dimarts, 9 de juliol de 2013

Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola

Francesc de Solà de Sant Esteve
(Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola)

(Francisco de Solá de Sanesteve)
(s. XVII, ? - s.XVIII, ?)
Noble del Principat de Catalunya
(1???-17??)
Diputat Militar de la Generalitat
(1710-1713)
Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714 Francesc Sola Sant Esteve Diputat Militar 1710 1713 1714
Llinatge, Naixement i Família
(sense dades)
1705, 29-agost. Desde Montserrat al Camp de Barcelona
A resultes del seu desterrament, es refugià a Montserrat amb d'altres membres de l'aristocràcia militar catalana. Durant el Setge Austriacista de Barcelona, a instàncies del Princep Georg von Hessen-Darmstadt, aquests nobles austriacistes passaren a retre obediència a Carles III davant de Barcelona. (NH1-618)
1710, 1-agost. Extracció dels Diputats del General
El 1-ago-1710 foren extrets els Diputats de la Generalitat de Catalunya. (HGC) (NH3-681)
  • Diputat Eclesiàstic (President): F. Antoni de Solanell i de Montellà
  • Diputat Militar: Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola
  • Diputat Reial: Josep Vilar
  • Oïdor Eclesiàstic: Fèlix Reig
  • Oïdor Militar: Francesc de Sullà i de Gassol
  • Oïdor Reial: Joan Andreu
1710, 6-desembre. Carta dels Diputats exhortant a la defensa de Girona
El 6-des-1710 els Diputats publicaren carta circular exhortant als pobles de Catalunya a la defensa de Girona. (NH3-501)
1713, 15-gener. Instrucció dels Diputats a l'ambaixador Marquès de Montnegre
El 15-gen-1713 els Diputats de la Generalitat trameteren instruccions a l'ambaixador Marquès de Montnegre. (NH3-728)
1713, 18-gener. Carta dels Diputats exhortant a la defensa de Girona
El 18-gen-1713 els Diputats publicaren carta de la reina Elisabet i declaració dels mateixos Diputats. (NH3-505)
1713, 22-juliol. Extracció dels Diputats del General
El 22-jul-1713 foren extrets els nous Diputats de la Generalitat de Catalunya. (HGC) (NH3-681)
1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona
El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)
1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"
Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.
Mort i enterrament
(sense dades)
Família i descendents
(sense dades)
Homenatge i Record
(no en tenim constància)

*Fonts:
              (NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
              (NH3-501) Narraciones Históricas III, pàg. 501
              (NH3-505) Narraciones Históricas III, pàg. 505
              (NH3-681) Narraciones Históricas III, pàg. 681
              (NH3-699) Narraciones Históricas III, pàg. 699
              (NH3-728) Narraciones Históricas III, pàg. 728
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg. 709-711



Francisco de Solá de Sant ESteve y de Oriolá

Nació:
En:
Fallecido



Información
Eventos


Familia Inmediata


Francisca Fices y Rull
Su esposa

Ana de Solá de Sant Esteva y Fices
Su hija
<Privado> de Solá de Sant Esteva y Fices
Su hijo o hija

Jaime de Solá de Sant Esteve
Su padre

Eustasia de Oriolá y Tord
Su madre

Raimunda de Solá de Sant Esteve y Oriolá
Su hermana

Biografía

PRÓCERES EN CORTES DE CATALUÑA. por Francisco Morales y Roca
Solá de Sant Esteve.
Don Francisco Solá de Sant Esteve y de Oriolá.
Noble, vecino de Tarrasa. natural de Sant Joan de Oló, Señor de Capmajor, Diputado Militar de Cataluña.
Elevado a la dignidad de Noble el 20-VII-1701.
Cortes 1701 y 1705
Es hijo de Jaime Solá de Sant Esteve, doncell de sant Joan de Oló, Señor de campmajor; nieto de Jaime Rafael Solá, Pagés de Sant Juan de Oló, Señor de Campmajor y biznieto de Jaime Solá, Señor de Honor de Campmajor.
Don Jaime de Solá de Sant Esteve y de Fices.
Noble, hijo del anterior.
Cortes 1705  http://www.myheritage.es/person-2000580_127541661_127541661/francisco-de-sola-de-sant-esteve-y-de-oriola

 http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/TJC29.pdf

la junta General de Braços de 1713

1712, setembre, 28.
Barcelona
Carta dels diputats del General als jurats de la Universitat General de l’illa de
Menorca
Arxiu Municipal de Ciutadella (AMC), Correspondència rebuda 1712, s. f.
Molt magnífich señor:
Per medi del doctor Christòphol de Rubí del Vilar, deputat de vostra magnificència per venir a esta cort a fi de posar-se als imperials y reals peus de
la reyna y emperatrís, nostre senyora, (que Déu guart), havem rebut no sols laaffavorida carta de vostra magnificència de data de 10 del corrent, en què  tenim comprès los justos y calificats ressels té eixa isla del dispòtich govern de las tropas inglesas, sinó y també que a boca nos ha avivat los grans ahogos en què·s
troba vostra magnificència, fundats per rahó de la santa fe y mayor servey de
nostre adorat monarcha, y ab aquella vivesa, garbo y desempenyo que·s mereix
vostra magnificència y sab practicar dit doctor Christòphol Rubí y després de
apreciar, com devem, la confiança que eixa isla fa de nostre sinceritat, sempre
molt propercionada a tot lo que puga tenir mira al mayor consuelo, gust y agra
-
do de vostra magnificència y de assegurar que folgaríam dependís únicament
de nostre mà per a què promptament experimentàs lo mayor alívio; ab tot, en
manifestació de nostre bona correspondència, avuy mateix remetem a l’excel·
-
lentíssim
marquès de Montnegre, embaixador del
Principat en
Viena, còpia de
la representació que per part de eixa isla se ha posat en la real mà de la reyna,
recomanant a sa excel·lència passe sos bons officis ab lo rey y emperador, nostre
senyor, per a què vostra magnificència quede ab la tranquilitat que desitjam,
podent restar cert nos alegra<g>rem esta diligència fructifique aquells dichosos
successos que de nostre bon affecte se pot promèter vostra magnificència; a
qui Déu guart molts anys ab las felicitats pot y li pregam.
Barcelona, y setembra
XXVIII de MDCCXII.
Don
Francisco de Solà de Sant Esteve
Los deputats del General del Principat dCatalunya en Barcelona residints.
In Regestro Comuni secundo, fol. LXIIII.
[v] Als magnífichs senyors jurats de la isla de Menorca [Segell de la
Diputació


Els Fizes, patronatge i opulència d'un llinatge de mercaders ...

www.academia.edu/.../Els_Fizes_patronatge_i_opulencia_dun_llinatge_d...
 
http://www.fundacionoguera.com/libros/51%20CLASSE%20DIRIGENT%20Cat.pdf
 
 

dilluns, 8 de juliol de 2013

Mariscal Miquel de Ramon i Tord

Miquel de Ramon i Tord
(Miquel de Ramon i Tort)
(Miquel de Ramon y Tord)

(Miquel de Ramona y Tort)
(Miguel Ramon y Tort)
(1658?, Barcelona? ~ 2-abr-1728, Viena)
General de Batalla
(1705-1727)
Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat
(1705-1707)

Comandant de les fronteres de la Cerdanya
(1705-1707)

Governador de Lleida
(1707-1707)

General de Batalla
(1713-1714)
General Governador de Cavalleria
(1713-1714)
Feldmarschall- Leutnant
(Tinent Mariscal)
(Tinent General)
(1727-1728)
general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel ramon ramona tord tort general miquel
"...las guardias hicieron sobre los sitiados desde la línea, un fuego tan vivo que obligaron al general Ramón, apostado a tiro de pistola, a retirarse, recibida una herida y maltratada su caballería, porque sufrió mucho tiempo el fuego de los sitiadores... "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 110

"Nombre de los generales, coroneles, tenientes coroneles y sargentos mayores muertos e heridos en el bloqueo y sitio de Barcelona:
(...) el general de batalla don Miguel Ramon y Tort, en 13 en julio y 11 de septiembre de 1714, (...) "
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 354

"1728, en 2 de abril, murió en Viena don Miguel Ramon y de Tort, theniente general. Catalán. Está sepultado en los Trinitarios Descalzos"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena



Nom i Cognom
Per raó de transcripció, llinatge, castellanizació i estandarització ortogràfica, el seu cognom presenta diverses variablilitats; www.11setembre1714.org empra la forma que figura en els registres de l'exèrcit imperial: Miquel de Ramon i Tord.
Llinatge
Del llinatge dels Ramon, barons de Vallespinosa.
Naixement (EC)
Probablement nascut a Barcelona el 1658
Família
Fill d'En Miquel de Ramon i de Milsocors (1620-1662), militar i baró de Vallespinosa, i de N'Agnès de Tord i Despalau (1631-1697). El seu pare fou Mestre de Camp de Cavalleria dels Reials Exèrcits de Sa Majestat Catòlic en Felip IV, i Comissari General de l'Arma de Cavalleria del Principat de Catalunya. Li fou concedit el títol de baró de Vallespinosa el 29-jun-1657. Havia estat declarat Cavaller del Prinicpat de Catalunya el 12-ago-1640, i fou declarat Noble del Principat de Catalunya el 1659. Assistí a les Corts de Catalunya del 1626 i del 1640. Es casà amb N'Agnès de Tord i Despalau el 1653.
Germà de N'Agnès de Ramon i de Tord, i d'En Josep de Ramon i de Tord, baró de Vallespinosa, senyor de Subirats i Torre-Ramona, casat amb Na Margarida de Magarola i Descatllar, i que assistí a les Corts de 1701 i a les de 1705.
El Tinent Mariscal Miquel de Ramon i Tord es casà amb Na Marta de Rovira. Foren pares d'En Josep de Ramon i de Rovira, que es casà amb Mª Fca. Solà de San Esteve i Fizes.
1700. Matrimoni de la seua germana
És probable que al 1700, la seva germana N'Agnès de Ramon i de Tord, es casés amb En Gaspar de Berart i de Cortada.
170?. En servei militar abans de l'aixecament
Apareix com un dels que serviren com a militars en l'exèrcit de Felip V i que després s'uniren a les forces militars austriacistes sublevades.
1705, 13-setembre. Cavallers convocats a Sarrià
El 13-set-1705, 17:00h-18:00h, durant el Setge austriacista de Barcelona, fou un dels membres de l'aristocràcia militar catalana afecta a l'Arxiduc Carles d'Àustria que trobant-se al camp davant de Barcelona fou convocat a reunir-se en consell de guerra a Sarrià. (NH1-618)
1705. Corts de 1705-1706
Participà en les Corts de 1705-1706 de Carles III a Barcelona
1705. Nomenat General de Batalla
El 1705 el rei Carles III el nomenà General de Batalla
1705-1707. Governador de la Seu d'Urgell-Castellciutat i la frontera
Del 1705 al 1707 fou el Governador de la Seu d'Urgell-Fortalesa de Castellciutat i de la frontera
1706, 1-agost. Ordena reforçar la fortalesa de Castell-lleó
El 1-ago-1706 i des de la comandància de la Seu d'Urgell ordenà als caporal de milícies Josep Ortolà i Francesc Puig tancar i contenir la guarnició de la fortalesa de Castell-lleó, però la guarnició, manca de queviures, es rendí.
1707-1707. Governador de Lleida
El 1707 fou nomenat Governador de Lleida, essent rellevat a la Seu d'Urgell pel General Moragues
1707, 11-setembre ~ 1707, 12-novembre. Setge borbònic de Lleida
El 1707 lluità al Setge borbònic de Lleida
1708, 8-maig. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
1708, setembre. Incursió a la Cerdanya francesa
El set-1708 lluità en la operació combinada amb el General Nebot i el General Moragues d'incursió a la Cerdanya francesa.
1709. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.
1709, setembre. Cop de mà de la Cerdanya francesa
Vers set-1709 s'ordenà al general Rafael Nebot, el general Miquel de Ramon i al general Moragues, que amb el Regiment d'Infanteria nº8 "Barcelona", Regiment d'infanteria nº7 "Generalitat", 2 esquadrons del Regiment de cavalleria nº1 "Dragons Reials", i el somatent de les muntanyes i la Seu d'Urgell, entressin a la Cerdanya francesa. (NH2-648)
El general Moragues amb els fusellers de muntanya ocupà Montellà i el castell de Bar, on deixà guarnició, i prengué la obediència a Carles III a diverses viles de la comarca emportant-se després una gran partida de gra. Finalment arribà un cos de tropes i somatents per a oposar-se-li i es retirà amb les seves tropes a la Seu d'Urgell. Al seu torn el general Rafael Nebot no pogué penetrar per Ribas i retrocedí a l'Empordà, mentre el general Miquel de Ramon es retirà a Bagà perquè en menys de 4 dies arribà a la Cerdanya francesa un destacament que des de la Bisbal el Duc de Noailles hi havia enviat, així com transportà gran quantitat de blat al Roselló i Roses i donà indicis de voler restar a Bàscara i Figueres. (NH2-648)
1710. Destinat a la defensa de Girona
El 1710 fou destinat per la reina Isabel a la defensa de Girona davant el Setge Borbònic de Girona
1711. Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
Apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà amb base a Hostalric.
1713, 9-juliol, 6:00h. Es publica Públic Pregó comunicant la "Guerra a Ultrança"
El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança al Portal de Mar, al so de trompetes i tambors, davant les tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.
1713, 9-juliol. Favorable a la Guerra a Ultrança; es quedà a Barcelona
El 9-jul-1713 es declarà partidari a la Guerra a Ultrança i es quedà a Barcelona. (NH3-709-711)
1713, 9-agost, 11:00h. Inici de l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat
El 9-ago-1713, 11:00h, s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat
1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella
El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.
1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.
1713, 5-octubre. La Junta de Govern dictamina arrestar els comandants
         * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, la Junta de Govern dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.
1713, octubre?. Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct-1713, després de la detenció del General Nebot, fou nomenat Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya amb el grau de General de Batalla que ja tenia.
1714, 31-desembre-1-gener. Embarcament del General Nebot cap a Mallorca
La Junta de Govern i el Tinent Mariscal Villarroel es reuneixen secretament i resolen embarcar el General Nebot cap a Mallorca.
La nit del 31-des-1-gen-1714, el General Rafael Nebot és embarcat cap a Mallorca.
1714, 15-maig. Evita el duel entre el General Ramon i Tord i el Coronel Dalmau
Seguint el suggeriment del General Martí a fi de donar descans a les tropes, el General Ramon i Tord retirà la guàrdia als coronels de cavalleria. El Coronel Dalmau ho consiederà una ofensa, doncs als coronels d'infanteria no se'ls havia retirat, encara, la guàrdia. Després d'una sèrie de comunicacions indirectes, el Coronel Dalmau acabà per desafiar al Comandant en cap de la cavalleria el General Ramon i Tord. Veient que es dirigien fora del Portal de Mar, a la part del fossat del Baluard de Llevant, el Capità de la Companyia de la Quietud Juan Bordas informà al Conseller en Cap i al Comandant General, que pogueren evitar el fatal desenllaç del duel.
1714, 19-maig. Consell de Guerra amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona
El 19-mai-1714 fou dels presents al Consell de Guerra tingut a la Casa de la Ciutat amb els 6 Consellers del Consell de Cent de Barcelona a resultes de la consulta amb els teòlegs sobre la Guerra a Ultrança.
1714, 13-juliol. Atac contra la 1ª Paral·lela Borbònica
El 13-jul-1714 comandava la cavalleria durant l'Atac a la 1ª Paral·lela Borbònica. Fou ferit.
1714, 1-setembre, 15:00h. Consell de Guerra a casa del G.C. Villarroel
El 1-set-1714, 15:00h, Consell de Guerra de l'1 de setembre. El General Comandant Antonio de Villarroel convocà a tots els generals i coronels que no estaven de guàrdia a consell de guerra a casa seva. A aquells que estaven en ocupació, els envià un ajudant per tal que donessin el seu vot per escrit: (NH4-346)
El motiu del consell era recollir el seu parer sobre el què havia de fer-se donades les següents consideracions: (NH4-205)
  • Estat de la Plaça
  • Estat de les bretxes
  • Imperfecció de les defenses
  • Número de tropes disponibles
  • Manca de municions
  • Manca de queviures i de pertrets
  • Disposició de les tropes borbòniques
  • Imminència de l'assalt general
1714, 10-setembre, 14:00h. Citat per informar-lo de la dimissió de Villarroel
El 10-set-1714, a les 14:00h, fou citat pels Comuns a les voltes de Sant Antoni conjuntament amb el comandant en cap de la infanteria General Bellver, el comandant en cap de l'artilleria General Basset, i el General Sans Miquel, on foren informats de la dimissió del Comandant General en cap el Tinent Mariscal Villarroel, i de com s'embarcaria rumb a Mallorca quan arribessin les fragates, esperades entre la nit del 10 i el matí del 11 de setembre. (NH4-228) (11S-299)
1714, 11-setembre, 07:00h. Al sector del Born i convent de Sant Agustí
El 11-set-1714, 07:00h, estava al sector del Born i convent de Sant Agustí.
1714, 11-setembre, xx:xxh. Càrrega del General Comandant Villarroel al Pla d'En Llull
Durant la batalla de l'11 de setembre formà part de la càrrega del General Villarroel al Pla d'en Llull, i durant la qual fou ferit.
1714, 22-setembre. Engany i empresonament
Malgrat que el Duc de Berwick donà la seva Paraula d'Honor en la Capitulació de Barcelona del 12-set-1714, tant sols 10 dies després les autoritats borbòniques amb la connivència dels botiflers catalans incompliren amb traïdoria les condicions sota les quals Barcelona havia accedit a capitular amb el Mariscal francès. El 19-set-1714 arribà a Barcelona el flamenc al servei de Felip V Jan Frans van Bette i de Croy-Zollre, marquès de Lede, i començà a exercir com a Governador de la ciutat. Conversà amb el Mariscal Duc de Berwick sobre les ordres de la cort de Madrid d'empresonar a tots els oficials des de Sergent Major en amunt que haguessin servit a sou durant el setge i es resolgué que serien empresonats i que un cop el Mariscal Duc de Berwick arribés a Madrid, aquest podria procurar obtenir el seu alliberament tractant directament amb Felip V en persona en fe d'allò que el Duc havia promès en la Capitulació de Barcelona. (NH4-316)
La tarda del 22-set-1714 els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya foren cridats a presentar-se a la casa que on s'allotjava el Marquès de Lede. Hi acudiren la majoria dels cridats, probablement pensant que els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, foren desarmats, escorcollats i detinguts. Així anaren caient en la trampa la majoria dels cridats. Després l'oficial francès Mr. de Rives, nomenat Sergent Major de la Plaça de Barcelona, es presentà davant d'ells explicant-los que les detencions eren únicament responsabilitat del Marquès de Lede seguint les ordres de Madrid, i demanant-los disculpes en nom del Mariscal Duc de Berwick els digué que les detencions serien per poc temps perquè el Duc intercediria per ells a fi d'obtenir un ràpid alliberament.Finalment se'ls donà paper, ploma i tinter per tal que escriguessin als seus familiars, a qui foren lliurades les seves espases, i entrada la foscor de la nit i custodiats per un contingent de granaders foren traslladats a un vaixell ancorat al port de Barcelona (RBRC-27). Als ferits se'ls posà guàrdia permanent. (NH4-316)
  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nascut a Catalunya) ж ferit Batalla de l'11-set-1714
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català) жferit en la Batalla de l'11-set-1714
  3. General Josep Bellver i Balaguer (català)
  4. General Francesc Sans Miquel i de Monrodon (català)
  5. General Joan Baptista Basset i Ramos (valencià)
  6. Coronel Sebastià de Dalmau i Oller (català)
  7. Coronel Josep Vicent Torres i Eiximeno (valencià)
  8. Coronel Joan de Llinàs i Escarrer (català)
  9. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català) ж greument malalt
  10. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà) escapà, però fou capturat dies després
  11. Tinent Coronel Francesc Vila i Lleó (català)
  12. Tinent Coronel Nicolau Aixandri (català)
  13. Tinent Coronel Francesc Mayans (valencià)
  14. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català) ж ferit en la Batalla de l'11-set-1714
  15. Sergent Major Cayetano Antillón i Novar (aragonès)
  16. Capità Juan Ramón Bordas (aragonès)
  17. Capità i Capellà castrense Simón Sánchez (aragonès)
  18. Capità Ramon Sans i de Monrodon (fill del General Sans; acompanyament voluntari per assistir el seu pare)
1714, 19-29-octubre. Segona remesa de detinguts enviada a Alacant
Còpia de la carta del Capità General de Catalunya, Cavaller d'Asfeld, amb els noms dels 5 presos enviats al castell d'Alacant
La 2ª remesa de 5 detinguts sortí del port Barcelona el 19-oct-1714. Arribaren a Alacant el 29-oct-1714. (RBRC-34) El Duc de Berwick, a l'espera de l'arribada d'Albert Octave t'Serclaes Tilly Montmercy, Príncep de t'Serclaes, havia deixat interinament a Claude François Bidal d'Asfeld, Cavaller d'Asfeld, com a Capità General de l'Exèrcit a Catalunya. Aquest informà al Governador d'Alacant, el Brigadier Fernando Pinacho, de l'enviament dels presos.
A Peníscola es trobava empresonat el Sergent Major Juan Sebastián Soro, que també fou enviat al Castell d'Alacant. (RBRC-36)
  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  1. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès) (procedent de Peníscola)
1714, 20-novembre. Destinats a La Corunya
Castell de San Anton
(Regne de Galícia)
El dimarts 20-nov-1714 sortiren del Castell d'Alacant amb destí a La Corunya, per ser empresonats al Castell de San Anton, on arribaren el divendres 11-gen-1715, (RBRC-38) (NH4-317) totalitzant 53 dies de viatge per recórrer una distància que en funció de la ruta varia entre els 1.000-1.100 km. Aproximadament doncs uns 15-20 km/dia. Disposant de 5 hores de desplaçament per dia, una velocitat mitjana de 4km/hora.
  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nat a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  5. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)
1725, 7-jun. Tractat de Pau de Viena
El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felipe V:
  • El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
  • El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
  • El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre
1725, 21-octubre. Alliberament dels empresonats al Castell de San Anton de La Coruña
El 21-oct-1725 es van alliberar del Castell de San Anton de La Corunya:
  1. Tinent Mariscal Antonio de Villarroel y Peláez (gallec nascut a Catalunya)
  2. General Miquel de Ramon i Tord (català)
  3. Coronel Pere Vinyals i Verguer (català)
  4. Tinent Coronel Eudald Mas i Duran (català)
  5. Coronel Antonio del Castillo y Chirino (castellà)
  6. Sergent Major Juan Sebastián Soro (aragonès)
~1725-1727. Exiliat al Sacre Imperi Germànic
Entre 1725 i 1727 s'exilià al Sacre Imperi Germànic
1727, 24-juny. Ascendit a Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial per Carles III (KUK)
El 24-juny-1727 fou ascendit al grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, un dels càrrecs militars més importants dins de l'Exèrcit del Sacre Imperi Germànic. El grau de Feldmarschall-Leutnant de l'Exèrcit Imperial, actualment extingit, equivaldria probablement al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III. En els exèrcits borbònics de l'època el grau de Feldmarschall-Leutnant no existia i per tant no tenia traducció. El grau similar en l'exèrcit borbònic era el de Teniente General.
1728, 2-abril. Mort i enterrament
El Tinent Mariscal Miquel de Ramon morí el 2-abr-1728 i fou enterrat al Monestir dels Trinitaris Descalços de Viena.
Família i descendents
Del seu matrimoni amb Marta de Rovira tingueren un fill, Josep de Ramon i de Rovira, que es casà amb Mª Fca. Solà de San Esteve i Fizes.
Homenatge i Record
(no en tenim constància)

*Fonts:
              Biografia: Narraciones Históricas IV, pàg 769
              Biografia: Enciclopèdia Catalana (*conté alguna impresició)
              Servei militar a Felip V: Narraciones Históricas III, pàg 690
              Empresonament: Repressió borbònica i resistència catalana
              (EC) Llinatge: Enciclopèdia Catalana
              (KUK) Servei en l'Exèrcit Imperial: K.u.K Generale
              (11S-299) : L'Onze de Setembre, pàg 299
              (NH1-618) Narraciones Históricas I, pàg 618
              (NH3-709-711) Narraciones Históricas III, pàg 709-711
              (NH4-205) Narraciones Históricas IV, pàg 205
              (NH4-228) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 228
              (NH4-316) Ordres d'empresonament: Narraciones Históricas IV, pàg 316
              (NH4-317) Arribada a La Corunya: Narraciones Históricas IV, pàg 317
              (NH4-346) Narraciones Históricas IV, pàg 346
              (RBRC-27) Decisió personal del Duc de Berwick: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Casa del General Ribas: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-27) Port barcelona: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 27
              (RBRC-34) A Alacant: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 34
              (RBRC-36) Segt. Major Soro: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 36

              (RBRC-38) A San Antonio: Repressió borbònica i resistència catalana, pàg 38
              (SAP-89) Naixement: Què se'n va fer dels herois del 1714?

De :   http://www.11setembre1714.org/Biografies/Ramon-Tord-Miquel-frame.html

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

De:  http://www.scgenealogia.org/pdf/Missiva.com2.pdf

Ramon Milsocors hagué tres fills, el successor Josep, Maria Agnès, i un fill pòstum, Miquel. Aquest últim
prengué major notorietat que cap altra, i fou el més cèlebre dels Ramon, fins a deixar petja visible en la historiografia de la guerra de Successió. Efectivament,quan la Revolució de 1706, Miquel de Ramon de Tord fou cap del regiment de dragons de la Guàrdia Reial en el lloc del titular, el comte de Galve. El 1709 ja
era general i, junt amb Rafael Nebot i Josep Moragues, dirigí l’ofensiva militar a la Cerdanya; l’any següent combaté el front de Balaguer i al setge de Girona, ciutat que capitulà el 1711. El 1713 es negà a evacuar amb les tropes imperials i es quedà a Catalunya en la resistència final. Fou nomenat comandant suprem
de la cavalleria, al front de la qual defensà Barcelona en el més tristement famòs dels setges que va patir. En aquest setge, Ramon de Tord hi tingué un paper brillant, assistint als principals consells de guerra i participant
personalment en les accions de més perill. Fou ferit en dues ocasions, en la sortida de 13 de juliol de 1714, i en l’assalt final de l’11 de setembre, en què dirigí amb Villarroel el cotraatac del Pla d’En Llull, i perdé dos dits d’un tret. Capitulada Barcelona, fou pres per engany, confiscats tots els seus béns, i dut a
Alacant i després al presidi de Sant Antoni (A Corunya), on hagué de suportar durant molts anys un cruel i duríssim empresonament (del que molts dels companys de sort no se’n sortiren); el 1719 fou traslladat a l’alcàssar de Segòvia. Amb la Pau de Viena (1725), fou alliberat, i s’exilà a Austria, éssent enterrat al convent dels Trinitaris Descalços de Viena[24]. Segons F.J.MORALES ROCA, figuren dos fills seus habilitats a les Corts de 1705, Josep i Antoni de Ramon de Rovira, i encara que no és aquesta una font que permeti massa especulacions, el que si que es pot probar documentalment és que la branca dels Ramon-Sola de Sant Esteve descen de Josep de Ramon de Rovira[25].

Francesc Busquets i Mitjans

Francesc Busquets i Mitjans


Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Busquets, Valldoreix 1672 - Viena 1734) va ser un austriacista que va entrar en combat com a coronel d'un regiment d'infanteria en el darrer anys de la Guerra de Successió espanyola i va morir a l'exili de Viena en acabar aquella guerra.
Fill d'Antic Busquets i de Maria Pujol, de Caldes de Montbui, fou batejat el 23 de novembre de 1672 a Sant Cebrià de Valldoreix; era fill de l'hereu del mas Busquets, d'aquell poble de Sant Cugat del Vallès. Als 20 anys es va traslladar a Terrassa, en casar-se amb Maria Mitjans, pubilla d'un dels masos de Santa Maria de Taudell, que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Des de llavors, va afegir al seu primer cognom el de la seva dona, tot signant sempre més "Francesc Busquets i Mitjans". Ben aviat, participà activament en els afers públics d'aquella universitat, i el 1713, quan era síndic de Terrassa, va prendre part en la Junta de Braços que acordà seguir oposant resistència a les tropes de Felip V.
Tot i no ser militar de carrera, vers 1714, va ser nomenat coronel d'infanteria pel Consell de Cent i formà el seu propi regiment, que es va integrar en l'anomenat Exèrcit de l'exterior, comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. En aquest exèrcit va lluitar contra les tropes filipistes, amb Pere Bricfeus i Terns, Ermengol Amill i Moliner, Adjutori Segarra, Joan Vilar i Ferrer i d'altres resistents.
L'agost de 1714 participà en tot un seguit d'actuacions contra els borbònics a la zona del Bages (Batalla de Talamanca), Moianès i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar amb mil homes el setge de Barcelona. En caure la ciutat comtal l'11 de setembre, Busquets es va refugiar a Cardona, on fou dels darrers resistents de la guerra. Tot i ser comprès expressament en l'indult concedit pels filipistes en la capitulació d'aquella plaça forta, Busquets va ser perseguit, les seves propietats incautades i el mas Mitjans devastat.
Hagué de fugir, tot deixant els seus fills, orfes de mare, a cura dels seus germans. Es refugià, primer, a les Balears, després hagué de marxar a Nàpols i, a partir del 1715, a Viena. Durant els gairebé vints anys que hi va viure, rebia el Diario, que era una assistència regular de l'aparell burocràtic imperial per a determinats exiliats.
Francesc Busquets, lluny dels seus, morí a Viena el 18 d'agost de 1734 d'un atac d'apoplexia. El seu cos va ser enterrat en el cementiri cesari del monestir de Montserrat de la capital austríaca.

Bibliografia

  • ALBERTÍ, S. L'onze de setembre. Barcelona, 1977
  • ALCOBERRO, Agustí. L'exili austriacista. Barcelona, 2002
  • BERENGUER, Jacint. Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans. Barcelona, 2002
  • DE CASTELLVÍ, Francisco. Narraciones históricas, vol. IV. Madrid, 2002
  • SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'xèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.

 De http://www.11setembre1714.org/Biografies/Busquets-Mitjans-Francesc-frame.html :

Francesc Busquets i Mitjans
(Francesc Busquets i Pujol)
(Francisco Busquets y Mitjans)
(Fran[cis]co Busquets y Mitjans)
(Francisco Bosquetz y Mitjans)
(Francisco Buzquetz)
(Francesc Bosquets i Mixans)
(Francesc Mitjans)
(Franz Bosquets i Mitians)
(àlies: Mitjans)

(23-nov-1672, Valldoreix, Sant Cugat ~ 18-ago-1734, Viena)
Conseller Terç
(1697-1698)
Conseller de les Parròquies
(1698-1699)
Arrendatari del Vintè
(1699-1713)
Síndic de Terrassa
(1700-1713)
Batlle
(1701-1702)
Conseller Terç
(1702-1702)
Batlle
(1702-1703)
Conseller de les Parròquies
(1706-1707)
Conseller Segon
(1708-1709)
Conseller de les Parròquies
(1709-1710)
Conseller de les Parròquies
(1711-1712)
Clavari
(1713-1713)
Mostassaf
(1713-1713)
Coronel d'Infanteria
(1713-1734)
coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans coronel Francesc Busquets Mitjans
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes:
"Don Francisco Buzquetz y Mitjans es Catalan, no parece que sirviò mas que en la ultima defensa de Barcelona, que los Communes le expidieron Patente de Coronel de Infanteria para que formase un Regimiento; llegó aquí [Viena] el año 1715, donde se halla."
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109

Lista de los oficiales chatalanes de S.M.C.C. que se allan en sus dominios
En Nápoles / Infantería / Coroneles:
Don Francisco Busquets y Mitjans, con patente de la Provincia
"Llista dels oficials catalans a l'Imperi"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 75

"1736 [sic pro: 1734], murió en Viena el coronel don Francisco Busquets del Bosc, nombrado Mixans. Catalán, establezido en Terraza. Sepultado en [espai en blanc]"
"Al servei de Carles d'Àustria". Document localitzat pel Doctor en Història
N'Agustí Alcoberro i Pericay a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena

