Jansà
adreçà carta al seu germà Josep Busquets prior de la col·legiata del
Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa comunicant-li la mort i adjuntant
còpia del testament; també li escrigué Salvador Lleonart. (FBM-57) (FBM-71)
De la llista de deutors que li devien diners hi figuraven:
En la llista de creditora que devia diners hi figuraven:
El 19-ago-1734 se celebraren les
exèquies pel Coronel Busquets i Mitjans, que tingueren lloc a l'Església
de Sant Esteve, la Catedral de Viena; tal com es recull en els arxius
se celebraren els funerals per l'ànima de "Franz Bosquets i Mitians".
El Coronel Busquets i Mitjans fou enterrat amb tots els honors al
Cementiri Cesari del Monestir de Santa Maria de Montserrat de Viena.
Malauradament, al 1785, el monestir i
el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de
secularització religiosa, perdent-se totalment el rastre de desenes de
patriotes catalans que hi havien estat enterrats.
Descendents i patrimoni Busquets i Mitjans
En el seu testament, redactat el
7-abr-1734 a Viena, instituí com a hereus dels béns que li restaven els
seus dos fills mascles vius, En Francesc i En Salvador. La família del
Coronel Busquets i Mitjans, que havia restat a Catalunya, va provar de
prosperar com bonament va poder. L'esposa del Coronel, Maria Mitjans,
havia mort el 1712 durant el part del seu darrer fill. L'hereu, En Josep
Busquets, també havia mort. La resta de fills havien quedat sota la
tutela del germà del Coronel, el Prior de la Col·legiata del Sant
Esperit i Sant Pere de Terrassa Josep Busquets, conjuntament amb els
altres dos germans del Coronel, En Jaume, pagès de Santa Maria de
Martorelles, i En Gabriel, pagès de Cerdanyola. Després de la renúncia
del Coronel a l'usdefruit de tots els seus béns, en favor del seu fill
Francesc, es pogué procedir a la reedificació de Mas Mitjans.
Del 1735 daten les dues inscripcions
del mas, que donen fe dels 3 incendis a què fou sotmès durant el 1714
com ho testimonia la llinda que hi ha: TRIBUS VICIBUS IGNE TOTALITER
DEVORATA 17+14. El Mas quedà a càrrec del fill més gran, En Francesc
Busquets, que n'inicià al reconstrucció el 1735, tal com diu una
inscripció en la façana de l'actual Mas Mitjans: A fundamentis vero reaedificata 1735) i, el 1736, Francesc Mitjans i Busquets, signà documents notarials relacionats amb l'administració del mas i de la hisenda.
Del 27-jun-1736 daten els capítols
matrimonial entre Francesc Busquets, fill del Coronel i pagès de la
parròquia de Santa Maria de Taudell, amb Na Maria Casajoana i Sans,
filla del pagès Ignasi Casajoana, de la parròquia de Santa Maria de
Viladoris (Manresa), i de Na Isabel (Casajoana) i Sans; el casament es
celebrà el 8-gen-1737.
Al 1778, consta que vivien al Mas
Mitjans el fill de Coronel, En Francesc Busquets, la seva muller Maria
Casajoana, els nets del Coronel, i els seus besnéts: N'Ignasi, casat amb
Na Maria Juliana, En Miquel, En Francesc, Na Maria, Na Margarida i Na
Caterina.
El Mas Mitjans es transmeté de pares a
fills fins el segle XX, quan els darrers Busquets, els germans Miquel
Busquets i Rosa Busquets, moriren sense descendència. En Miquel Busquets
i Turu s'havia casat amb Na Maria Amat i Bogunyà, però al morir sense
fills el Mas Mitjans passà als Amat, la família de la muller del darrer
Busquets.