Biografia breu
Francesc Busquets, un valldoreixenc heroi del 1714
En Francesc Busquets i Pujol nasqué a Valldoreix (actualment EMD del municipi de Sant Cugat del Vallès) i fou batejat el 23-nov-1672. Als 20 anys es casà amb Na Maria Mitjans, pubilla del Mas Mitjans de Guardiola, un dels masos més importants de Santa Maria de Toudell (Sant Pere de Terrassa, actualment, Viladecavalls). Arran d'aquest matrimoni En Francesc incorporà el cognom de la seva muller, essent conegut a partir d'aleshores com a Francesc Busquets i Mitjans, o senzillament Francesc Mitjans. El 1713 tan ell com el seu conegut de la vila de Terrassa el Dr. Pere Brichfeus, reberen patent de coronel; en Francesc Busquets i Mitjans alçà el seu propi regiment d'infanteria formant part de l’exèrcit de l’exterior comandat pel coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal. L'agost de 1714 participà en diverses batalles contra els borbònics a la zona del Bages, Moianes i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar el setge de Barcelona. Després de la caiguda de Barcelona s'acollí a la capitulació de Cardona. Tot i ser comprès expressament en l'indult Busquets fou perseguit, les seves propietats segrestades i la Masia de Can Mitjans devastada. S'exilià primerament a les Balears, després a Nàpols i a partir del 1715 s’establí a Viena, on morí el 18-ago-1734.
Llinatge i Naixement (Valldoreix; Sant Cugat)
En Francesc Busquets i Pujol nasqué a la masia de Can Bosquets (Valldoreix, EMD de Sant Cugat del Vallès). Fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix el 23-nov-1672 amb els noms de Francesc, Antic i Climent, i com que la tradició era batejar el fill el mateix dia del naixement, o segons l'hora, el dia següent a molt tardar, la data de naixement ha de ser el mateix 23-nov-1672 o el dia anterior. (BATALA-71) Era el 5è fill de N'Antic Busquets, pagès benestant de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, i de Na Maria Pujol, de Caldes de Montbui. Ambdós s'havien casat el 4-jun-1658 a la capella de Sant Francesc d'Assís, construïda pels Busquets al seu Mas, Can Busquets de Valldoreix. En casar-se i seguint la tradició catalana Na Maria Pujol anteposà el cognom del seu marit al del seu pare, esdevenint Maria Busquets Pujol. Ambdós tingueren els següents fills: (FBM-13)
  1. Maria, 1662; es casà amb un menestral, el velluter Pere Cerdà
  2. Llorenç, 1664; hereu, es casà amb Na Caterina Xammar
  3. Josep, nascut en una data no determinada; estudià Filosofia i Teologia; Prior de Terrassa
  4. Jaume, 1667; es casà amb Na Teresa Carrencà, i anà de Sta. Maria de Martorelles
  5. Francesc, 1669 (mort essent albat)
  6. Francesc Busquets i Pujol, 1672
  7. Gabriel, 1675; es casà amb la pubilla de Can Costa, i anà a St. Martí de Cerdanyola
  8. Antic, 1679; es casà amb Na Maria ???
Els pares d'En Francesc Busquets traspassaren l'any 1689 i 1706 respectivament. En morir el pare, el fill més gran i hereu, En Llorenç, heretà el Mas Busquets. La resta dels germans s'anaren casant i anaren a viure fora de Valldoreix.
Catolicisme (FBM-14)
La devoció catòlica de la família Busquets era notable, tal com es desprèn dels oficis que es celebraren en motiu de la defunció del pare l'any 1689 als quals assistiren fins a 42 sacerdots, així com als de la mare l'any 1706, al qual assistiren "només" 19 sacerdots, degut a aquell dia plogué.
Família, cognom i àlies: «Mitjans»
En Francesc Busquets i Pujol era fadristern -no era l'hereu-; es casà el 1692, a l'edat de 20 anys, amb Na Maria Mitjans i Llonch, nascuda l'oct-1680 i que en el moment del matrimoni era una nena de 12 anys; la raó del matrimoni es deu al fet que el pare de la nena, Joan Mitjans, havia mort el 18-nov-1681, de manera que Na Maria n'era l'hereva universal, ço és, pubilla, doncs la mare s'havia tornat a casat amb un pagès d'Abrera el 1692 i havia marxat a la dita població. Era necessari doncs trobar un jove fadristern capaç d'administrar amb diligència el Mas Mitjans de Guardiola. Els tutors designats en el testament del seu pare eren: la seva mare Teresa Llonch, la seva àvia Teresa Mitjans, l'oncle del pare Antoni Mitjans, i eI seu oncle Josep Llonch del mas Llonch de Sant Julià d'Altura. (BATALA-72)
Quan Na Maria complí els 12 anys, edat mínima legal per a casar-se segons l'Església Catòlica seguint el Dret Romà des de Justinià, l'escollit fou En Francesc Busquets. Al casar-se amb una pubilla En Francesc Busquets hagué d'incorporar el cognom patern de la seva dona, essent anomenat des de l'aleshores Francesc Busquets i "Mitjans", per bé que segons la tradició catalana els fadristerns casats amb pubilles eren anomenats normalment amb el cognom de la pubilla; potser per això en molts llocs fou conegut tant sols com "Francesc Mitjans" o, directament, "Mitjans". Per la seva part, i seguint també la tradició, Na Maria Mitjans adoptà el cognom del seu marit, passant a anomenar-se Maria Mitjans i "Busquets". (FBM-19)
Foren pares 9 fills:
  1. Josep, 1696 (mort essent albat)
  2. Maria, 1698
  3. Teresa, 1702 (probablement morta poc després)
  4. Teresa, 1703
  5. Josep, 1705
  6. Francesca (sense data coneguda)
  7. Francesc 1708
  8. Salvador, 1709
  9. Llorenç, 1712 (mort als 8 dies)
El Mas Mitjans de Guardiola, a Santa Maria de Taudell (Viladecavalls)
"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"
El mas està a la Carretera de Terrassa a Olesa, km 8,2; el mas està documentat des de l'any 1032 però el seu origen pot ser anterior, de la primera època de la conquesta. Es coneixia aleshores amb el nom de mas Gordiola (o Guardiola) de Santa Maria de Taudell, denominació que es manté fins al segle XV. L'any 1473 Francesc Mitjans es casà amb la pubilla, Na Maria Guardiola, i el mas passà a ser coneguda com can Mitjans de Guardiola.
La casa respon a les característiques de les grans masies del segle XVII. El 1692, la pubilla de can Mitjans de Guardiola, Na Maria Mitjans i Llorac, es casà amb En Francesc Busquets i Pujol. Acabada la guerra es va haver d'exiliar i els seus béns van ser confiscats i la casa incendiada. L'any 1735 el seu fill En Francesc Busquets va recuperar i reconstruir el mas. Els Busquets en van mantenir la propietat fins al segle XX, en què va passar a la família Amat. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb galeria d'arcs de punt rodó. La coberta és a quatre vessants. El portal és adovellat, de punt rodó. A les seves terres es troba actualment la gran fàbrica de l'empresa Sony. Actualment, i sota la denominació Heredad Mitjans, s'hi cel·lebren convencions i casaments.
Terrassa i Sant Pere de Terrassa
Terrassa tingué un govern municipal propi des de finals del segle XIV. El 1562 aquest govern municipal es va dividir en 2 universitats (municipis):
  • la universitat de la vila de Terrassa
  • la universitat de la part fora -Sant Pere de Terrassa-, formada per 7 parròquies
  1. Sant Pere (act. Terrassa)
  2. Sant Julià d’Altura (act. Sabadell)
  3. Sant Vicenç de Jonqueres (act. Sabadell)
  4. Sant Quirze i Santa Julita (act. Sant Quirze del Vallès)
  5. Sant Martí de Sorbet (act. Viladecavalls)
  6. Sant Miquel de Toudell (act. Viladecavalls)
  7. Santa Maria de Toudell (act. Viladecavalls)
Tot i així el Batlle Reial va ser comú en tots dos termes fins el 1800, quan Sant Pere de Terrassa es segregà. Al llarg del segle XIX el terme de Sant Pere es va anar reduint: el 1830 se’n va segregar la Quadra de la Cartoixa de Vallparadís i va ser incorporada a Terrassa; pels volts del 1848 se'n va segregar la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita, que es va constituir com a municipi independent; al mateix temps les parròquies de Sant Martí de Sorbet, de Sant Miquel de Toudell, i de Santa Maria de Toudell, juntament amb territoris del terme d’Olesa de Montserrat, es van constituir en el municipi de Viladecavalls. El 1852 la vila de Sabadell va aconseguir que l’heretat Vallhonrat, que pertanyia fins aleshores a Sant Vincenç de Jonqueres; finalment el 1904 Sant Pere va desaparèixer com a municipi, i Terrassa i Sabadell se’n van repartir el territori.
1672, 23-novembre. Naixement a Valldoreix (Sant Cugat)
El 23-nov-1672 En Francesc Busquets fou batejat a l'Església de Sant Cebrià de Valldoreix.
1689, 28-gener. Testament i mort del pare, N'Antic Busquets
El 28-gen-1689 testà el seu pare N'Antic Busquets. Fou enterrat dos dies després. (FBM-14)
1692, 9-desembre. Casament amb Na Maria Mitjans, de 12 anys i pubilla de Can Mitjans
El 9-des-1692, amb 20 anys, En Francesc Busquet es casà amb Na Maria Mitjans i Llonch, de 12 anys i pubilla del mas de Can Mitjans de la Guardiola, un dels masos més forts del terme forà de Sant Pere de Terrassa, exactament de la Parròquia de Santa Maria de Toudell (actualment situada al municipi de Viladecavalls). Na Maria Mitjans era l'única filla viva d'En Joan Mitjans i de Na Teresa Llorach, i la darrera d'un llinatge de pagesos benestants que havia tingut possessió del mas Mitjans almenys des del segle XV. (MVGS-BUSQUETS)
1692. Trasllat al Mas Mitjans, Parròquia de Santa Maria de Toudell (Viladecavalls)
El joveníssim matrimoni format pel fadristern i la pubilla anà a viure al Mas Mitjans, situat a la Parròquia de Santa Maria de Toudell del municipi de Sant Pere de Terrassa (actualment municipi de Viladecavalls) que pertanyia a la Universitat forana (municipi) de Sant Pere de Terrassa.
1697, 30-novembre. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa
El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, En En Francesc Busquets i Mitjans fou extret Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa; tenia 25 anys. (FBM-21)
1698. Conseller de les Parròquies
El 1698, finalitzat el seu mandat anual, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)
1699. Arrendatari del Vintè
El 1699 fou designat arrendatari del vintè per un període de 20 anys. Es tractava dels drets de gestionar el cobrament d'un tribut, la vintena part de les collites, de la universitat forana de Sant Pere de Terrassa, que li havia de donar uns ingressos considerables, malgrat que no va poder disposar del termini de 20 anys de l'arrendament. (FBM-21)
1700, 31-gener. Síndic de Sant Pere de Terrassa
El 31-gen-1700 fou designat Síndic de la Universitat pel Consell de Jurats de la vila. (FBM-21)
1701, 21-gener. Conseller Terç de Sant Pere de Terrassa
El 21-gen-1701 fou extret Conseller Terç. (FBM-21)
1701, 26-gener. Batlle
El 26-gen-1701, 4 dies després d'haver estat extret conseller terç, fou extret Batlle de la universitat per mort d'En Joan Amat. (FBM-21)
1701, 30-novembre. Conseller de les Parròquies
El 30-nov-1713, Diada de Sant Andreu, fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-21)
1702, 21-febrer. Batlle
El 21-feb-1702, fou designat novament Batlle per la mort d'En Fèlix Canals. (FBM-21)
1706. Conseller de les Parròquies
El 1706 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1708. Conseller Segon de Sant Pere de Terrassa
El 1708 fou extret Conseller Segon. (FBM-23)
1709. Conseller de les Parròquies
El 1709 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1711. Conseller de les Parròquies
El 1711 fou extret Conseller de les Parròquies. (FBM-23)
1711. Enfrontament amb un conseller de Sant Pere de Terrassa
El 1711 tingué un enfrontament amb el consell de Sant Pere per uns diners que no va voler pagar, relacionats amb el vintè, i va estar a punt de ser detingut. (FBM-23)
1712, 3-maig. Mor la seva muller als 31 anys i el seu darrer fill
El 3-mai-1712 morí la seva muller, Na Maria Mitjans, als 31 anys; probablement la mort fou a resultes del part del seu darrer fill, Llorenç, que morí també als 8 dies d'haver nascut. (FBM-24)
1712, 31-agost. Escollit per taxar
El 31-ago-1712 fou escollit per "taxar les persones del carrer de St. Pere part forana de Terrassa". Poc després, el 19-abr-1713, se el consell li encomanà corregir els talls. (FBM-24)
1713, 30-novembre. Clavari i Mostassaf
El 30-nov-1713 fou extret pels pel càrrec de Clavari i, poc després, Mostassaf; aquest darrer càrrec tenia responsabilitat sobre els pesos i mesures, i control sobre els mercats. En la llista de títols atorgats per Carles III, cremats pel marqués de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, l'esmenten com a ciutadà honrat i «pesador reial». (MVGS-BUSQUETS)
1713, 26-juny. Darrera participació al consell de la universitat (municipi)
El 26-jun-1713 va participar per darrera vegada en el consell municipal. En aquell moment En Francesc Busquets i Mitjans ens apareix com un dels homes més influents, políticament i econòmicament, de la part forana de Terrassa; de forma bastant similar a allò que era el Dr. Pere Brichfeus a la vila de Terrassa, sobretot per a l'administració del principal impost existent en la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. (MVGS-BUSQUETS)
1713, 30-jun ~ 1713, 9-jul. Participa en la Junta de Braços de 1713 (PPC2)
El 30-jun-1713 participà en la Junta de Braços de 1713. En Francesc Busquets hi participà al braç reial com a síndic de la universitat forana de Terrassa. (JGB1713-60) (JGB1713-90) (JGB1713-148)
"[..], Francesc Busquets y Mitjans, pagès, sýndich del terme de Tarrassa, "
La Junta General de Braços de 1713, pàg. 60
El 1-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-93)
El 2-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-95)
El 3-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-103)
El 4-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-109)
El 5-jul-1713 participà en la sessió del Braç Reial. (JGB1713-115)
1713, 25-juliol. L'exèrcit borbònic arriba davant Barcelona
El 25-jul-1713, després d'haver aixecat el camp de Martorell, l'Exèrcit borbònic arribà a la vista de Barcelona. Rebuts per l'artilleria de la Ciutat i envestits per diversos cossos de voluntaris, es retiraren al Pla de l'Hospitalet. (GB)
1713, 28-juliol. S'inicia el bloqueig borbònic de Barcelona
El 28-jul-1713, l'Exèrcit borbònic aixecà el campament de l'Hospitalet i retornà al Pla de Barcelona, on instal·là diversos campaments: un a la part de l'Hospitalet i Collblanc, un a Sarrià, un a Mas Guinardó i Sant Martí, i un al Convent de Nostra Senyora de Gràcia. Totalitzaven uns 15.000 homes, que no s'atrevien a sortir de les seves línies. (GB)
1713, 3-setembre. L'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa
El 3-set-1713 l'expedició del Diputat Militar arriba a Terrassa. Allí foren informats que un destacament comandat pel general Bracamonte i format per uns 4.000 homes baixava de Manresa, ciutat que havien cremat i saquejat. Resolgueren que el general Nebot amb un destacament de cavalleria, tots els fusellers del Coronel Amill, 12 companyies del coronel Moliner i Rau, i regiment de fusellers del coronel Segimon Torres, s'apostés al Coll de Cardús -distant 2 hores de la vila-, ocupant els passos sobre Terrassa. En arribar l'avantguarda borbònica fou envestida pels fusellers, que els retingueren durant 1 hora. Les tropes borbòniques prengueren un terrassenc que els informà d'un altre camí fins que sortiren prop de la casa d'En Margarit de Matasoleya; finalment, degut a l'arribada del gruix del destacament borbònic i en particular dels dragons que desmuntaren per atacar-los, les tropes del general Nebot es retiraren de la posició havent provocant la mort de 40 borbònics i havent-ne ferit més de 50. (GST-25)
L'Expedició del Diputat Militar passà a Sentmenat, però el coronel Amill es quedà emboscat amb els seus fusellers per atacar-los la rereguarda; quan tot el cos borbònic hagué passat els envestiren matant 200 borbònics i ferint-ne 400; així mateix els prengueren diverses càrregues amb tendes de campanya i sacs de farina. Els fusellers del coronel Amill perderen 1 alferes i 2 fusellers. (GB)
1713, 3-4-5-setembre. La crema de Terrassa
El 3-set-1713, vers les 20:00h del vespre, les avançades del destacament de Bracamonte arribaren prop de la riera de Terrassa. Gran part de la població terrassenca havia fugit, restant alguns fadrins i gent jove per evitar el pillatge. En veure les avançades borbòniques pensaren es tractava de voluntaris catalans irregulars que venien a robar a la vila i els llançaren una càrrega d'escopetades. Les tropes borbòniques respongueren al foc, provocant la mort de 22 joves i deixant-ne ferits 10 o 12; la resta fugiren cap a la vila o al convent mentre eren seguits per les tropes borbòniques. Aquestes començaren a saquejar algunes cases de Terrassa mentre el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga exhibí davant les tropes borbòniques que el dia anterior havia prestat obediència a Felip V. El general Bracamonte s'hostatjà al convent la nit del 3 al 4 de setembre. A punta de dia les tropes borbòniques varen començar a cremar Terrassa. El guardià suplicà al general Bracamonte que ho deturés però aquest respongué que havia de cremar la vila i saquejar el convent. Per la tarde del dilluns 4 de setembre va començar a ploure i el foc s'extingí. El dimarts 5 tornaren a incendiar algunes cases, resultant-ne un total d'unes 104 cremades total o parcialment. De les esglésies i convent se n'endugueren quarteres de blat i llençols. El dimecres 6 el destacament de Bracamonte marxà de Terrassa. Durant aquests tres dies un centenar de terrassencs va estar protegit i alimentat dins el convent. (GST-25)
1713, setembre/octubre. Probablement encapçala una partida de voluntaris
El set/oct-1713 En Mitjans probablement va encapçalar una partida de voluntaris; els voluntaris eren, tal i deixà escrit el guardià del convent de Sant Francesc de Terrassa Miquel Garriga "voluntaris -aixís anomenavent als que prenian las armas en defensa de la pàtria-" -. (GST-26)
1713, octubre/novembre?. Miquel de Ramon i Tord Comandant en Cap de la Cavalleria
Vers l'oct/nov?-1713, després de la detenció del General Rafael Nebot, el General de Batalla Miquel de Ramon i Tord fou nomenat nou Comandant en Cap de Cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya.
1713, finals. Coronel d'Infanteria. Regiment d'Infanteria Mitjans
[Castellví consigna la història que a instàncies d'un místic ermità valencià de nom Joan Andreu Rico, conegut com a Germà Bartomeu, que des del 1711 vivia en una ermita de Sant Llorenç de Munt, prop del Montseny, on ensenyava doctrina cristiana i predicava les seves visions, nomenaren Coronel a En Francesc Busquets i Mitjans i En Pere Brichfeus. Al moment de l'evacuació de les tropes aliades el Germà Bartomeu animà les comarques vallesanes a la resistència i vaticinà la derrota de les tropes borbòniques. A més, trameté diverses cartes a la Generalitat de Catalunya instant al nomenament d'En Francesc Busquets i Mitjans i d'En Pere Brichfeus com a comandants militars, a resultes de les quals els Tres Comuns haurien resol favorablement a aquests nomenaments.]
"En los montes de Sant Llorenç del Munt, cerca de los montes de Montseny, había tres años que se había retirado unhombres que se hacía llamar el hermano Bartolomó. Enseñaba a los muchachos con edificación la doctrina cristiana cuando iban a su ermita, que era una pequeña casita (y a veces habitaba en una cueva). Su vestido era de grosero sayal. Estaba siempre en desierto, comía hierbas y aquello que de limosna le daban los paisanos. A esta novedad, se movieron los hombres de más autoridad de aquella montaña a verle, y creciendo su crédito, consultaban con él los negocias de más importancia y nunca pudieron averiguar ni quién era ni su nombre. En el tiempo que se hablaba de la evacuación de las tropas, muchos moradores de aquellas vecindades fueron para saber su parecer sobre aquellas ocurrencias, y a todos animaba a la penitencia y a la defensa, Había construido un calvario a donde iban a rezar aquellos comarcanos.
Este sujeto escribió diferentes cartas a los diputados de Cataluña con admirable estilo, y no de vulgar concepto, persuadiéndoles a la penitencia y a la defensa, de modo que concibió de él la alta idea, y a su insinuación los diputados nombraron dos coroneles en personas de dos labradores de limpia sangre. El de caballería fue Pedo Bricfeus, natural de Castellterçol, y el de infantería Francisco Busquets, natural de Valldoreix, nombrado Mitjans, habitante en Tarrasa, que los levantarían los regimientos a sus costas. Y les remitieron todas las patentes para que nombrassen los oficiales a su gusto. El referido sujeto animó todas aquellas comarcas, e incluso hasta en el pueblo de Barcelona, la defensa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 603-604
Sense negar la intervenció del místic Germà Bartomeu, com assenyala En Pere Giner, resulta probable que, tant En Francesc Busquets com En Pere Brichfeus comandessin sengles partides de fusellers des del saqueig i incendi de Terrassa per les tropes borbòniques el 3-set-1714. Així mateix, ambdós estaven enfrontats amb el conseller en cap de Terrassa, partidari de la submissió a Felip V. Alhora, després de la destitució del general Nebot com a comandant en cap de la cavalleria de l'Exèrcit de Catalunya l'oct/nov-1713, fou nomenat per substituir-lo el general Miquel de Ramon i Tord. I es dóna la circumstància que des del 1701 En Pere Brichfeus havia format una companyia comercial amb En Miquel de Ramon i Tord. Tot sembla indicar doncs, que sense negar els vaticinis místics del Germà Bartomeu, el nomenament fos una operació lògica i coherent: un cop decidida la creació d’una unitat de cavalleria adscrita a l’exèrcit que lluitava fora de Barcelona, el general Miquel de Ramon i Tord havia de trobar algú per dirigir-la, i allò més lògic seria confiar-la a algú que coneixia la zona, que probablement ja estava comandant una partida de fusellers, que tenia el capital necessari per pagar un regiment de cavalleria, "levantarían los regimientos a sus costas" diu Castellví, i que comptava amb tota la confiança i lleialtat personal vers el nou comandant en cap de la cavalleria En Miquel de Ramon i Tord. Altrament, i com assenyalà el mateix Castellví en parlar de la concessió de la patent de coronel a En Salvador Lleonart, ésser un oficial superior significava un major resguard per a la persona en cas de caure presoner. (GINER-32)
"[..] en 10 del mismo [desembre 1713] volvió a Barcelona, y el Gobierno, en consideración de los peligros a que se había expuesto y de sus particulares servicios, le dio patente de coronel de infantería, porque con este título corriese menos riesgo su persona."
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. III, pàg. 663
Pel què fa a la data de l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials, es constata que el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona en la qual comentava el 19-mai-1714: (FBM-31)
"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199
1713, finals. Regiment d'infanteria Francesc Busquets i Mitjans
Vers finals-1713 la seva partida d'homes esdevingué el Regiment d'Infanteria "Francesc Busquets i Mitjans" (NH3-705) Quedà sota les ordres del marquès del Poal el coronel Antoni Desvalls, que el gen-1714 destinà el seu regiment a combatre a la zona de Castellterçol i Centelles.
1713, 26-27-desembre, 21:00h . Frustrat atac sorpresa a Martorell i el General Nebot
El 26-des-1713 el General Comandant Villarroel i el Conseller en Cap Casanova proposaren en consell de guerra l'atac sorpresa sobre Martorell a l'albada del 27-des-1713. Martorell, distant 5 hores de Barcelona, era la vila on s'asseguraven els combois borbònics provinents de l'interior de Catalunya. Les avingudes fins a Martorell es previngueren amb 800 homes del coronel Brichfeus i del coronel Busquets i Mitjans, i la nit del 26-27-des-1713, 21:00h, s'ordenà marxar per la part del Port de Barcelona al Coronel Amill amb 300 fusellers, acompanyat de 4 capitans de voluntaris amb 100 homes, 10 cavalls, i alguns paisans de la comarca previstos de municions i materials per cremar les barques del Llobregat i el petit port que havien construir els borbònics prop de Sant Andreu. El General Comandant Villarroel però, a fi d'assegurar la sorpresa, no féu saber el destí final de la operació.
Però arribats a la Verge del Port els fusellers protestaren reclamant que se'ls devien 2 pagues i que volien saber on anaven. Aquest incident féu frustrar l'atac sorpresa a Martorell. Al dia següent la Junta de Govern atribuí la protesta dels fusellers als seus comandants, el coronel Ermengol Amill i el coronel Moliner i Rau. I això ho atribuïren al fet que ambdós coronels havien assistit a reunions secretes on s'havia plantejat alliberar de la presó al General Rafael Nebot. Davant el temor que això acabés succeint, es reuní la Junta Superior Secreta que resolgué embarcar al General Rafael Nebot fora de Barcelona i portar-lo cap a Mallorca. (NH4-62)
1714, febrer. Consell de guerra del Marquès del Poal amb tots els oficials exteriors
A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya. (NH4-72) (NH4-333) (NH4-535-540)
  • El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
  • El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
  • El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
  • El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
  • El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
  • El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
  • El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
  • El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
  • El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès
1714, 28/29?-febrer. Planificació de l'atac a la vila botiflera de Centelles
El feb-1714 el coronel Brichfeus, el coronel Busquets i Mitjans, el capità Casanova i el capità Josep Regàs es reuniren amb el coronel Amill al Montseny, on discorregueren sobre la manera com ocupar la vila de Centelles i capturar el batlle botifler de Centelles i el coronel botifler Torres de Sant Quirze. Resolgueren enviar l'oficial de la veedoria Antonio Molinas per tal que el coronel Antoni Puig i Sorribes s'unís amb les seves tropes a la operació; aquest apostà les seves tropes al camí de Vic a Centelles per observar els moviments. S'incorporaren també les tropes del coronel Massegur i el 1-mar-1714 es trobaven amb un cos de 1.400 homes preparats per a l'atac. (NH4-390)
1714, 2-març. Atac i incendi de la vila botiflera de Centelles
L'albada del 2-març-1714 s'inicià l'atac la vila de Centelles. El coronel Amill atacà la porta de Caldes, el coronel Massegur la de Vic, i el coronel Busquets entre ambdues. Aquest darrer i el coronel Amill aconseguiren penetrar dins la vila; aleshores, veient-se vencedors però sense ordre explícita els fusellers començaren a cremar les cases. Això impedí que l'avenç continués i enardí la resistència dels vilatans. Dins Centelles hi havia només 80 granaders amb el batlle i el coronel Torres, però davant l'incendi els vilatans prengueren les armes i finalment, a les 9:00h, es retiraren els fusellers catalans havent perdut 19 homes i alguns ferits. (NH4-390)
1714, 8-març. El coronel Amill es reuneix amb el Marquès del Poal
El 8-mar-1714 el coronel Amill es reuní amb el Marquès del Poal havent deixat al coronel Busquets amb un cos de 300 fusellers al Congost. (NH4-390)
1714, 9-març. Saqueig de Castellar de Granollers
En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que el 9-mar-1714 el coronel Busquets i Mitjans saquejà el lloc de Castellar de Granollers. (FBM-36)
1714, 11-març. Combat amb l'Esquadra de Centelles i situació al Vallès
En carta adreçada pel coronel Amill al Conseller en Cap el 12-mar-1714 es detalla que a punta de dia del 11-mar-1714 "los de Centelles" [Esquadra del Batlle de Centelles?] en nombre de 200 homes envestiren al coronel Busquets que amb un cos de 300 fusellers estava al Congost; aquest rebutjà el seu atac i els obligà a estimbar-se per un precipici de 12 "canas" de profunditat, deixant 6 morts i retirant-se amb 2 cavalls; el regiment continuava al Vallès. (FBM-36)
1714, 30-març. Separació de les tropes de l'Exèrcit Exterior
En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 20-abr-1714 es detalla que l'Exèrcit borbònic envoltà l'Exèrcit Exterior prop de l'Estany. El 30-mar-1714 el Marquès del Poal ordenà les seves tropes de dividir-se en 3 grups: ell amb la cavalleria i alguns fusellers es quedaren a la zona; el Coronel Amill passà amb els seus a Viladrau, mentre que el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra anaren cap a Martorell. (FBM-36)
1714, abril. Collformic, Pla de la Calma i Seva
En carta adreçada pel Coronel Amill al Conseller en Cap el 6-abr-1714 es detalla que el destacament format per les tropes del Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra pujaren per Collformic, prop del Pla de la Calma (El Montseny) i baixaren fins a Seva (Osona). (FBM-37)
1714, abril. Atac a Martorell
El destacament format per les tropes del Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus i els fusellers del capità Adjutori Segarra passaren a atacar Martorell, però la sorpresa fou descoberta i tant sols pogueren capturar 4 cavalls i al Sergent Major de la vila. Després de l'atac es reagruparen i evacuaren el Vallès. (FBM-36)
1714, 28-abril. Atacats pel mariscal de camp Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès
En carta adreçada pel Marquès del Poal al Conseller en Cap el 1-mai-1714 es detalla que el 28-abr-1714 l'Exèrcit Exterior fou atacat per sorpresa pel General Bracamonte a Sant Boi de Lluçanès. El regiment del Coronel Busquets i Mitjans, incapaç de formar en batalla en tant poc temps, acabà dispersat per les muntanyes on es pogueren reagrupar. (FBM-37)
1714, maig. Ofensiva catalana pel Bages
El 4-maig-1714 participà en l'atac a Manresa, el 7-maig-1714 al combat de Mura i el 9-maig-1714 al combat d'Esparreguera. (FBM-38)
1714, 18-maig. Consell de guerra a Olesa
El 18-mai-1714, els comandants superiors de l'Exèrcit Exterior celebraren un Consell de Guerra a Olesa. El motiu era el de deliberar sobre un possible atac a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Hi assistiren tots el oficials majors de l'Exèrcit Exterior: el Comandant en Cap Coronel Antoni Desvalls, el Coronel Amill, el Coronel Busquets i Mitjans, el Coronel Brichfeus, el Coronel Antoni Puig, el Tinent Coronel Rialp, el Sergent Major Mora, els 2 Capitans Castellbell, el Capità Regàs, el Capità Fita i el Capità Casanova. La qüestió que va plantejar el Marquès del Poal fou la següent:
" [..] Le ha perecido llamar a Vsas. a consejo, para que con sus acertadas resoluciones, puedan tomarse la más convenientes medidas, o de subir luego a la montaña [..] o de atacar al destacam[ent]o o plaza más conveniente, para que, logrando (con la ajuda de Dios) el derrotarlo, se pueda con más facilidad manprender el todo del enemigo y libertar Barcelona [..]"
Tos els assistents posaren per escrit el seu vot, i tots resolgueren que encara no eren prou forts per atacar el cordó de bloqueig de Barcelona, estimant 6.000 homes els efectius necessaris per fer-ho. Pero en canvi sí resolien realitzar accions de distracció de les forces borbòniques que atacaven de Barcelona com ara plantejar batalla a camp obert a un gran destacament o escometre la guarnició d'una ciutat. (FBM-38)
Els regiments del Coronel Busquets i Mitjans i del Coronel Brichfeus restaren a Olesa, mentre les forces del Coronel Antoni Desvalls i del Coronel Amill s'endinsaren pel Penedès fins a Sitges. (FBM-38)
En aquell Consell de Guerra el Coronel Busquets i Mitjans proposà el nomenament del Sergent Major Joan Jansà, del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", com Tinent Coronel del seu regiment. (FBM-39)
1714, 19-maig. El marquès del Poal informa sobre les patents
El 19-mai-1714 el marquès del Poal adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre l'entrega de patents, ja fossin les pròpies o les dels seus suboficials; en una altra carta també informà dels gelos que en oficials més veterans podia generar el dit nomenament: (FBM-31) (FBM-34)
"No escuso lo prevenir a V.Rma. que las patents en blanc par a los regiments de Bricfeus y Busquets, per la indignitat de sos oficials y ninguna experiència, han de ocasionar uns grans zelos com los ocasionan en tants oficials de onor y de peu vell del Sr. emperador que vuy se troban en ma compañia y, ab particularitat, los dos germans Castellvell y altros [..]"
Carta del marquès del Poal del maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-158

"Als cor[one]ls Brichfeus y Mitjans he entregat les patents, quedant de conformitat en la elecció de sos oficials dels quals se servirà V.E. avisar-me si dech o no dech pagar-los son corresponent sou."
Carta del marquès del Poal del 19 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-199
1714, 20-maig. El coronel Busquets proposa els suboficials
El 20-mai-1714 el coronel Busquets adreçà una carta als Consellers de Barcelona informant sobre el nomenament dels seus suboficials; en aquesta proposa per tinent coronel al sergent major Joan Jansà, que es trobava en exercici a la fortalesa de Cardona, i per sergent major a, probablement, Josep Pomareda, que havia destinat a la fortalesa de Cardona i capturat el 11-des-1713: (FBM-32)
"Exm. Señor / Ab gran estimació rebo la de V.E. del 11 del corrent y, atenent particularment a lo que V.E. me mana sobre la elecció dels oficials, de ninguna manera me aparte de cimplirho exactament conforme es ma obligació, majorment redundant en conveniencia mia; per lo que me he conferit ab lo Sr. Marquès, proposant-li per mon thinent coronel al sargento major de la Diputació Don Joan Jansà, trobant sols la dificultat de trobar-se encara presoner lo major Pomaredsa, y estar dit Jansà exercitant son empleo en Cardona. Y no tenint que añadir a V.E. quedo solicitant sos ordes per manifestar en sa obediència ma gratitut / Déu guarde a V.E. los molts anys que desitjo y ha menester, y maig als 20 de 1714 / Exm. senyor / Besa la mà de V.E. / Son obligat y afectíssim servidor / Don Francisco Busquets y Mitjans / Exms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona.."
Carta del coronel Francesc Busquets i Mitjans del 20 de maig de 1714
AHCB-Consell de Cent, inv. nº 602, sèrie X, vol 127, doc-203
Pel document conservat a la Haus- Hof- uns StaatsArchiv de Viena que porta per nom "Lista de todos los que tienen Diario o Relacion de todos los Militares y demás Sujetos que gozan Diario, sus Grados, tiempo ha que siguen a su S.M.C.C y que llegaron a esta Corte" coneixem una part dels oficials que van servir al Regiment d'Infanteria nº8 "Busquets i Mitjans":
  • tinent coronel Joan Jansà
  • sergent major Martín García, aragonès
  • capitans: Pau Perales, Pasqual Català de Monsonís (fill del comte de Cerdanet), valencians; Joan i Cosme de Montserrat, catalans; Lorenzo Ynés de Ayoz, aragonès
  • tinents: Vicent de la Calçada, valencià, i Antoni Mencior, català
  • alferes: Josep Bachs, català.
1714, 20-maig. Incursió i combat de Castelldefels, Vilanova i Sitges
El mai-1714 el capità de voluntaris Adjutori Segarra, amb el recolzament dels paisans, havia tingut un combat amb Mr. Tean a Castelldefels, qui amb 200 cavalls i 3 companyies de granaders havia anat a ocupar aquella marina. Però en el combat aquest caigué ferit i hagué de retirar-se, mentre els voluntaris amb 27 cavalls havien ocupat Vilanova de Sitges. Derrotats els borbònics els voluntaris es disposaven a atacar el castell de Sitges. (NH4-80)
El comandant de Tarragona marquès de Valdecañas ordenà al general Juan Antonio Chaves amb 500 cavalls i 800 infants, i per mar 2 companyies més de granaders amb pertrets, atacar als voluntaris; tinguda notícia del contraatac, el marquès del Poal ordenà avançar les seves tropes que en nombre de 2.000 homes arribaren a Sitges el 20-mai-1714; poc després també se li uní el coronel Amill procedent d'Arenys. Atacaren el castell de Sitges i rendiren el presidi de les dues Torres mentre, tinguen el port sota el seu control, carregaven barques per a Barcelona. (NH4-80)
El 23-mai-1714 el general Chaves atacà a les 3 companyies de voluntaris que hi havia Vilanova, les quals es retiraren de la vila deixant 62 homes entre ferits i morts. Després el general Chaves avançà cap a Sitges per evitar la caiguda del castell. L'avenç del general Chaves obligà a la retirada del marquès del Poal, que hagué d'abandonar els queviures que hi havia a la platja i desemparar Sitges per retornar a Vilanova, cobrint la retirada les 3 companyies de voluntaris a cavall del capità Adjutori Segarra. (NH4-80)
El 24-mai-1714 el Marquès del Poal resolgué que el coronel Busquets i Mitjans, i el coronel Segimon Torres tornéssin a Olesa, mentre el Marquès del Poal i el coronel Amill anirien a Vilanova per recolzar la seva gent que havia rendit la guarnició del Vendrell, consistent en 16 cavalls, 1 sergent major, 2 capitans, i 25 soldats. (FBM-39)
1714, juliol. Emboscada contra Bracamonte
El jul-1714 els coronels Poal, Mitjans, Armengol i Brichfeus comandaren una triple emboscada contra Bracamonte durant la seva retirada de Berga cap a Vic. (NH4-181)
1714, 13-14-agost. Batalla de Talamanca
[Castellví consigna, erròniament, el 15-jun-1714]
Lluità a la Batalla de Talamanca. (NH4-393)
1714, 21-agost. Consell de Guerra a Olesa sobre la incursió a Barcelona
El 21-ago-1714 el Marquès del Poal celebrà Consell de Guerra a Olesa per resoldre sobre una possible incursió a Barcelona. Es resolgué que l'acció seria comandada pel coronel Busquets i Mitjans, i les tropes destinades a la incursió serien les del propi coronel coronel Busquets i Mitjans, les del Coronel Joan Vilar i Ferrer, les del Coronel Massegur, i les del Coronel Brichfeus. Per contra, les tropes del Coronel Amill i les del Marquès del Poal restarien lluitant al front exterior. El pla d'incursió suposava baixar des d'Olesa i travessar el riu Llobregat per la part d'Abrera, donant la volta per Martorell deixant aquesta vila a l'esquerra, i després passar per Sant Andreu i Pallejà, travessar la planúria i emparar-se sota el foc protector de la Fortalesa de Montjuïc, per tal d'entrar a Barcelona. Per la seva part el General Comandant Villarroel destinà un destacament a les ordres de l'Ajudant Reial Martín Zubiría, per tal que sortís des de Barcelona i enllacés amb les tropes de l'Exèrcit Exterior a les rodalies d'Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. (FBM-42)
1714, 24/25-agost. Incursió a Barcelona
El 24/25-ago-1714 arribaren a l'alçada de Vacarisses on es reuní un grup de 700 fusellers escortats per 70 cavalls del coronel Brichfeus. D’allí marxaren fins que foren descoberts per un destacament borbònic al Papiol, entrant en combat contra 4 regiments i 1200 soldats de cavalleria. S'hagueren de retirar i reagrupar-se a Corbera de Llobregat, fins a retrobar-se amb el marquès del Poal el 29-ago-1714. (FBM-42)
1714, 29-agost. Consell de guerra a Capellades
El 29-ago-1714 celebraren un nou Consell de Guerra el Marquès del Poal, el Coronel Busquets i Mitjans i el Coronel Brichfeus; també hi participaren l'Ajudant Reial Martín Zubiría i En Salvador Lleonart, els quals sortits de Barcelona havien enllaçat amb l'Exèrcit Exterior; allí acordaren que intentar novament una incursió a Barcelona no era factible. (FBM-43)
1714, 4-setembre. Atac sobre Manresa
Frustrat l'intent d'entrada a Barcelona part de les tropes del Marquès del Poal, entre les quals les que estaven a les ordres del Coronel Busquets anaren a sorprendre Manresa. El 4-set-1714 entraren a la ciutat i la guarnició borbònica es retirà a l'església parroquial, però tingueren un avís que s'aproximava un cos de socors borbònic i desempararen la ciutat. (FBM-44) (NH4-272)
1714, 18-setembre. S'acollí a la capitulació de Cardona
Després de la Batalla de l'11 de setembre de 1714, s'acollí a la Capitulació de Cardona, que el cita expressament. (NH4-451)
1714-1715. Llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña"
Apareix en la llista que elaborà la Reial Junta de Govern i Justícia de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades; el seu nom apareix en els de 6ª classe (militars), on s'avaluen els seus béns en una renda anual de 12 lliures i 10 sous, una renda mal calculada per baixa donat que el mas Mitjans de Guardiola era molt més potent econòmicament i, a tall d'exemple, un violí costava l'any 1723, 1 lliura i 8 sous, i el sou mensual d'un dida per criar un nadó era de 2 lliures. (FBM-48)
1715. A Mallorca
Sembla que aconseguí passar a Mallorca. (FBM-50)
1715, 2-juliol. Capitulació del regne de Mallorca
1715. A Nàpols
Vers el 1715, estava a Nàpols amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya. (FBM-51)
1715. A Viena
El 1715 estava a Viena amb patent de Coronel expedida pels Comuns del Principat de Catalunya cobrant pensió. (FBM-51)
1717, 1-març. El Consell d'Espanya a Viena aprova la paga de pensions
El 1-mar-1717 el Consell d'Espanya aprovà la paga de pensions als militars exiliats. Aquestes eren: (FBM-57)
  • Coronel: 45 florins
  • Tinent coronel: 30 florins
  • Sergent major: 22,5 florins
  • Capità: 15 florins
  • Tinent: 12 florins
  • Alferes, sergent, cap d'esquadra i cadets: 8,5 florins
1718-1733?. Coronel d'Infanteria a Nàpols
Exiliat a l'Imperi, era Coronel d'infanteria al Regne de Nàpols. (EA2-75)
~1726. A Viena cobrant pensió de coronel
El Coronel s'acollí a la protecció de l'Imperi, on per la seva condició de Coronel d'infanteria rebia una pensió de 45 florins. No sembla que s'incorporés a l'exèrcit imperial doncs cap dels documents el tipifiquen com a militar en actiu.
1725. El Tractat de Viena
Segons el Tractat de Viena, que posava fi definitiva a la guerra entre l'Arxiduc Carles i Felip V, s'havien d'alliberar tots els presos que encara hi havia a Espanya, s'havia de proclamar un indult general i s'havien de restituir tots béns confiscats per les autoritats borbòniques. Tot i així, i amb tota la seva família a Catalunya, el Coronel Busquets es negà a retornar i restà en terres de l'Imperi amb patent de Coronel expedida pels Tres Comuns del Principat de Catalunya cobrant pensió.
1727, 30-maig. Donació de tots els seus béns a la seva família
El 30-maig-1727, per tal que s'aixequés la confiscació del seus béns, el Coronel Busquets féu donació de tot el seu patrimoni en favor del seu fill Francesc.
1730, 19-octubre. Confereix poders al seu germà pels béns de la seva muller
Malgrat això la donació del 1727, aquest no degué causar els efectes esperats perquè el 19-oct-1730, hagué de conferir poders al seu germà, el Prior Josep Busquets, de tal manera que renunciava totalment a l'usdefruit que li pertanyia en l'herència de la seva dona, Na Maria Mitjans (morta al 1712), en favor del seu fill Francesc.
1733. Guerra del 1er Pacte de Família (1733-1735)-Guerra de Successió de Polònia
Al 1733 els ministres borbònics provaren novament de reconquerir els territoris italians de la Monarquia Hispànica que Felip V havia entregat a la Pau d'Utrecht. Havent-se firmat el 1er Pacte de família entre les Dues Corones Borbòniques, aprofitaren el marc de la Guerra de Successió de Polònia (1733-1738) per envair el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília.
1733. Es tallen les pensions a resultes de la invasió de Nàpols
El 1733, a resultes de la invasió de Nàpols, es tallaren les pensions que rebien els exiliats a Àustria. (FBM-74)
1733-1734. A Kanjiža
Vers el 1733-1734 estigué a Kanjiža, on emmalaltí greument i redactà un primer testament o codicil que conegué En Salvador Lleonart. (FBM-71)
1734, 10-febrer. Darrers 6 mesos a Viena a la casa de Francesc Gironès
Els darrers 6 mesos i 8 dies de vida després de retornar del viatge a Kanjiža els passà a casa de Francesc Gironès, qui li donà menjar i habitació.
1734, 7-abril. Redacta testament a Viena
El 7-abr-1734 redactà testament a Viena, nomenant hereus a parts iguals dels béns que disposava a Viena -doncs els de Catalunya ja els havia cedit al seu fill major- als seus dos Francesc i Salvador; nomenà com a marmessor al comte Joan de Jansà, a Francisco Vegueria -aragonès-, i a Francesc Gironès. (FBM-57) (FBM-71)
1734, 18-agost. Mort i sepultura a Viena
Després d'emmalaltir a Kanjiža retornà a Viena on 6 mesos després, el matí de dimecres 18-ago-1734, tingué un atac d'apoplexia i morí sobtadament. Al Coronel Busquets li faltaven poc més de tres mesos per complir els 62 anys. En saber la notícia, el Tinent Coronel comte Joan de Jansà, bon amic del Coronel, s'apressà a recollir el cos del difunt. Després s'encarregà dels tràmits i d'elaborar l'inventari dels seus béns. S'han conservat diverses cartes, un inventari dels seus béns, entre els quals es detalla que hi havia un quadre de la Mare de Déu de Montserrat, i el seu testament. El comte Joan de Jansà adreçà carta al seu germà Josep Busquets prior de la col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa comunicant-li la mort i adjuntant còpia del testament; també li escrigué Salvador Lleonart. (FBM-57) (FBM-71)
De la llista de deutors que li devien diners hi figuraven:
En la llista de creditora que devia diners hi figuraven:
  • Francesc Gironès: 207 florins més 94 florins contrets per 6 mesos i 8 dies d'allotjament
  • Josep Aguilar i de Solà: 150 florins
  • Anton Batllia: 50 florins
  • Salvador Païsa: 38 florins
Església de Santa Maria de Montserrat de Viena
Església de Santa Maria de Montserrat de Viena
El 19-ago-1734 se celebraren les exèquies pel Coronel Busquets i Mitjans, que tingueren lloc a l'Església de Sant Esteve, la Catedral de Viena; tal com es recull en els arxius se celebraren els funerals per l'ànima de "Franz Bosquets i Mitians". El Coronel Busquets i Mitjans fou enterrat amb tots els honors al Cementiri Cesari del Monestir de Santa Maria de Montserrat de Viena.
Malauradament, al 1785, el monestir i el seu cementiri foren tancats arran de la imposició dels decrets de secularització religiosa, perdent-se totalment el rastre de desenes de patriotes catalans que hi havien estat enterrats.
Descendents i patrimoni Busquets i Mitjans
En el seu testament, redactat el 7-abr-1734 a Viena, instituí com a hereus dels béns que li restaven els seus dos fills mascles vius, En Francesc i En Salvador. La família del Coronel Busquets i Mitjans, que havia restat a Catalunya, va provar de prosperar com bonament va poder. L'esposa del Coronel, Maria Mitjans, havia mort el 1712 durant el part del seu darrer fill. L'hereu, En Josep Busquets, també havia mort. La resta de fills havien quedat sota la tutela del germà del Coronel, el Prior de la Col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa Josep Busquets, conjuntament amb els altres dos germans del Coronel, En Jaume, pagès de Santa Maria de Martorelles, i En Gabriel, pagès de Cerdanyola. Després de la renúncia del Coronel a l'usdefruit de tots els seus béns, en favor del seu fill Francesc, es pogué procedir a la reedificació de Mas Mitjans.
Del 1735 daten les dues inscripcions del mas, que donen fe dels 3 incendis a què fou sotmès durant el 1714 com ho testimonia la llinda que hi ha: TRIBUS VICIBUS IGNE TOTALITER DEVORATA 17+14. El Mas quedà a càrrec del fill més gran, En Francesc Busquets, que n'inicià al reconstrucció el 1735, tal com diu una inscripció en la façana de l'actual Mas Mitjans: A fundamentis vero reaedificata 1735) i, el 1736, Francesc Mitjans i Busquets, signà documents notarials relacionats amb l'administració del mas i de la hisenda.
Del 27-jun-1736 daten els capítols matrimonial entre Francesc Busquets, fill del Coronel i pagès de la parròquia de Santa Maria de Taudell, amb Na Maria Casajoana i Sans, filla del pagès Ignasi Casajoana, de la parròquia de Santa Maria de Viladoris (Manresa), i de Na Isabel (Casajoana) i Sans; el casament es celebrà el 8-gen-1737.
Al 1778, consta que vivien al Mas Mitjans el fill de Coronel, En Francesc Busquets, la seva muller Maria Casajoana, els nets del Coronel, i els seus besnéts: N'Ignasi, casat amb Na Maria Juliana, En Miquel, En Francesc, Na Maria, Na Margarida i Na Caterina.
El Mas Mitjans es transmeté de pares a fills fins el segle XX, quan els darrers Busquets, els germans Miquel Busquets i Rosa Busquets, moriren sense descendència. En Miquel Busquets i Turu s'havia casat amb Na Maria Amat i Bogunyà, però al morir sense fills el Mas Mitjans passà als Amat, la família de la muller del darrer Busquets.
Homenatge i Record
"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"
La iniciativa per homenatjar i recordar el Coronel Francesc Busquets i Mitjans no ha sorgit des de les Institucions Públiques. Ha estat gràcies al treball, la dedicació i l'esforç d'una persona individual que l'entrega i el sacrifici vital del Coronel Busquets i Mitjans per les Llibertats Pàtries ha estat rescatat de l'oblit oficial.
Ha estat En Jacint Berenguer, autor del llibre "Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans" i marit de Na Rosalia Amat, de la família dels Amat hereus dels Mas Mitjans de Viladecavalls, qui ha fet reviure els sacrificis, el patiment, la lluita, el dolor i l'entrega del Coronel Busquets i Mitjans. Gràcies a ell, el seu record mai serà oblidat i el sacrifici de la seva vida per la causa de la Llibertat Catalana no haurà estat en va.
També destacar la dedicació de l'historiador Marc Ferrer i Murillo per la seva decisiva contribució per recuperar i socialitzar la memòria històrica, el record i l'homenatge del Coronel Busquets i Mitjans.
L'Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Viladecavalls En Sebastià Homs i Padrisa (al cel sia) per dedicar-li una plaça en la seva memòria l'any 2008. (VILADECAVALLS)
"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"
La EMD Valldoreix de Sant Cugat del Vallès amb motiu de la Diada Nacional del 2011 va iniciar l'homenatge i remembrança del coronel Busquets i Mitjans. El president de la EMD Josep Puig i En Jaume Busquets, membre de la nissaga Busquets, van descobrir el monument en memòria de l’heroi de 1714 fet amb pedres de can Busquets dins els Jardins 11 de setembre, annexos a la Casa de la Vila de Valldoreix. (VALLDOREIX)
"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"

"Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans"
*Fonts:
              (BATALA-71) La Batalla de Talamanca, pàg 71
              (BATALA-72) La Batalla de Talamanca, pàg 72
              (EXAUS-75) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 75
              (EXAUS-109) L'exili austriacista (1713-1747) II, pàg 109
              (FBM-13) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 13
              (FBM-14) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 14
              (FBM-19) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 19
              (FBM-21) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 21
              (FBM-23) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 23
              (FBM-24) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 24
              (FBM-31) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 31
              (FBM-32) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 32
              (FBM-34) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 34
              (FBM-36) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 36
              (FBM-37) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 37
              (FBM-38) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 38
              (FBM-42) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 42
              (FBM-43) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 43
              (FBM-44) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 44
              (FBM-48) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 48
              (FBM-50) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 50
              (FBM-51) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 51
              (FBM-57) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 57
              (FBM-71) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 71
              (FBM-74) Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, pàg. 74
              (GINER-32) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 32
              (GINER-33) Gent que va alçantse des del fons dels segles, pàg 33
              (GST-25) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 25

              (GST-26) La Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721), pàg 26
              (JGB1713-60) La Junta General de Braços de 1713, pàg 60
              (JGB1713-90) La Junta General de Braços de 1713, pàg 90
              (JGB1713-93) La Junta General de Braços de 1713, pàg 93
              (JGB1713-95) La Junta General de Braços de 1713, pàg 95
              (JGB1713-103) La Junta General de Braços de 1713, pàg 103
              (JGB1713-109) La Junta General de Braços de 1713, pàg 109
              (JGB1713-115) La Junta General de Braços de 1713, pàg 115
              (JGB1713-148) La Junta General de Braços de 1713, pàg 148
              (MVGS-BUSQUETS) Museu Virtual de la Guerra de Successió-Busquets
              (NH3-705) Narraciones Históricas III, pàg. 705
              (NH4-62) Narraciones Históricas IV, pàg 62
              (NH4-72) Narraciones Históricas IV, pàg 72
              (NH4-181) Narraciones Históricas IV, pàg 181
              (NH4-333) Narraciones Históricas IV, pàg 333
              (NH4-390) Narraciones Históricas IV, pàg 390
              (NH4-393) Narraciones Históricas IV, pàg 393
              (NH4-451) Narraciones Históricas IV, pàg 451
              (PPC2) Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713) II

La Biografia del Coronel Busquets i Mitjans recollida en aquesta plana
és fruït del treball, la dedicació i l'esforç d'En Jacint Berenguer
gràcies al qual la memòria del Coronel Busquets i Mitjans mai no serà oblidada.