Homenatge i Record
La iniciativa per homenatjar i recordar
el Coronel Francesc Busquets i Mitjans no ha sorgit des de les
Institucions Públiques. Ha estat gràcies al treball, la dedicació i
l'esforç d'una persona individual que l'entrega i el sacrifici vital del
Coronel Busquets i Mitjans per les Llibertats Pàtries ha estat rescatat
de l'oblit oficial.
Ha estat En Jacint Berenguer, autor del
llibre "Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" i
marit de Na Rosalia Amat, de la família dels Amat hereus dels Mas
Mitjans de Viladecavalls, qui ha fet reviure els sacrificis, el
patiment, la lluita, el dolor i l'entrega del Coronel Busquets i
Mitjans. Gràcies a ell, el seu record mai serà oblidat i el sacrifici de
la seva vida per la causa de la Llibertat Catalana no haurà estat en
va.
També destacar la dedicació de
l'historiador Marc Ferrer i Murillo per la seva decisiva contribució per
recuperar i socialitzar la memòria històrica, el record i l'homenatge
del Coronel Busquets i Mitjans.
L'Excel·lentíssim Senyor Alcalde de
Viladecavalls En Sebastià Homs i Padrisa (al cel sia) per dedicar-li una
plaça en la seva memòria l'any 2008. (VILADECAVALLS)
La EMD Valldoreix de Sant Cugat del
Vallès amb motiu de la Diada Nacional del 2011 va iniciar l'homenatge i
remembrança del coronel Busquets i Mitjans. El president de la EMD
Josep Puig i En Jaume Busquets, membre de la nissaga Busquets, van
descobrir el monument en memòria de l’heroi de 1714 fet amb pedres de
can Busquets dins els Jardins 11 de setembre, annexos a la Casa de la
Vila de Valldoreix. (VALLDOREIX)
*Fonts:
(BATALA-71) La Batalla de Talamanca, pàg 71 (BATALA-72) La Batalla de Talamanca, pàg 72 (EXAUS-75) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 75 (EXAUS-109) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 109 (FBM-13) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 13 (FBM-14) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 14 (FBM-19) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 19 (FBM-21) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 21 (FBM-23) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 23 (FBM-24) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 24 (FBM-31) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 31 (FBM-32) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 32 (FBM-34) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 34 (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36 (FBM-37) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 37 (FBM-38) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 38 (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42 (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43 (FBM-44) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 44 (FBM-48) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 48 (FBM-50) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 50 (FBM-51) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 51 (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57 (FBM-71) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 71 (FBM-74) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 74 (GINER-32) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 32 (GINER-33) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 33 (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25 (GST-26) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 26 (JGB1713-60) La Junta General de Braços de 1713, pàg 60 (JGB1713-90) La Junta General de Braços de 1713, pàg 90 (JGB1713-93) La Junta General de Braços de 1713, pàg 93 (JGB1713-95) La Junta General de Braços de 1713, pàg 95 (JGB1713-103) La Junta General de Braços de 1713, pàg 103 (JGB1713-109) La Junta General de Braços de 1713, pàg 109 (JGB1713-115) La Junta General de Braços de 1713, pàg 115 (JGB1713-148) La Junta General de Braços de 1713, pàg 148 (MVGS-BUSQUETS) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Busquets (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705 (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62 (NH4-72) Narraciones Históricas IV, pàg 72 (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg 181 (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg 333 (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390 (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg 393 (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451 (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II |
La Biografia del Coronel Busquets i Mitjans recollida en aquesta plana
és fruït del treball, la dedicació i l'esforç d'En Jacint Berenguer gràcies al qual la memòria del Coronel Busquets i Mitjans mai no serà oblidada. |
- Vídeo: Conferència "El Coronel Francesc Busquets i Mitjans"
- Unitat militar: Regiment d'infanteria nº8 "Francesc Busquets i Mitjans"
- Bibliografia relacionada: Un Estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans
- Vincle relacionat: Valldoreix (Vallès Occidental)
- Vincle relacionat: Viladecavalls (Vallès Occidental
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada